Josep Maria Jujol i el Teatre Metropol de Tarragona
Discussió sobre l'ocupació diària del Metropol, la necessitat de seleccionar activitats de més categoria i la recerca d'espais alternatius com el Teatre de Butxaca.
El fill de Josep Maria Jujol parla de la primera obra del seu pare al Metropol, el seu caràcter innovador i la satisfacció per haver creat un teatre socialment integrador.
Valoració de la intervenció de Josep Llinàs, la selecció del projecte, i repàs de les principals obres de Jujol a Tarragona com la Casa Ximenis i la Capella del Sant Titular.
Anàlisi de l'audàcia en el càlcul de columnes primes, la resistència al bombardeig de 1938 i el domini matemàtic i constructiu del mestre Jujol.
Debat sobre la influència de l'arquitecte Gallissà com a veritable mentor de Jujol i la descoberta de Jujol per part de Gaudí a l'Ateneu Barcelonès.
Reflexió sobre el grau de coneixement de Jujol a Tarragona i proposta de transferir l'arxiu particular a un arxiu públic amb exposicions i divulgació constant.
Projecte de visites guiades pel Camp de Tarragona començant pel Metropol, amb el fill de Jujol com a guia i recorregut per les obres disperses.
El representant del Departament de Cultura destaca l'any Domènech i Montaner a Barcelona, l'aportació de Jujol al Parc Güell i al Palau de la Música i la necessitat de visibilitzar la seva figura.
Debat sobre ubicar l'arxiu a la casa i iniciar la ruta cultural a Tarragona pel Metropol, amb l'objectiu de reforçar la capitalitat cultural.
Valoració de la bona programació en el Metropol, però reconeixement de la sobrecàrrega de programació i debat sobre models d'espais complementaris a la ciutat.
Xifres de visites escolars (30.000 al curs 99-00), proposta de dossier pedagògic i preparatius d'actes i element commemoratiu per al 5è aniversari del Metropol.
Tancament del programa amb petició de més hores de cultura a Tarragona Ràdio, agraïments als participants i acomiadament.
La Situació Actual del Teatre Metropol
El teatre s'ha convertit en el centre neuràlgic de l'activitat cultural a Tarragona, fins al punt de patir una forta congestió. Els interlocutors debaten la necessitat de:
- Realitzar una selecció d'espectacles més rigorosa per mantenir el nivell de l'edifici.
- Buscar espais alternatius, com el magatzem de la Cooperativa Obrera, per encabir el teatre de butxaca.
- Garantir temps de "respiració" per al manteniment i els assajos de les companyies.
L'Obra i el Llegat de Josep Maria Jujol
El fill de l'arquitecte, Josep Maria Jujol júnior, destaca el valor sentimental i tècnic del Metropol, sent la primera gran obra del seu pare a la ciutat.
Característiques Definitòries
- Sentit Social: El disseny trenca les barreres de classe en barrejar la platea amb el "galliner".
- Atreviment Estructural: Jujol va demostrar un gran domini de les matemàtiques amb columnes extremadament primes que van resistir, fins i tot, l'impacte d'una bomba el 1938.
- Relació amb Gaudí: Tot i la comparació constant, el seu mestre real va ser Gallissà.
"En Jujol ens fa aquest teatre en què reflecteix precisament aquest esperit de que tots som iguals."
Projectes de Futur i Memòria Històrica
L'Ajuntament de Tarragona, a través del regidor de cultura, proposa diverses iniciatives per donar a conèixer la figura de Jujol més enllà dels cercles intel·lectuals:
- 1 Arxiu Jujol: El projecte de convertir l'arxiu familiar en un arxiu públic i museïtzat dins del mateix recinte del Metropol.
- 2 Ruta Jujol: Potenciar Tarragona com a punt de partida d'una ruta pel Camp de Tarragona (Vistabella, Montferri, els Pallaresos).
- 3 Homenatges: La instal·lació d'un bust de bronze de l'arquitecte al hall del teatre durant el cinquè aniversari de la seva remodelació.

