El secret del polsim de llum i la generositat
Presentació del programa especial de Nadal a Tarragona Ràdio amb Agustí Ferrer.
Descripció d'un regne fred i fosc on un mag i el seu ajudant vigilen l'arribada d'una estrella des d'una torre.
L'ajudant del mag troba una estrella caiguda i recull un polsim lluent i calent que li queda a les mans.
El rei ordena tancar el polsim màgic en una capsa a les masmorres per por que l'enemic el robant.
En obrir la capsa, el rei només troba cendra. Enfurismat, fa cridar el mag i l'ajudant per demanar explicacions.
El noi explica que el secret de la llum és que s'ha de compartir i regalar perquè no s'apagui.
La llum es reparteix per tot el regne, passant de mà en mà, fins a fer fora el fred per sempre.
La llegenda del país de la foscor i el fred
Fa molt de temps, existia un regne sumit en una foscor perpètua i un fred intens on tothom tremolava. Al bell mig del país hi havia el palau reial i, en una torre propera, un mag vell i el seu jove ajudant vigilaven l'arribada d'una estrella que havia de portar la llum definitiva.
La troballa de l'estrella
Un dia, un llamp va creuar el cel i el mag va enviar el seu ajudant a buscar el rastre de la llum. El noi va trobar una estrella enganxada a un penyal i, en acariciar-la per ajudar-la a volar, se li va quedar un polsim lluent i calent als dits. Aquest tresor era la clau per acabar amb el patiment del regne.
L'egoisme del rei i la pèrdua de la màgia
Quan el mag i l'ajudant van portar la notícia al rei, aquest, per por de l'enemic, va ordenar tancar el polsim en una capsa amb cadenat a les masmorres. Tanmateix, l'egoisme del monarca va tenir conseqüències:
- El fred i la foscor van tornar al palau.
- En obrir la capsa, el polsim s'havia convertit en cendra fosca i apagada.
- El rei, enfurismat, va amenaçar d'empresonar el mag i el noi per engany.
El secret de la llum: Compartir
L'ajudant del mag, que encara conservava unes engrunes del polsim original, va revelar la veritat fonamental sobre la màgia:
"El polsim de llum no es pot amagar ni tenir per un mateix: per fer fora el fred i la foscor, cal compartir-lo."
En el moment que el rei va acceptar compartir aquella petita llum amb la reina, i aquesta amb els servents, i així successivament fins a arribar a tot el poble, el regne finalment va trobar l'escalfor i la claredat que tant desitjava.

