Tarragona 1975: Recordant la mort de Franco 25 anys després
Lectura del comunicat oficial de la defunció de Franco (20 de novembre de 1975), seguiment dels últims moments del generalíssim i breu repàs d’esdeveniments internacionals rellevants del mateix any.
El locutor introdueix l’objectiu del dia—recordar la Tarragona de 1975—i presenta els dos historiadors i els tres testimonis que han viscut aquella època a la ciutat.
Jordi Piqué i Josep Sánchez Servalló descriuen la població (77 000 habitants), el pol petroquímic en ple funcionament, les grans empreses del sector i el creixement anàrquic dels barris perifèrics sense infraestructures bàsiques.
Josep Sánchez Servalló rememora les mobilitzacions dels estudiants de la Laboral de Tarragona, la solidaritat en manifestacions nocturnes i la por a enfrontar-se a la policia secreta.
Ramon explica com va viure la nit de la mort de Franco després d’una reunió clandestina a Badalona, l’alegria continguda entre els moviments d’oposició i els punts de trobada dels docents i activistes.
Pere, regidor des del 1959, detalla els preparatius de l’Ajuntament en previsió de la mort de Franco, la comunicació amb el governador civil i les limitacions pressupostàries i infraestructurals de la ciutat.
Francesc relata el sentiment d’alliberament psicològic i social en confirmar-se la mort de Franco, destaca la fortalesa del moviment veïnal i critica la repressió viscuda abans de la transició.
Historiadors i testimonis confronten el pes dels partits clandestins (PSUC, Lliga Comunista) i les plataformes populars veïnals com a eixos d’oposició al franquisme a Tarragona.
Resum final del programa amb reflexions sobre el 25è aniversari de la mort de Franco, la transició cap a la monarquia parlamentària i agraïments als convidats.
Retrat d'una època de canvis a Tarragona
L'episodi realitza un exercici de memòria històrica de quan es complien 25 anys de la mort de Francisco Franco (el 20 de novembre de 1975). A través d'una tertúlia amb historiadors i testimonis directes, s'analitza com va passar la ciutat de Tarragona d'una dictadura a la transició democràtica.
La realitat urbana i social del 1975
Tarragona era una ciutat molt diferent de l'actual, amb una població significativament menor i un urbanisme desvertebrat:
- Creixement anàrquic: Barris perifèrics com Bonavista o La Floresta patien mancances greus en infraestructures bàsiques.
- Indústria petrolioquímica: El complex ja estava operatiu amb empreses com Dow o Bayer, essent el motor econòmic.
- Carença de llibertats: Una ciutat vigilada on la policia secreta controlava qualsevol intent de dissidència.
La clandestinitat i la por
Els convidats descriuen el contrast entre la "Tarragona oficial" i la vida oculta de l'oposició:
- El moviment veïnal va ser clau per canalitzar el descontentament social per falta de serveis.
- Existien cèl·lules de partits polítics il·legals (com el PSUC o l'Assemblea de Catalunya) en entorns insospitats com el seminari o moviments escoltes.
- La mort de Franco es va viure amb una barreja de por i alliberament psicològic.
El paper de l'Ajuntament i la gestió de l'època
Es discuteix la gestió municipal sota el règim, marcada per la falta de pressupost i la dependència del Govern Civil:
"No s'atrevien a augmentar els impostos per por a la reacció popular, i això provocava una falta absoluta de diners per a infraestructures."
- Es detalla el procés d'absorció de la Canonja per part de Tarragona, motivat per pors polítiques i el pes de la indústria química.
- Es recorda el ple secret que va acabar enviant la gestió de l'alcalde Dalmau al Tribunal Suprem.

