Tarragona, Patrimoni de la Humanitat: Un dia històric
El programa especial comença a la Plaça de la Font amb la descripció de l’ambient, el resum dels temes del dia i la proposta d’entrevistes i connexions telefòniques.
Marta Domènec explica la documentació recollida a la Meroteca, la cronologia inicial de la candidatura i presenta els 13 elements del conjunt arqueològic de Tàrraco.
Josep Maria Carreter valora la notícia des del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, comenta la feina de dècades i reflexiona sobre el reconeixement del patrimoni cultural.
A la Plaça de la Font, Rafael Gabriel i Lluís Pinyol debaten sobre el significat de la designació, les responsabilitats ciutadanes i la importància de la divulgació arqueològica.
Des del claustre de la URV, Enric Uliver expressa la satisfacció com a ciutadà i universitari i reflexiona sobre el paper de la universitat en el procés.
Ricardo Mar, assessor de patrimoni a l’alcaldia, relata els moments claus al comitè UNESCO, la tensió de la decisió i el suport unànime a la candidatura de Tarragona.
Tancament del programa amb reflexions finals, agraïments als participants i repàs dels plans especials i les accions pendents per a gestionar el nou estatus de Patrimoni de la Humanitat.
Celebració d'una fita històrica
L'emissió especial de Tarragona Ràdio des de la Plaça de la Font commemora la designació del conjunt arqueològic de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L'episodi reuneix els protagonistes que han lluitat durant més d'una dècada per aquest reconeixement.
El camí cap a l'èxit
- El procés es va iniciar formalment cap a l'any 1986-1987 amb articles d'opinió d'arqueòlegs com Jordi Rovira.
- La designació final ha tingut lloc a la ciutat de Cairns (Austràlia), on la delegació tarragonina ha viscut moments de gran emotivitat.
- Ricardo Mar, des d'Austràlia, destaca que aquesta vegada la candidatura era tècnicament impecable, corregint errors del passat.
Els protagonistes i la societat civil
En el programa intervenen figures clau del món de l'arqueologia i la política local:
- Josep Maria Carreter i Enric Oliver (exdirectors de museus) coincideixen que aquest guardó és un acte de justícia històrica.
- Rafael Gabriel (Reial Societat Arqueològica) i Lluís Pinyol subratllen el paper fonamental de la societat civil i el voluntariat en la preservació dels monuments.
- Joan Aregio, exregidor de patrimoni, recorda la importància de la campanya d'adhesions i la implicació emocional de la ciutat.
Reptes de futur
"Això no és el final d'un camí, sinó l'obertura d'una nova carrera per potenciar el nostre patrimoni."
El resum dels experts indica que ser Patrimoni Mundial implica noves obligacions:
- Implementació urgent de plans especials de protecció arqueològica durant el 2001.
- Millora de la divulgació per al turisme cultural i la pròpia ciutadania.
- La necessitat que la classe política vegi el patrimoni com un benefici i una inversió, no com una càrrega urbanística.

