Entrevista a Maria Josepa Quinteiro de la Galeria Ankins
Pepa explica com va créixer rodejada de la Galeria Ankins dels seus pares, la seva tímida iniciació a les inauguracions, els estudis inicials de Física i el canvi a Geografia i Història amb assignatures d’Història de l’Art després d’un viatge a Itàlia.
Repàs de les primeres cinc subhastes organitzades entre 1974 i 1978 amb pintura antiga, l’experiència d’una subhasta benèfica recent i els motius pels quals la galeria es decanta ara per promocionar pintura contemporània.
Discussió sobre el perfil dels artistes representats (majoritàriament catalans amb alguns valencians i madrilenys), l’interès per joves talents, els concursos de pintura jove i la línia editorial de la galeria.
Valoracions sobre la vitalitat de la vida artística a la ciutat i comarques, la necessitat d’atreure exposicions de Barcelona, el paper de les institucions i la resposta del públic.
Origen de la iniciativa inspirada en París l’any 1973, format eclèctic amb 55-65 artistes a tot Espanya, la trobada anual d’artistes, col·leccionistes i mitjans, i l’homenatge a un artista cada edició.
Descripció de la novena edició del concurs, en col·laboració amb la Secretaria de Joventut, itinerància de les obres per Barcelona, Girona i Lleida, i el primer premi atorgat a un jove de Reus.
Debat sobre preferències entre exposicions individuals i col·lectives, la gestió del muntatge per part de la galeria, el paper dels artistes en el muntatge i el seguiment dels guanyadors dels concursos.
Tracten l’afluència del públic segons l’estil d’exposició, l’estacionalitat (descens a l’estiu), el perfil d’assistents habituals i la funció del boca-orella per atreure visitants.
Explicació del funcionament del Club Jove (quota mensual a partir de 2.000 pessetes), avantatges per adquirir obres originals de joves artistes i el perfil dels socis del club i de la Caixa d’Art.
Ràpida ronda de preguntes personals (gèneres literaris, objectes amb valor sentimental, preguntes-tafaneja sobre la baronesa Thyssen, preferències quotidianes) formulades per la Fina.
Trajectòria i orígens de la Galeria Ankins
L'entrevista se centra en la figura de Maria Josepa "Pepa" Quinteiro, qui actualment dirigeix la mítica Galeria d'Art Ankins a Reus. La Pepa explica com es va introduir en aquest món des dels 9 anys gràcies als seus pares, especialment la seva mare, Maria Josepa Giné, qui va ser pionera en portar l'art de caràcter barceloní a les comarques tarragonines.
Formació i canvi de rumb
Tot i que actualment és una apassionada de la seva feina, inicialment la Pepa va cursar el primer any de física amb la intenció de ser astrònoma. Un viatge determinant a Itàlia amb la seva mare la va fer connectar amb la seva sensibilitat artística, portant-la a estudiar Geografia i Història amb especialització en Història de l'Art.
- La galeria es va fundar l'any 1973.
- Va ser un dels primers espais d'exhibició fora de Barcelona.
- S'ha passat de comercialitzar pintura antiga a centrar-se en la pintura actual i contemporània.
Iniciatives i promoció de l'art jove
Un dels pilars de la galeria és la recerca de nous talents. La Pepa destaca diverses iniciatives clau per apropar l'art a la societat:
Esdeveniments destacats
- El Saló de Maig: Una trobada eclèctica que reuneix entre 55 i 65 artistes de tot l'Estat, inspirada en un model de París.
- Biennal de Pintura Jove: Concurs que serveix de trampolí per a artistes emergents, amb exposicions itinerants per Catalunya.
- La Caixa d'Art i el Club Jove: Sistemes de quotes mensuals (des de 2.000 pessetes) que permeten als joves i a la gent amb pressupostos ajustats adquirir obres originals de forma fraccionada.
"L'art no és només entendre; és veure-hi molt. És com la música o la lectura: a base de mirar pintura, vas educant la mirada i acabes gaudint del plaer estètic."
El mercat de l'art i el perfil del col·leccionista
La Pepa trenca el mite que l'art és només per a elits amb un alt poder adquisitiu. Afirma que el perfil del comprador és el d'una persona sensible, independentment de la seva edat o nivell d'estudis.
Gestió i futur de la galeria
La directora comenta la complexitat de la feina interna (muntatge, catàlegs, relació amb els mitjans) i la importància del contacte directe amb els artistes per mantenir una rotació cada 2 o 4 anys. Finalitza reflexionant sobre si l'art és luxe o inversió, concloent que el més important és el gaudir personal.