Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
Arxiu Sonor 2001 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2001 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2001. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·77 episodis
RSS

episodis

1-12 de 77
  • 3h

    Cultura i Actualitat a Aragona Radio

    Panorama Cultural i Societat Aquest episodi d'Aragona Radio ofereix una exploració profunda de diversos temes que marquen l'agenda actual, combinant l'anàlisi de la realitat local amb debats d'interès general. El programa es vertebra al voltant de la identitat aragonesa i els reptes contemporanis. Eixos Principals de Debat • Llengua i patrimoni: Es discuteix la importància de preservar les arrels culturals en un món globalitzat. • Societat i participació: L'espai posa èmfasi en el paper de la ciutadania en la millora de la convivència. • Innovació i futur: Reflexions sobre com la tecnologia i els nous mitjans influeixen en la comunicació actual. Desenvolupament del Programa El contingut es caracteritza per una gran varietat d'intervencions que busquen donar veu a diferents sectors de la societat. S'analitza la realitat social amb un enfocament crític i constructiu, destacant la riquesa del diàleg entre els convidats. "La ràdio és el mirall de la nostra societat, on les veus s'uneixen per construir una comunitat més forta i cohesionada." Es tanca el programa amb una mirada cap als propers esdeveniments que definiran l'actualitat de la regió, destacant la importància de mantenir-se informat mitjançant canals de proximitat.

  • 4h 40min

    Ple Municipal de Tarragona: Empresa de Transports i Projectes Socials

    Resum del Ple Municipal de Tarragona (18 de juny de 2001) Aquesta sessió ordinària del Consell Plenari de l'Ajuntament de Tarragona es centra en l'aprovació dels comptes anuals de diverses empreses municipals i el debat sobre millores en els serveis públics. El focus principal recau en la gestió de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) i la necessitat d'adaptar la ciutat a les demandes socials actuals. Gestió de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) • El president de l'EMT, Santiago Pallàs, destaca la modernització de la flota amb 15 nous autobusos Scania i la creació de la línia 10. • L'oposició critica una disminució del 4% en el nombre de viatgers i reclama una millor racionalització de les freqüències i recorreguts. • Es debat intensament sobre el trenet turístic i la possibilitat de realitzar un concurs públic per a la seva gestió. Aparcaments i Espimsa • Es discuteix la duplicitat de funcions entre l'empresa d'aparcaments i Espimsa (mercats). • L'establiment de zones blaves genera polèmica; l'oposició demana un pla d'aparcaments dissuasoris per reduir el trànsit al centre. • Es proposa la fusió d'ambdues entitats per optimitzar la gestió municipal. Mobilitat i Benestar Social • Autobús nocturn: Es presenta una moció conjunta (ERC, ICV, PSC) per implantar el servei els caps de setmana i festius. L'equip de govern la rebutja per falta d'estudis de viabilitat econòmica tot i compartir-ne el concepte. • Accessibilitat a les platges: Debat sobre la instal·lació de passarel·les i material adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. • Centre de dia a la Granja: Es discuteix el retard en la construcció de l'equipament al carrer Tenerife, pendent de tràmits urbanístics amb la Generalitat. Educació i Medi Ambient • Proposta per crear aules d'estudi amb horaris flexibles per a estudiants als centres cívics. • Discussió sobre el control de sorolls a la ciutat; el govern defensa l'existència de mapes acústics des del 1994, mentre l'oposició denuncia l'incompliment de l'ordenança en algunes zones residencials. "La racionalitat i bona gestió d'una empresa pública passa per donar el millor servei possible amb el menor cost per als ciutadans."

  • 22'

    Últim ple del 2001 a l'Ajuntament de Tarragona

    Resum de la sessió plenària i valoracions polítiques L'Ajuntament de Tarragona ha celebrat la seva última sessió plenària extraordinària de l'any 2001, un ple marcat per la rapidesa i la ratificació de diversos projectes urbanístics i econòmics abans de tancar l'exercici. Durant la sessió, s'ha posat el focus en el futur desenvolupament de la ciutat i en la gestió de les empreses municipals. Punts clau de la sessió Urbanisme i Equipaments: S'han aprovat modificacions puntuals en àmbits com el Passeig Rafael de Casanovas i la zona universitària. També s'ha acceptat una subvenció de la Generalitat per a equipaments culturals, tot i les crítiques de l'oposició per la falta de detalls del projecte tècnic. Gestió d'Espinsa: Un dels punts de debat més intens ha estat la proposta d'introduir un 15% de capital privat a l'empresa municipal Espinsa. Els grups de l'oposició han qüestionat l'afirmació que la gestió privada sigui intrínsecament millor que la pública. Fiscalitat i Habitatge: S'ha donat llum verda al Pla Anual d'Inspecció Fiscal 2002 i s'ha autoritzat el Servei Municipal de l'Habitatge a concertar operacions de crèdit per a noves promocions. Valoracions dels grups municipals L'emissora Tarragona Ràdio ha recollit les impressions dels portaveus al finalitzar el ple: "Esperem que el 2002 sigui l'any en què es vegi que els projectes d'Esquerra Republicana es porten a la pràctica." Javier Magro (ERC): Destaca un any de consolidació del seu discurs i espera que es compleixin les partides pressupostàries pactades. Dolors Comas (ICV): Considera el 2001 un any mediàtic però sense iniciatives reals, posant l'esperança en la futura modificació del Pla General. Maria Mercè Martorell (PP): Fa un balanç molt positiu de l'any, marcat per la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat i la projecció exterior de la ciutat.

  • 2h 13min

    Ple Municipal: Oci Jove, Estabilitat i Neteja

    Sessió Plenària de l'Ajuntament de Tarragona (Novembre 2001) El ple municipal ha abordat diverses mocions clau centrades en la millora dels serveis per a la joventut, la fiscalitat local i l'estat del manteniment de la ciutat. Alternatives d'Oci per als Joves El grup socialista ha presentat una moció per crear alternatives d'oci que evitin el consum d'alcohol i drogues. Els punts clau han estat: • La crítica al baix pressupost de l'àrea de joventut (7 milions de pessetes). • La proposta de crear programes de cap de setmana amb activitats culturals, esportives i artístiques. • El debat sobre la col·laboració amb la Generalitat en el programa Sona Nit. El govern municipal ha defensat que les polítiques de joventut són transversals (habitatge, salut, educació) i ha rebutjat la moció qualificant-la d'incompleta i poc realista. Llei d'Estabilitat Pressupostària S'ha debatut el rebuig al projecte de llei estatal d'estabilitat pressupostària. Les postures han estat clarament enfrontades: • Oposició (PSC, ERC, ICV): Consideren que la llei atempta contra l'autonomia municipal i és un pas enrere cap al centralisme. Denuncien que prioritzar el dèficit zero retalla la despesa social. • Govern (PP): Defensa que la llei és necessària per a l'ortodòxia econòmica i el creixement sostingut. "Aquesta llei restringeix de manera desproporcionada la capacitat de gestió dels municipis." Manteniment i Neteja de la Ciutat S'ha produït un debat intens sobre la percepció de brutícia a Tarragona: • L'oposició reclama un pla urgent de neteja de 50 milions de pessetes davant la presència de plagues de rates i paneroles. • L'equip de govern ha defensat la seva gestió, argumentant que la ciutat ha crescut molt en urbanitzacions i que el contracte actual està esgotat, a l'espera de la nova licitació el 2002. Altres Temes d'Urgència • Carburants: Rebuig a la nova taxa sobre el combustible per finançar la sanitat. • Violència de Gènere: Lectura d'un manifest institucional per a l'erradicació de la violència contra les dones.

  • 5h 59min

    Ple Municipal de Tarragona: Pressupostos i Tarifes 2002

    Resum del Ple municipal de l'Ajuntament de Tarragona Aquest episodi recull la sessió plenària de l'Ajuntament de Tarragona del 22 d'octubre de 2001, marcada per intensos debats sobre la gestió econòmica municipal, les tarifes dels serveis públics de cara a l'entrada de l'euro i les inversions estratègiques per a la ciutat. Debat sobre el Transport i les Tarifes Un dels punts més conflictius ha estat la proposta de l'oposició per congelar o limitar l'increment del preu del bitllet senzill de l'EMT. L'equip de govern defensa un increment fins a un euro (166 pessetes) per incentivar l'ús dels abonaments i millorar la fluïdesa del servei davant l'arribada de l'euro, mentre que l'oposició ho titlla d'arrodoniment abusiu que incompleix les directrius europees i estatals. Pressupostos Municipals 2002 Es presenta i aprova inicialment el pressupost per a l'any 2002, amb una quantitat propera als 100 milions d'euros. Els punts clau discutits inclouen: • Inversions estratègiques: Destaca l'aposta pel Teatre Tarragona, el Palau de Congressos i la recuperació de la llera del riu Francolí. • Venda de patrimoni: L'oposició critica la dependència de la venda de sol municipal i d'accions d'empreses públiques (com EMATSA) per finançar inversions. • Contenció de la despesa: L'equip de govern remarca l'esforç per reduir la despesa corrent en les àrees de gestió interna mentre s'incrementa en cultura i benestar social. Seguretat i Llicències Un altre tema de rellevància ha estat la denúncia sobre la planta de formigó de Cementos La Esfera al polígon Riu Clar. S'ha debatut sobre la falta de llicència ambiental inicial i les queixes per pol·lució per part d'empreses veïnes, amb peticions de tancament preventiu per part d'ERC. Interrupcions i Conflictivitat Laboral La sessió ha estat interrompuda per les protestes dels funcionaris municipals a causa de la modificació de l'article 23 del conveni laboral, reflectint un clima de tensió entre els treballadors i l'equip de govern per la gestió de les pagues extres i les condicions de treball.

  • 21'

    La Veda Biològica i el Futur del Sector Pesquer a Tarragona

    La Necessitat de la Veda Biològica El sector pesquer de Tarragona ha acordat per unanimitat realitzar la veda d'enguany, una aturada que es considera imprescindible des de dos punts de vista: Vessant Biològica: Permet la regeneració dels caladors i l'increment de les captures a llarg termini. Vessant Econòmica: Tot i l'aturada, les dades demostren que les vedes generen un increment anual de la facturació (prop del 10% en els darrers anys). Millores en el Sistema de Subvencions Un dels grans problemes històrics ha estat el retard en els pagaments. El Director General de Pesca, el senyor Sobirats, ha anunciat un canvi significatiu: Pagament Immediat: S'ha aconseguit trencar la dinàmica de cobrar amb un any de retard. Els pescadors de Tarragona cobraran la veda d'enguany al juliol, just en acabar l'aturada. Finançament: La Generalitat ha hagut de doblar la seva aportació (arribant al 50%) davant la manca de fons de Brussel·les i de l'Estat Espanyol. Preocupació Social: Es fa èmfasi en la precària situació dels mariners, que reben ajuts molt minsos durant l'atur afectant la seva economia setmanal. Conflictes Territorials i Normatius La Gestió amb Vilanova i la Geltrú Existeix una reivindicació històrica de Tarragona per evitar que flotes d'altres zones (com Vilanova) pesquin en aigües tarragonines immediatament després de la veda, aprofitant-se de l'esforç de regeneració local. Es preveu una reunió propera per establir una "frontera imaginària" o períodes de carència. El Conflicte amb el Marroc i la Flota Andalusa Davant la impossibilitat de pescar al Marroc, s'ha descartat totalment que la flota andalusa pugui traslladar-se a Catalunya. "No pot ser que vinguin aquí a aprofitar-se del nostre esforç quan no han fet els deures de reducció de flota." Impacte en el Consumidor La veda no acostuma a repercutir en el preu final per al consumidor, ja que el mercat s'abasteix de diverses procedències. Malgrat tot, es demana una millor aplicació de la llei d'etiquetatge perquè el comprador sàpiga realment si el peix és de proximitat.

  • 34'

    Entrevista a l'Arquebisbe de Tarragona Lluís Martínez Sistach

    Balanç de l'Assemblea de la Conferència Episcopal Espanyola L'arquebisbe de Tarragona, el Dr. Lluís Martínez Sistach, analitza la recent assemblea plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). La conversa aborda des de qüestions organitzatives de l'Església a Catalunya fins a debats ètics i socials d'actualitat estatal. L'organització eclesiàstica a Catalunya • Regió Eclesiàstica Tarraconense: S'explica l'ajornament de la seva creació fins al novembre. Sistach insisteix en la denominació Tarraconense (i no catalana) per raons històriques i geogràfiques, incloent-hi Andorra i part de Castelló. • Relleu de bisbes: Davant les properes jubilacions a Girona, Solsona i Barcelona, l'arquebisbe remarca la necessitat de bons pastors que coneguin la realitat cultural i lingüística del territori. • Autonomia del Full Parroquial: S'anuncia la decisió de Tarragona de publicar el seu propi full per potenciar la informació diocesana de proximitat i evitar duplicitats amb la revista mensual. Debats ètics i socials • Defensa de la vida: L'arquebisbe referma el posicionament de l'Església contra l'avortament i la píndola de l'endemà, defensant la vida des de la concepció fins a la mort natural. • Model de família: Es mostra preocupat per les lleis que equiparen les parelles de fet al matrimoni, considerant que el model d'home i dona és el millor per a l'equilibri de la societat. • Terrorisme i Església: Sistach nega que l'Església hagi estat "tova" amb ETA i defensa la seva autoritat moral per condemnar la violència des d'una identitat pròpia i no política. Futur i reptes de l'Arxidiòcesi "L'Església ha de realitzar la seva missió en qualsevol sistema econòmic o polític, encara que no sigui fàcil." • Evangelització: Es defineix com el principal problema actual, especialment davant la ignorància religiosa creixent entre els joves. • Economia diocesana: Tot i no tenir números vermells, l'arquebisbe reconeix que la salut econòmica de l'Església a casa nostra encara no està totalment solucionada.

  • 20'

    La Fira d'Abril a Tarragona: Bonavista i el Parc de la Ciutat

    Celebració de la Fira d'Abril a Tarragona L'episodi explora la convivència i organització de les dues grans celebracions de la Fira d'Abril que tenen lloc a la ciutat de Tarragona: la de Bonavista (organitzada tècnicament per Espimsa) i la de l'Associació Cultural Andalusa al Parc de la Ciutat. Organització i Esforç Col·lectiu La preparació d'aquests esdeveniments requereix un treball intens de mesos, destacant diversos punts: * Gestió Tècnica: L'empresa municipal Espimsa s'encarrega de la logística a Bonavista per segon any consecutiu, gestionant infraestructures com grups electrògens i seguretat. * Casetes Privades i Públiques: Es debat la diferència entre les casetes de Bonavista i les del centre, que són finançades totalment per famílies i socis de l'entitat, tot i que ambdues estan obertes a tota la ciutadania. * Activitat Permanent: Tot i que la visibilitat arriba a l'abril, les entitats treballen durant tot l'any en l'intercanvi cultural. Debat sobre la Dualitat de Fires Durant la conversa sorgeix un moment de tensió i posterior reflexió sobre el fet de tenir dues fires simultànies: "És una pena que no hagi hagut una unitat d'acció per fer una Fira d'Abril cada vegada més gran." Malgrat les diferències d'opinió, els interlocutors acorden mantenir un esperit positiu, entenent que la pluralitat enriqueix la ciutat i que ambdues ofertes són complementàries per als tarragonins. Programació i Activitats Destacades Bonavista: Inauguració el dissabte 28 d'abril. Compta amb 22 casetes i la participació de partits polítics i entitats com el Centro Gallego. Parc de la Ciutat: Comença el divendres amb actuacions destacades com el Grupo Girarda i una gran exhibició de cavalls el diumenge al matí. Gastronomia: Es destaca la Ruta del Tapeo a Bonavista i el consum de rebujito i vi com a nexe d'unió entre visitants.

  • 18'

    Sindicats catalans analitzen la sinistralitat i l'1 de maig

    Debat sindical sobre la sinistralitat laboral i el context sociopolític En aquesta conversa, representants d'UGT i Comissions Obreres (CCOO) analitzen la situació actual del món del treball a Catalunya, centrant-se en l'augment de l'accidentalitat i els reptes de la unitat d'acció sindical. L'increment d'accidents laborals Els interlocutors expressen una profunda preocupació per les xifres de sinistralitat, especialment a les comarques de Tarragona. Tot i que els accidents mortals han baixat puntualment, el nombre de sinistres greus ha crescut de forma alarmant: Increment del 34% dels accidents greus el primer trimestre de 2001. La mort sovint és fruit de la casualitat, però el risc real no disminueix. Es vincula la sinistralitat amb la precarietat, la subcontractació i la manca de formació. "No podem parlar d'unes infraestructures que donin qualitat de vida a costa d'empitjorar la qualitat del treball." L'1 de maig i la unitat sindical De cara al Dia Internacional del Treball, els sindicats fan una crida a la mobilització conjunta sota el lema: "Per una ocupació estable, amb seguretat i amb drets". Tot i la manifestació unitària, es reconeixen discrepàncies importants: Reforma laboral: Crítica compartida cap a la legislació del govern del PP, que consideren que agreuja la temporalitat. Pacte de pensions: UGT es distancia de l'acord signat per CCOO, considerant-lo insuficient i perillós per a la futura base de càlcul. Vaga General: UGT proposa una consulta als treballadors el 22 de maig per avaluar si hi ha condicions per a una vaga general unitària, mentre que CCOO es mostra més pragmàtica i centrada en el procés de negociació. Perspectiva política Ambdós líders sindicals coincideixen que el principal obstacle és la política del Partit Popular, titllada d'autoritària i massa propera als interessos de la patronal, la qual hauria bloquejat acords esperant una legislació governamental més favorable.

  • 6'

    Concert del Cor Exaudi a la Catedral de Tarragona

    Concert Commemoratiu a la Catedral Amb motiu del 25è aniversari de la refineria de Repsol a Tarragona, la Catedral de la ciutat serà l'escenari d'un concert excepcional a càrrec del Cor de Cambra Exaudi de l'Habana. L'esdeveniment tindrà lloc sota l'hospici de la UNESCO i l'entrada es pot gestionar mitjançant invitacions. Projecte de Recuperació Musical L'actuació s'emmarca dins d'un ambiciós programa cultural de Repsol YPF que té com a objectiu: Restaurar els arxius físics de música colonial a l'Amèrica Llatina (Mèxic, Bolívia, Cuba, etc.). Editar i enregistrar obres inèdites que van des del barroc fins al segle XX. Donar visibilitat a la riquesa dels compositors espanyols i llatinoamericans del segle XVIII. "Hubo en el siglo XVIII mucha más música barroca en América Latina que en la propia España." El Cor Exaudi i el seu Repertori Fundat l'any 1987 i dirigit per María Felicia Pérez Arroyo, el Cor Exaudi és una formació de cambra reconeguda internacionalment per la seva qualitat en el cant a capella. El programa previst per al concert es divideix en dues parts: Música Sacra: Motets de compositors del barroc mexicà del segle XVII. Música del segle XX: Obres d'autors d'Espanya, Veneçuela, Cuba, Colòmbia i Argentina. La formació, composta per 11 veus, destaca la importància de l'acústica i la prova de so en un espai tan solemne com la Catedral per garantir l'harmonia grupal.

  • 27'

    Projectes Urbanístics i Obres a Tarragona: L'Estat de la Ciutat

    L'Estat de les Obres Urbanístiques a Tarragona En aquesta conversa amb la regidora d'urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona, Maria Lluïssa Expósito, es detalla l'estat actual i futur de diversos projectes clau per a la ciutat, amb especial èmfasi en la remodelació litoral i les intervencions als barris. El Passeig i la Platja del Miracle L'obra més emblemàtica és la de la platja del Miracle, que es preveu inaugurar a principis de juny. La regidora destaca: • La creació d'una plataforma per a vianants configurada com una rambla de 8 metres d'amplada. • La instal·lació d'un pressupost addicional de l'Ajuntament (uns 30 milions de pessetes) per a mobiliari urbà i elements decoratius. • El canvi del projecte original d'una passarel·la elevada per un pas soterrat sota la via del tren, evitant l'impacte visual prop del patrimoni de la humanitat (l'Amfiteatre). Intervencions al Centre de la Ciutat Es repassen diverses obres de millora de l'espai públic al nucli urbà: • Prat de la Riba: Posada en marxa imminent un cop se solucioni la il·luminació i el paviment. • Pere Martell i Pere Palau: Ampliació de voreres i renovació de l'enllumenat per potenciar l'activitat comercial. • Rambla Nova: Inici de noves obres en el tram entre els carrers Canyelles i La Unió, així com l'inici del nou aparcament subterrani. Desenvolupament als Barris i Zona Nord La gestió urbanística s'estén cap a les zones perifèriques amb projectes adaptats a les necessitats veïnals: • Bona Vista: Rehabilitació de la font de la plaça, obertura de nous carrers i pavimentació de zones per a fires a l'entrada de la N-340. • Sant Pere i Sant Pau: Defensa de la inversió realitzada (més de 1.300 milions de pessetes) que inclou el projecte de Països Catalans i la millora de la carretera del Pont d'Armentera. • Infraestructures Crítiques: La regidora subratlla la importància de les obres d'emergència en el clavegueram de Sant Pere i Sant Pau per l'alt creixement demogràfic. "El meu despatx està obert a qualsevol ciutadà que vulgui conèixer les inversions reals de l'Ajuntament."

  • 23'

    Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal sobre l'actualitat de Tarragona

    Conflicte Jurídic pel Fortí de la Reina L'alcalde de Tarragona analitza la complexa situació del restaurant del Fortí de la Reina després de la sentència de l'enderrocament dictada pel Tribunal Suprem. • La sentència es considera jurídicament coherent però allunyada de la voluntat ciutadana. • Nadal anuncia que presentarà una proposta basada en l'equitat per intentar evitar l'enderrocament, la qual requerirà el vistiplau de la denunciant (senyora Elias) i del TSJC. • Les indemnitzacions podrien oscil·lar entre els 200 i 600 milions de pessetes, sense comptar el lucre cessant. "No he trobat cap persona que comprengui el que ha passat... estic intentant salvar els mobles." Turisme i Patrimoni de la Humanitat Es discuteix l'impacte de la llicència de la UNESCO i les queixes del sector hoteler sobre la falta de promoció. • L'alcalde desmenteix les dades negatives: les visites als monuments s'han duplicat aquest any, passant de 12.000 a 24.000 visitants. • Critica l'actitud de certs hotelers i els insta a ser més competitius davant l'arribada de nous hotels a la ciutat. Consorci del Camp de Tarragona i Lideratge Regional Nadal defensa un model de creixement propi per al Camp de Tarragona, allunyat del model de Barcelona. Diferències amb el model de Barcelona • El model tarragoní es defineix com a sòlid perquè neix de l'esforç ciutadà i industrial, no del "cop de talonari" de les administracions centrals. • Es confirma que el procés de creació del consorci es troba en fase de protocol d'acords. Altres Temes de Ciutat • Molí d'Arits: L'alcalde defensa la legalitat de la llicència de l'empresa de residus i nega problemes de contaminació. • Cerca de la placa de la UNESCO: Menciona que la placa ja és a l'alcaldia, amb una curiosa falta d'ortografia inclosa. • Plenari de Sant Jordi: Justifica la data triada per qüestions d'agenda dels parlamentaris.