L'edifici que calia trencar de Gianni Rodari
Els nens de Busto Arsizio ho trenquen tot i els pares demanen ajuda a l'alcalde, que no sap com resoldre-ho sense castigar les butxaques dels pares.
L'experimentat enginyer Gamberoni proposa construir un edifici dedicat exclusivament a ser destruït pels nens per un cost menor al de les destrosses habituals.
S'inaugura l'edifici de 7 pisos i els nens, armats amb martells, el destrossen completament durant tres dies fins a quedar totalment desfogats.
Els nens es tornen delicats, la ciutat estalvia diners i els adults aprofiten les runes per alliberar l'estrès, mentre l'enginyer és condecorat.
L'enginyosa solució de Busto Arsizio
Aquesta història de Gianni Rodari ens situa a la vila de Busto Arsizio, on els pares i les autoritats estan desesperats perquè els nens ho destrossen tot: vidres, plats, gots i mobles. El batlle inicialment proposa posar multes, però els pares s'hi oposen perquè acabarien pagant-les ells mateixos.
El projecte de l'enginyer Gamberoni
L'enginyer Gamberoni, un home savi i amb experiència amb nets, proposa una solució insòlita basada en l'estalvi i la psicologia infantil:
- Calcular el cost total de totes les destrosses anuals.
- Amb la meitat d'aquest pressupost, construir un edifici específic perquè els nens el puguin esbocinar lliurement.
- L'objectiu era que la canalla es pogués desfogar de manera controlada.
L'edifici de les trencadisses
L'ajuntament edifica un palau de 7 pisos i 99 habitacions, totalment moblat i ple d'objectes fràgils. El dia de la inauguració, s'entrega un martell a cada infant i se'ls permet l'entrada. El resultat és un caos monumental:
"Semblava l'inici de la Tercera Guerra Mundial."
Els nens, des dels més petits fins als més grans, van treballar amb una aplicació absoluta fins a reduir armaris a serradures i vaixelles a pols. Al quart dia, exhausts i coberts de pols, els infants van deixar de trencar coses: s'havien tornat delicats com papallones i ja no sentien la necessitat de destruir res a casa.
Un benefici per a tota la societat
L'experiment no només va calmar els nens, sinó que va ser un èxit econòmic, generant un gran estalvi per a la ciutat. A més, les restes de l'edifici van servir perquè els adults (notaris, magistrats i consellers) també poguessin desfogar el seu estrès picant parets, evitant així baralles domèstiques. Com a agraïment, Gamberoni va rebre una medalla honorífica.

