Arxiu Sonor 2000
Arxiu Sonor 2000
Programa

Arxiu Sonor 2000

En aquest espai pots accedir a una selecció de programes emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 2000. Els continguts inclouen informatius, entrevistes i seccions de l’època que permeten conèixer de primera mà l’actualitat i la programació d’aquell moment. Aquest arxiu sonor és una eina útil per a investigadors, estudiants i persones interessades en la història recent de la ciutat i en l’evolució de la ràdio local.

·43 episodis
RSS

episodis

1-12 de 43
  • 30'

    Crisi de les vaques boges: Seguretat i consum a Tarragona

    Taula rodona sobre l'impacte de l'EEB Aquest podcast recull una sessió informativa organitzada per l'Associació Tàrraco de Consumidors i el Gremi de Carnissers de Tarragona per abordar l'alarma social generada per l'Encefalopatia Espongiforme Bovina (EEB), coneguda popularment com la malaltia de les vaques boges. Garanties de seguretat en el consum de vedella Els experts i ramaders incideixen en la diferència fonamental entre la vaca adulta i el vedell jove: • El vedell que es consumeix a Catalunya se sacrifica entre els 9 i 10 mesos, edat en què els científics consideren que els prions són indetectables. • S'apliquen controls estrictes des del naixement amb crutals (crotals d'identificació) i un seguiment exhaustiu de la traçabilitat. • L'alimentació és exclusivament vegetal, basada en cereals com l'ordi, el blat i el morès, rebutjant farines animals. Mesures sanitàries i materials de risc "L'aliment més segur que tenim actualment al nostre abast és precisament la carn de boví." Els veterinaris expliquen els protocols vigents a l'escorxador: • Retirada obligatòria dels Materials de Risc Especificat (MRE) com el cervell, la medul·la espinal, les amígdales i l'intestí. • Realització de tests de diagnòstic post-mort en animals adults per garantir que cap animal infectat arribi a la cadena alimentària. • Comparativa de riscos: els tècnics afirmen que malalties com la salmonel·losi o la brucel·losi causen estadísticament més problemes de salut pública que l'EEB. Impacte econòmic i canvi d'hàbits El sector carni tarragoní alerta d'una caiguda de vendes d'entre el 60% i el 80%. Com a conseqüència, els consumidors s'han desplaçat cap a altres carns: • Augment desbordat del preu i consum de la carn de cavall. • Repercussions en els preus del porc i altres proteïnes alternatives. • L'ajuntament i entitats locals proposen rebaixes fiscals (com l'IAE) per ajudar les carnisseries afectades per la crisi.

  • 19'

    Situació del comerç i sector del vi a Tarragona

    Anàlisi de la Situació Comercial a Tarragona El text exposa una visió detallada de l'estat actual del comerç a la ciutat, destacant una dualitat entre el malestar generat pels elevats preus de lloguer i l'optimisme que transmet la implantació de grans franquícies a la Rambla Nova. Es considera que l'aposta d'aquestes empreses per la ciutat és un indicador positiu de viabilitat econòmica. Transformació dels Sectors i de l'Entorn Oci i Hostaleria: S'ha produït una revitalització de carrers secundaris gràcies a l'augment de bars i restaurants, fet que dinamitza el flux de vianants. Alimentació de Proximitat: El creixement de supermercats de mitjana superfície està garantint el subministrament als barris. Reglamentació: S'esmenta el debat del Pla d'Equipaments Comercials (POEC) entre l'Ajuntament, la Cambra de Comerç i la FUP per establir regles clares de joc. El Sector Vitivinícola: Producció i Consum Natural Una part significativa del text es centra en la Denominació d'Origen (DO) Tarragona. Es critica el biaix històric cap a l'exportació a granel i la manca de patriotisme enòfil local. "El mercat natural i propi de cada denominació d'origen és el seu propi àmbit territorial." Qualitat, Controls i Vi Ecològic Garantia de la DO: Els consells reguladors apliquen controls rigorosos, des de la traçabilitat de la vinya fins a tastos realitzats per professionals independents. Vi Ecològic: Es defineix com un retorn al cultiu tradicional sense additius químics, tot i que es destaca que el vi, per si mateix, ja té prohibits els conservants comuns en altres aliments. Exportació: S'explica la importància històrica de la DO Tarragona (sent la tercera d'Espanya en els anys 70), però s'aposta per una transició definitiva cap al vi embotellat de qualitat superior per sobre del granel.

  • 11'

    Promoció de la Setmana Santa i Saló del Lleure 2001

    Cultura de l'Oci i Saló del Lleure L'Ajuntament de Tarragona destaca la importància de la participació ciutadana en el Saló del Lleure, una fira activa que va més enllà de l'exhibició per convertir-se en un centre de dinamització social. L'objectiu principal és: Potenciar la cultura de l'oci com una prioritat per als tarragonins. Convertir el Palau de Congressos en un element senyorial i de referència. Garantir la superació constant en qualitat i quantitat de les futures edicions. La Setmana Santa 2001: Tradició i Disseny Es presenta el nou cartell de la Setmana Santa de Tarragona, obra de l'expert fotògraf Albert Nelo. Es destaca la recerca de la màxima qualitat artística i l'ús del silenci i l'austeritat com a trets d'identitat de la celebració. "La qualitat té que ser la marca de Tarragona, i creiem que aquí ho aconseguim." Com a novetat, el dia 4 d'abril s'inaugurarà una exposició de cartells històrics (1970-2001) i es publicarà un llibre que recull l'evolució artística d'aquesta celebració. Tarragona, Patrimoni de la Humanitat i Turisme Després de la nominació de Tarragona com a Ciutat Patrimoni de la Humanitat, les previsions de visitants són molt optimistes. L'estratègia del Patronat Municipal de Turisme se centra en: Atreure visitants de Catalunya, Aragó i Navarra que tenen segones residències a la costa. Combinar el patrimoni monumental amb l'arrelament tradicional dels actes religiosos. Reforçar la promoció en mitjans de comunicació de comunitats autònomes veïnes per trencar la barrera del desconeixement.

  • 15'

    Tarragona, Patrimoni de la Humanitat: Acte Institucional

    Celebració de la Declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat L'acte recollit en aquest document se celebra el diumenge 17 de desembre de l'any 2000, per commemorar la designació oficial de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, anunciada el 30 de novembre d'aquell mateix any a Cairns (Austràlia). Intervencions Principals i Agraïments Maria Mercè Martorell (Tinent d'alcalde de Patrimoni): Rememora l'emoció del moment de la notícia i destaca que aquesta distinció no és el final de cap etapa, sinó el començament de tot. Agraeix l'esforç a totes les persones que han treballat en la candidatura i anuncia un any 2001 ple de congressos i actes culturals. Joan Miquel Nadal (Alcalde de Tarragona): Posa l'èmfasi en la col·laboració ciutadana i el suport de les institucions locals, comarcals i nacionals. Defineix el guardó com un reconeixement al treball constant i a la transformació de Tarragona cap a la modernitat i la competitivitat sense perdre les seves arrels. Artur Mas (Conseller d'Economia i Finances): Intervé en representació de la Generalitat de Catalunya i destaca diversos punts clau: L'impacte econòmic i turístic: Un 30% del turisme a Europa es mou per motius culturals. La diversificació econòmica: Tarragona és un model d'equilibri entre indústria, port, universitat i patrimoni. L'orgull col·lectiu: La fita és un èxit per a tot el poble de Catalunya i reforça l'autoestima nacional. Conclusió de l'acte L'acte subratlla que la designació exigeix un compromís futur amb la qualitat i la conservació, servint d'estímul per deixar una ciutat millor a les generacions vinents. Com s'afirma durant els parlaments: "Això no era el final de res, sinó el començament de tot."

  • 1h 12min

    Tàrraco i Atapuerca: Nous Patrimonis de la Humanitat

    Celebració de la Declaració de la UNESCO a Tarragona L'episodi es centra en la històrica jornada en què el conjunt arqueològic de Tàrraco ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A través d'un programa especial en directe des de la Plaça de la Font, es recullen les reaccions d'experts, tècnics i ciutadans davant aquesta fita. Impacte en la Gestió del Patrimoni i Futurs Projectes • Inversió i Museïtzació: Enric Ceritjol subratlla que aquest segell ha de servir per forçar inversions reals, especialment per a un nou museu arqueològic que funcioni com a motor econòmic i pedagògic. • Reconeixement als professionals: Es fa un homenatge a la feina sovint anònima de tècnics i arqueòlegs que han treballat durant anys per mantenir el patrimoni. • Projecció Internacional: Els tècnics del Museu d'Història mostren dades de l'increment de visites internacionals al seu web (Mèxic, Alemanya, Japó) com a prova de l'interès global immediat. Atapuerca i l'Evolució Humana L'episodi també connecta amb la nominació del jaciment d'Atapuerca. L'arqueòleg Eudald Carbonell reflexiona sobre la importància de la investigació científica: "L'evolució humana serveix per entendre la nostra societat; si no entenem com hem evolucionat, és difícil tenir consciència de com ens organitzem." • Cultura com a motor econòmic: Es debat la idea del Tapuerca Valley, on el coneixement científic i els continguts culturals esdevenen un actiu econòmic de primer ordre, superant el model de la simple subvenció. Reptes i Responsabilitat Política • Els convidats coincideixen que el títol no és una meta, sinó un punt d'inici. • Es reclama una major implicació institucional i la creació d'una càtedra d'arqueologia clàssica a la Universitat Rovira i Virgili. • Es recalca que cal fugir de la "medalla política" per centrar-se en una gestió professional i tècnica a llarg termini.

  • 46'

    Tàrraco, Patrimoni de la Humanitat: Un èxit col·lectiu

    Celebració de la fita històrica per a Tarragona El programa especial de Tarragona Ràdio commemora la declaració oficial del conjunt arqueològic de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Els interlocutors subratllen que aquest reconeixement no és només un premi a les restes monumentals, sinó a una feina constant de moltes persones i institucions al llarg dels anys. El valor de la societat civil i els professionals • L'emoció del moment: Diversos tècnics i historiadors expliquen el moment en què van rebre la notícia de matinada, destacant la il·lusió col·lectiva que genera a la ciutat. • Professionals de la cultura: Intervenen arqueòlegs com Joaquim Ruiz de Arbulo i Josep Anton Remolà, que coincideixen a dir que aquesta nominació és un punt de partida per a futures investigacions i una millor gestió del patrimoni. • Divulgació documental: Helena Virgili, de l'hemeroteca municipal, recorda la importància del rastre documental que ha permès bastir la candidatura des de 1987. Impacte econòmic i gastronòmic La reconstrucció històrica • Representants de grups de reconstrucció com l'Enric i el Magí Ceritjol expliquen com la divulgació innovadora ajuda a apropar la història al gran públic. Gastronomia Romana • Els cuiners David Soler i Francesc Lladó (associació Tarraco a Taula) expliquen com han recuperat receptes de l'època (gàrum, vins de roses) per oferir una experiència sensorial completa als visitants. La implicació del territori • El president de la Diputació, Josep Mariner, destaca des de Brussel·les que aquest èxit és compartit amb tota la província, ja que elements com l'Arc de Berà o la Vil·la de Centcelles també en formen part. "Incorporar-se a la llista de monuments declarats Patrimoni de la Humanitat és com estar a la guia Michelin." Un canvi de paradigma per al futur La discussió final conclou que Tarragona ha de deixar de veure l'arqueologia com una molèstia per al creixement urbà i passar a veure-la com un actiu de futur i un segell de qualitat que atraurà un turisme més cultural i exigent.

  • 54'

    Tarragona, Patrimoni de la Humanitat: Un dia històric

    Celebració d'una fita històrica L'emissió especial de Tarragona Ràdio des de la Plaça de la Font commemora la designació del conjunt arqueològic de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L'episodi reuneix els protagonistes que han lluitat durant més d'una dècada per aquest reconeixement. El camí cap a l'èxit • El procés es va iniciar formalment cap a l'any 1986-1987 amb articles d'opinió d'arqueòlegs com Jordi Rovira. • La designació final ha tingut lloc a la ciutat de Cairns (Austràlia), on la delegació tarragonina ha viscut moments de gran emotivitat. • Ricardo Mar, des d'Austràlia, destaca que aquesta vegada la candidatura era tècnicament impecable, corregint errors del passat. Els protagonistes i la societat civil En el programa intervenen figures clau del món de l'arqueologia i la política local: • Josep Maria Carreter i Enric Oliver (exdirectors de museus) coincideixen que aquest guardó és un acte de justícia històrica. • Rafael Gabriel (Reial Societat Arqueològica) i Lluís Pinyol subratllen el paper fonamental de la societat civil i el voluntariat en la preservació dels monuments. • Joan Aregio, exregidor de patrimoni, recorda la importància de la campanya d'adhesions i la implicació emocional de la ciutat. Reptes de futur "Això no és el final d'un camí, sinó l'obertura d'una nova carrera per potenciar el nostre patrimoni." El resum dels experts indica que ser Patrimoni Mundial implica noves obligacions: • Implementació urgent de plans especials de protecció arqueològica durant el 2001. • Millora de la divulgació per al turisme cultural i la pròpia ciutadania. • La necessitat que la classe política vegi el patrimoni com un benefici i una inversió, no com una càrrega urbanística.

  • 45'

    Tarragona, Patrimoni de la Humanitat: Un dia històric

    La fita històrica per a Tarragona L'episodi se centra en el 30 de novembre del 2000, un dia transcendental en què l'UNESCO declara oficialment el conjunt romà de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat. El programa es realitza en directe des de la plaça de la Font, on l'emoció es palpa a través de les primeres reaccions institucionals i civils. Intervencions clau i significat • L'alcalde Joan Miquel Nadal destaca que aquest títol és «més important que guanyar unes eleccions», subratllant que és una victòria col·lectiva de tota la ciutadania que situa Tarragona al món amb una marca de qualitat única que combina platja, oci i cultura. • Albert Ballbé i Emili Mateu, des de l'expedició a Cairns (Austràlia), relaten els moments de tensió i l'emoció quan es va fer l'anunci oficial a les 3:38 h de la matinada. • El president de l'Autoritat Portuària, Lluís Badia, i el Conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, emfatitzen que aquest reconeixement obligarà a una major responsabilitat en la conservació i que atraurà un turisme cultural d'alt nivell. Altres notícies de l'actualitat local • Sanitat: Es posa en marxa el Pla Integral d'Urgències per preveure l'increment dels casos de grip al desembre, duplicant la inversió de l'any anterior. • Energia i Societat: Fecsa-Enher anuncia inversions per reduir les avaries elèctriques a la demarcació, mentre que Unió de Pagesos convoca una manifestació pel dissabte següent. • Educació: La Universitat Rovira i Virgili (URV) signa un nou contracte programa amb la Generalitat per millorar la plantilla de personal d'administració (PAS) i el manteniment dels nous edificis.

  • 1h 3min

    Diada Castellera de Sant Magí 2000 a Tarragona

    Crònica d'una Diada de Contrastos La Diada de Sant Magí del 2000 a la plaça de les Cols es caracteritza per una barreja d'ambició juvenil, moments de tensió extrema i l'èxit de les colles més humils. Actuacions i Reptes Principals • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Ha viscut una jornada difícil amb dos intents fallits de 3 de 9 amb folre. Malgrat la fragilitat mostrada, han aconseguit descarregar el 4 de 8 per recuperar la moral. • Xiquets de Tarragona: Els matalassers han patit amb la catedral dels castells (5 de 8). Després de diversos intents desmuntats, la construcció ha acabat cedint en una caiguda aparatosa quan ja es col·locaven els aixecadors. • Xiquets del Serrallo: Han signat la seva millor actuació de la temporada descarregant el 5 de 7 i un impecable 4 de 7 amb l'agulla. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: La colla més regular de la jornada, completant el 3 de 7, el 4 de 7 i el 2 de 6 sense cap caiguda. Anàlisi dels Experts "A la Colla Jove els falta credibilitat i confiança en el 3 de 9; és una colla que el pot fer, però no s'ho creuen." Segons Guillem Bartolí (Colla Vella de Valls) i el Melilla (Castellers de Vilafranca), el factor psicològic i el convenciment han estat claus en els fracassos de les estructures superiors. S'ha destacat la importància de la seguretat de la canalla i el debat sobre l'ús de collerins de seguretat. Condicions i Atmosfera La diada ha estat marcada per una calor intensa i un ambient elèctric a la plaça, amb un sol que ha posat a prova la resistència física de les pinyes durant les gairebé tres hores de retransmissió.

  • 1h 29min

    Debat electoral a Tarragona: infraestructures i futur

    Primer gran debat electoral de les comarques de Tarragona Celebrat a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), aquest debat reuneix els caps de llista de les principals formacions per discutir el futur socioeconòmic del territori amb motiu de les eleccions al Parlament. Eix 1: Ports i Aeroports La discussió se centra en la titularitat i la gestió de les grans infraestructures de transport: • ERC i ICV defensen una titularitat pública i el traspàs total de les competències a la Generalitat de Catalunya. • Convergència i Unió aposta per una gestió independent de cada port per fomentar la competitivitat en tarifes i proposa un segon aeroport a Tortosa per potenciar les Terres de l'Ebre. • El PP manté que la titularitat ha de seguir sent de l'Estat per garantir la coordinació, tot i acceptar la cessió de la gestió actual. • Els Socialistes critiquen la manca d'inversió real i el retrocés del Port de Tarragona en el rànquing estatal. Eix 2: Carreteres, Autopistes i Ferrocarril Un dels punts més calents del debat per la seva afectació directa a la ciutadania: • Gratuïtat de l'AP-7: Hi ha un fort enfrontament sobre qui té el mèrit de les rebaixes de peatges. L'oposició (PSC, ERC, ICV) ho atribueix a la pressió popular, mentre que PP i CiU defensen els seus acords parlamentaris. • Projectes pendents: Es denuncien els retards sistemàtics en la variant de la N-340 i l'A-27 (Tarragona-Montblanc). • Riu Francolí: El PSC critica durament la paràlisi de les obres de desviament, definint-les com a vitals per a la seguretat. • TAV (Tren d'Alta Velocitat): Es discuteix l'impacte territorial i la necessitat que la connexió arribi al Port per no perdre competitivitat. Eix 3: Fiscalitat i Organització Territorial Finalment, els candidats exposen els seus models de país: • Es planteja la necessitat d'un nou pacte fiscal o concert econòmic per evitar el dèficit d'inversions. • Debat sobre l'eliminació de les províncies i el reforç dels Consells Comarcals i la vegueria com a unitat d'organització. "Les infraestructures han de passar de titularitat estatal a la Generalitat per vertebrar realment el país."

  • 24'

    Josep Maria Jujol i el Teatre Metropol de Tarragona

    La Situació Actual del Teatre Metropol El teatre s'ha convertit en el centre neuràlgic de l'activitat cultural a Tarragona, fins al punt de patir una forta congestió. Els interlocutors debaten la necessitat de: • Realitzar una selecció d'espectacles més rigorosa per mantenir el nivell de l'edifici. • Buscar espais alternatius, com el magatzem de la Cooperativa Obrera, per encabir el teatre de butxaca. • Garantir temps de "respiració" per al manteniment i els assajos de les companyies. L'Obra i el Llegat de Josep Maria Jujol El fill de l'arquitecte, Josep Maria Jujol júnior, destaca el valor sentimental i tècnic del Metropol, sent la primera gran obra del seu pare a la ciutat. Característiques Definitòries • Sentit Social: El disseny trenca les barreres de classe en barrejar la platea amb el "galliner". • Atreviment Estructural: Jujol va demostrar un gran domini de les matemàtiques amb columnes extremadament primes que van resistir, fins i tot, l'impacte d'una bomba el 1938. • Relació amb Gaudí: Tot i la comparació constant, el seu mestre real va ser Gallissà. "En Jujol ens fa aquest teatre en què reflecteix precisament aquest esperit de que tots som iguals." Projectes de Futur i Memòria Històrica L'Ajuntament de Tarragona, a través del regidor de cultura, proposa diverses iniciatives per donar a conèixer la figura de Jujol més enllà dels cercles intel·lectuals: Arxiu Jujol: El projecte de convertir l'arxiu familiar en un arxiu públic i museïtzat dins del mateix recinte del Metropol. Ruta Jujol: Potenciar Tarragona com a punt de partida d'una ruta pel Camp de Tarragona (Vistabella, Montferri, els Pallaresos). Homenatges: La instal·lació d'un bust de bronze de l'arquitecte al hall del teatre durant el cinquè aniversari de la seva remodelació.

  • 19'

    Cinquè aniversari de la reforma del Teatre Metropol

    Celebració i història del Teatre Metropol Aquest programa especial de Tarragona Ràdio commemora el cinquè aniversari de la remodelació del Teatre Metropol, una joia del modernisme obra de Josep Maria Jujol. L'alcalde de l'època, Joan Miquel Nadal, repassa els moments clau de la recuperació d'aquest espai que es trobava en una situació crítica. Els punts clau de la recuperació Origen del projecte: La iniciativa va sorgir del president de la Diputació, el senyor Pujals, i el Col·legi d'Arquitectes. Restauració d'èxit: El projecte, encarregat a l'arquitecte Llinàs, va rebre reconeixements internacionals i premis com el premi FAD. Concepció social: Nadal destaca que Jujol va trencar amb el model de teatre burgès (com el Liceu o el Fortuny) per crear un teatre obrer i obert a totes les classes socials. Present i futur de la cultura a Tarragona L'alcalde subratlla l'èxit de públic del Metropol, situant Tarragona com la segona ciutat de Catalunya en espectadors de teatre després de Barcelona. Tanmateix, planteja nous reptes: 1. La necessitat d'un segon teatre "de butxaca" (unes 300-400 places) per a la formació i grups amateurs. 2. Mantenir el Metropol per a la programació professional i de gran qualitat. 3. Potenciar la comunicació cultural a través de projectes com la revista Públics. "La cultura no és monopoli de ningú... és una manera d'ajudar les persones a crear, a formar-se i a treballar." El llegat de Jujol S'elogia la figura de Josep Maria Jujol com un personatge transcendent a nivell mundial (molt valorat fins i tot al Japó) i s'agraeix la col·laboració constant de la seva família amb la ciutat per mantenir viu el seu llegat arquitectònic.