Ball de Dames i Vells de Tarragona: Sàtira i Festa
Inici del ball amb pregàries satíriques a Santa Tecla i presentació de les quatre parelles en conflicte.
Diàlegs entre els personatges sobre la manca d'higiene, la pobresa i les ganes de ser famosos.
Discussió sobre la cimentera, la contaminació de Repsol i el desig de divorciar-se per buscar millors partits.
Una situació surrealista sobre una inseminació amb gelats i crítiques a la privatització de l'ensenyament.
Els personatges busquen auxili espiritual, però el Rector manté un discurs conservador i hipòcrita.
L'alcalde Nadal defensa la seva gestió mentre els ciutadans el critiquen per la pujada d'impostos i l'especulació.
L'entrada del policia Blasqued imposant la força bruta per acabar amb el xivarri de la gent.
Sàtira i Crítica Social al Ball de Dames i Vells
El text recull la representació satírica d'una de les peces més emblemàtiques de les festes de Santa Tecla a Tarragona. A través de versos mordaços i humorístics, es repassen les desavinences conjugals de quatre parelles i es llança una dura crítica a l'actualitat política i social de l'època.
Eixos de la Crítica
- Relacions de parella: El fil conductor són les constants disputes entre els Vells i les Dames, on es barregen insults, queixes sobre la convivència i referències a la manca de passió sexual.
- Política Municipal: El personatge de l'alcalde (Nadal) rep crítiques per la gestió urbanística, l'increment d'impostos i la manca de manteniment de la ciutat.
"He declarat patrimoni una ruïna de ciutat. He fet pàrquings, auditoris, i el Nàstic per mi ha pujat."
- Actualitat Nacional i Internacional: S'esmenten temes com el transvassament de l'Ebre, la política de seguretat de Blasqued, la corona espanyola (Felipe de Borbón) i fins i tot conflictes internacionals com el de l'Afganistan.
Personatges i Llenguatge
- L'obra utilitza un llenguatge escatològic, ple de dobles sentits i renecs, propi de la tradició festiva tarragonina.
- Apareixen figures d'autoritat com el Rector, l'Alcalde i el Policia, que acaben sent ridiculitzades per la seva hipocresia o autoritarisme.
- L'ús del català de carrer es barreja amb el castellà en el personatge del policia per marcar el contrast de poders.

