Arxiu Sonor Programes 2001
Arxiu Sonor Programes 2001
Programa

Arxiu Sonor Programes 2001

·29 episodis
RSS

episodis

1-12 de 29
  • 27'

    Entrevista a Núria Bea: Periodisme i veu femenina

    Introducció i trajectòria professional En aquesta edició del programa Dones d'Avui de Tarragona Ràdio, s'entrevista a la Núria Bea, una jove periodista tarragonina que actualment desenvolupa la seva tasca al Diari de Tarragona. Durant la conversa, explica els seus inicis a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra) i com la seva passió per l'escriptura la va portar a escollir el periodisme de premsa escrita per sobre de la ràdio. La professió periodística des de dins La Núria reflexiona sobre les dificultats d'un sector que exigeix un alt grau de sacrifici i hores de dedicació sense horari fix. Destaca diversos conceptes clau sobre què significa ser una bona professional: • La capacitat de captar i interpretar la realitat per fer-la comprensible al ciutadà. • L'honestedat i la sensatez com a valors fonamentals. • El repte de treballar en un mitjà local on la proximitat amb els protagonistes pot generar pressions o situacions incòmodes. "Tu has d'intentar ser els ulls de l'altra persona... captar allò que als altres no hi poden arribar." Percepció social i gèneres periodístics L'entrevistada analitza la subjectivitat del periodisme i la seva visió crítica sobre les categories dins la professió. Prefereix el reportatge i l'entrevista punyent abans que l'article d'opinió, ja que considera que aquest últim requereix un bagatge vital i una reputació que no tothom posseeix. També lamenta la falta de mentalitat gremial i l'individualisme que impera entre els col·legues de professió. El paper de la dona i la joventut En el tram final, la conversa se centra en la identitat de gènere i l'edat en l'entorn laboral: • Rebuig a les quotes: Es mostra contrària a la política de quotes, defensant que el talent no ha de dependre del gènere. • Doble repte: Reconeix que ser dona i jove a vegades provoca que la tractin de manera paternalista, tot i que reivindica la vitalitat com el seu gran actiu. • Empoderament: Envia un missatge a les dones perquè estiguin segures de la seva capacitat i s'atreveixin a arribar on es plantegin.

  • 36'

    Maria Teresa Piqué: L'educació com a artesania

    Trajectòria i Vocació Educativa L'entrevista se centra en la figura de Maria Teresa Piqué, inspectora d'educació i pedagoga amb més de 33 anys d'experiència. Piqué descriu la seva evolució des de l'escoltisme fins a la inspecció, destacant la seva passió per l'escola rural i les escoles unitàries on va començar la seva carrera. La Normalització Lingüística Un dels pilars de la seva carrera ha estat la normalització lingüística a les escoles catalanes durant els anys 80. Segons Piqué, aquest procés no es va fer només per decret: "L'escola està normalitzada perquè els mestres s'hi van abocar; es van formar en una llengua que parlaven però no sabien escriure i van adoptar una nova didàctica." Reptes de l'Escola Actual El diàleg aborda la situació present del sistema educatiu, destacant punts clau com: • L'atenció a la diversitat: La societat actual és més plural que mai, fet que exigeix que el professorat deixi enrere la lliçó magistral per adaptar-se a cada infant. • La crisi d'autoritat: Més que una crisi, Piqué ho veu com un moment de ruptura i soroll mediàtic, tot i que reconeix que l'esforç docent és ara molt superior. • L'ensenyament obligatori (ESO): El gran repte és motivar aquells alumnes que no tenen interès per l'escola i no valoren l'educació. El Paper de la Inspecció Piqué defensa una visió moderna de la inspecció, allunyada de la figura de l'interventor burocràtic. Defineix la seva tasca com un acompanyament, assessorament i suport als centres, amb una forta presència física a les aules. Conclou amb una reflexió sobre el paper de la dona en càrrecs directius, aportant un sentit més pràctic, pacient i empàtic a la gestió educativa.

  • 41'

    Nutrició i Salud: Comiats al Dones d'avui

    Introducció i Perfil del Pacient L'últim programa de Dones d'avui a Tarragona Ràdio compta amb la presència de la Doctora Maria Teresa Oguet-Fiter, experta en dietètica, nutrició i medicina estètica. Durant l'entrevista, es defineix el perfil majoritari dels pacients: • Dones d'entre 40 i 55 anys que busquen controlar el pes durant la maduresa. • Increment progressiu del públic masculí (actualment prop del 2%). • Enfocament en l'educació nutricional i canvis d'hàbits més que en l'obesitat mòrbida. Les "Dietes Miracle" i l'Obsessió Estètica La doctora adverteix sobre els perills de les dietes que prometen resultats immediats sense fonament científic: • Crítica a les cures de dejú o productes que només provoquen pèrdua de líquids i l'anomenat efecte rebot. • Reflexió sobre els cànons de bellesa imposats per la moda i les models andrògines, que sovint deriven en trastorns com l'anorèxia o la bulímia. • Importància del sentit comú: > "El perdre pes no ha de ser una cosa feta ràpida, ha de ser una cosa pautada". Indicadors de Salut Es detallen eines per avaluar l'estat físic personal: 1. Índex de Massa Corporal (IMC): El rang saludable se situa entre 20 i 25. Per sobre de 30 es considera obesitat. 2. Perímetre de cintura: Indicador clau del greix abdominal, més perillós per a la salut cardiovascular que el greix a les caderes. La Dieta Mediterrània i Hàbits Alimentaris Es defensa la dieta mediterrània com un model equilibrat, tot i que ens n'estem allunyant. Els punts clau inclouen: • Grups bàsics: Fruita, verdura, cereals/fècules, proteïnes, làctics i oli d'oliva. • Reivindicació dels llegums: Cal recuperar-los també a l'estiu (amanides, empedrats) i educar els nens en el seu consum. • Horaris: Necessitat d'un esmorzar complet i un sopar més lleuger, evitant la figura del menjador nocturn davant la televisió. Mites i Realitats sobre Aliments • Xocolata: No crea addicció química estricta, però té un alt component hedònic i gratificant. • Aigua: Cal beure almenys 2 litres diaris, especialment a l'estiu per evitar còlics renals. • Vi: Una copa al dia pot ser beneficiosa pels seus polifenols i antioxidants. • Fruita: No engreixa més segons l'hora, però es recomana fora dels àpats principals per millorar la digestió. • Fruits secs: Especialment les nous, ajuden a mantenir el colesterol a ratlla gràcies als àcids omega 6.

  • 30'

    Entrevista a Maria Mercè: Dret, Cultura i Política

    Introducció i Perfil Personal Maria Mercè es defineix com una persona amb un cap estructurat però amb un mètode de treball basat en l'ordre dins del desordre. Es descriu com una "corredora de 100 metres llisos", preferint l'esforç curt i intens per resoldre problemes prioritaris en espais de temps breus. Trajectòria Professional i Emprenedoria L'entrevistada destaca el seu enfocament en el sector jurídic i immobiliari: • Despatx multidisciplinari: Va fundar un despatx a Tarragona amb l'objectiu de fidelitzar el client, oferint especialistes en totes les branques del dret (civil, penal, mercantil) per evitar que el client hagi de buscar serveis externs. • Dret de Família i Canònic: Manifesta una autèntica passió pel dret canònic. Desmitifica les minutes milionàries de les anullacions eclesiàstiques, aclarint que els tribunals tenen taxes fixes i assequibles, i que sovint s'ofereix assistència gratuïta a persones sense recursos. • Sinergia Immobiliària: Com a petita empresària, gestiona una immobiliària que complementa el servei jurídic, facilitant solucions d'habitatge a clients que passen per processos de separació. Implicació Social i Cultural a Tarragona Maria Mercè manté un fort vincle amb la tradició i la cultura local: • Tradició Confrade: Membre del Gremi de Pagesos de Tarragona per tradició familiar multisecular (des del segle XIII), destacant la importància de la Setmana Santa. • Associacionisme: Presidenta de l'Associació d'Antigues Alumnes del Sagrat Cor, on treballa per obrir l'entitat a la ciutat mitjançant concerts i conferències. • Música: Gerent de la Jove Orquestra Barroca de Tarragona, una entitat de formació per a joves talents que busca descentralitzar l'oferta musical de Barcelona. Visió Política i Servei Públic Com a regidora independent pel Partit Popular, reflexiona sobre el món de la política: "He après moltíssim del món de la política; és una experiència que no canviaria per res del món." • Crítica a la classe política: Admet que els polítics tenen mala premsa perquè sovint es limiten a prometre en campanya. Proposa, irònicament, mandats més curts perquè les millores a la ciutat s'accelerin. • Consens Municipal: Revela que, malgrat la percepció de conflicte, el 95% dels punts als plenaris s'aproven per unanimitat, però que la polèmica és l'únic que rep atenció mediàtica. Qüestionari Final i Valors En un vessant més personal, destaca la seva passió per conduir com a mètode de relaxació i el seu desig de ser recordada per haver ajudat els altres. Expressa una forta preocupació per la tollerància i la necessitat d'eradicar els maltractaments a dones i infants.

  • 31'

    Maria José Hélices: Vida Professional i Política

    Perfil de la Convidada L'entrevista se centra en Maria José Hélices, consellera del PSC a l'Ajuntament de Tarragona i directora comercial de l'empresa de treball temporal BarnaWork. Originària de Salamanca i llicenciada en Dret, Hélices combina la seva carrera professional en recursos humans amb una activa vida política i l'estudi d'un màster en direcció de màrqueting. El Món de les Empreses de Treball Temporal (ETT) Hélices explica l'evolució i el funcionament de les ETT a Espanya: • Història i Regulació: Van néixer amb mala fama a causa de lleis inicialment desfavorables per al treballador, però actualment estan totalment regulades i garanteixen els mateixos drets que qualsevol altra empresa. • Especialització: El sector ha passat per fusions i una forta especialització en àmbits com l'hostaleria, els serveis i la indústria. • Manca de Professionals: Destaca una crisi en les oficialies (soldadors, electricistes, etc.) a causa d'una formació professional que ha prioritzat l'àmbit administratiu sobre el tècnic. "Triar una persona per ocupar un lloc de treball determinat és difícil i sempre t'hi pots equivocar; per tant, és clau fer una bona selecció." Realitat Política i Ciutadana a Tarragona Des de la seva vessant com a regidora, Hélices analitza la situació de la ciutat: Preocupacions Ciutadanes • Detecta una falta de sensibilitat en el manteniment urbà (il·luminació, soterrament de contenidors) en comparació amb altres ciutats com Girona o Salamanca. • Observa que Tarragona té una ubicació privilegiada però que s'ha quedat enrere en innovació urbana, com ara en carrils bici o parcs. Qüestionari Personal i Valors En la part final, la convidada revela detalls íntims: • Es defineix com una persona poc materialista (per això no aporta cap objecte personal a l'estudi). • La seva passió és la lectura per trobar pau, destacant l'interès per les biografies històriques. • En política, el seu desig és veure una victòria socialista a la Generalitat. • Es considera una dona afortunada i feliç, malgrat reconèixer que té un caràcter fort.

  • 33'

    Entrevista a Maria Josepa Quinteiro de la Galeria Ankins

    Trajectòria i orígens de la Galeria Ankins L'entrevista se centra en la figura de Maria Josepa "Pepa" Quinteiro, qui actualment dirigeix la mítica Galeria d'Art Ankins a Reus. La Pepa explica com es va introduir en aquest món des dels 9 anys gràcies als seus pares, especialment la seva mare, Maria Josepa Giné, qui va ser pionera en portar l'art de caràcter barceloní a les comarques tarragonines. Formació i canvi de rumb Tot i que actualment és una apassionada de la seva feina, inicialment la Pepa va cursar el primer any de física amb la intenció de ser astrònoma. Un viatge determinant a Itàlia amb la seva mare la va fer connectar amb la seva sensibilitat artística, portant-la a estudiar Geografia i Història amb especialització en Història de l'Art. • La galeria es va fundar l'any 1973. • Va ser un dels primers espais d'exhibició fora de Barcelona. • S'ha passat de comercialitzar pintura antiga a centrar-se en la pintura actual i contemporània. Iniciatives i promoció de l'art jove Un dels pilars de la galeria és la recerca de nous talents. La Pepa destaca diverses iniciatives clau per apropar l'art a la societat: Esdeveniments destacats • El Saló de Maig: Una trobada eclèctica que reuneix entre 55 i 65 artistes de tot l'Estat, inspirada en un model de París. • Biennal de Pintura Jove: Concurs que serveix de trampolí per a artistes emergents, amb exposicions itinerants per Catalunya. • La Caixa d'Art i el Club Jove: Sistemes de quotes mensuals (des de 2.000 pessetes) que permeten als joves i a la gent amb pressupostos ajustats adquirir obres originals de forma fraccionada. "L'art no és només entendre; és veure-hi molt. És com la música o la lectura: a base de mirar pintura, vas educant la mirada i acabes gaudint del plaer estètic." El mercat de l'art i el perfil del col·leccionista La Pepa trenca el mite que l'art és només per a elits amb un alt poder adquisitiu. Afirma que el perfil del comprador és el d'una persona sensible, independentment de la seva edat o nivell d'estudis. Gestió i futur de la galeria La directora comenta la complexitat de la feina interna (muntatge, catàlegs, relació amb els mitjans) i la importància del contacte directe amb els artistes per mantenir una rotació cada 2 o 4 anys. Finalitza reflexionant sobre si l'art és luxe o inversió, concloent que el més important és el gaudir personal.

  • 27'

    Ecologisme i energia amb Maria Dolors Moster

    L'Agència Tarraco Energia Local i el seu funcionament L'entrevista se centra en la figura de Maria Dolors Moster, directora de Tarraco Energia Local, qui explica les funcions clau d'aquest ens vinculat a l'Ajuntament de Tarragona. Les seves tasques principals inclouen l'assessorament, la formació i la gestió de projectes per a la reducció d'emissions i la prevenció del canvi climàtic. Una xarxa de col·laboració europea El Patronat no actua de manera aïllada, sinó que forma part d'una estructura rica i diversa: • Compta amb el suport de la Cambra de Comerç, l'ICAEN i la URV. • Participa en xarxes europees com el projecte SAVE-2 i Energicítés. • Segueix el model de la Comissió Europea, que prioritza la connexió entre els principals actors del sector energètic. L'ecologisme com a filosofia de vida Per a la convidada, ser ecologista no és una moda, sinó una actitud proactiva davant la vida. Defineix aquesta condició com la capacitat de veure les coses a mig i llarg termini, fugint de les presses del món actual que sovint causen els problemes mediambientals. "Ser ecologista no és ser una persona excepcional, sinó una persona amb els ulls oberts." Consells pràctics i quotidians La Maria Dolors destaca que la millor manera de ser ecològic és trobar l'equilibri personal. A partir d'aquí, es poden adoptar mesures concretes: • Ús de bombetes de baix consum i electrodomèstics eficients. • Instal·lació d'airejadors d'aigua als aixetes. • Millora en la gestió i classificació dels residus domèstics. Projectes de futur i visió econòmica Es discuteix la viabilitat de crear riquesa sense danyar l'entorn. A través de la menció del llibre Lo pequeño es hermoso d'E.F. Schumacher, s'aposta per una economia que busqui el servei a l'ésser humà i no només el creixement desmesurat. Noves iniciatives locals Moster detalla diversos projectes immediats: • L'Aula de Bioconstrucció, amb especialistes en arquitectura bioclimàtica. • Assessorament a petits municipis de la província en gestió energètica. • Foment de l'energia solar tèrmica en edificis comunitaris, destacant que és una tecnologia provada i senzilla.

  • 31'

    Marta Fàbregas: Gerontologia i Alzheimer a Tarragona

    Marta Fàbregas i la seva Vocació de Servei Marta Fàbregas, convidada al programa Dones d'avui, comparteix la seva trajectòria professional, que destaca per un canvi significatiu des de l'ensenyament cap a la atenció a la gent gran. Originalment filòloga i mestra, la seva experiència en un voluntariat escolar amb avis la va portar a formar-se com a tècnica gerontòloga. La Nova Professió de Gerontòloga • La gerontologia és una disciplina impulsada per l'Institut Català de les Noves Professions (Incanop). • L'objectiu principal és millorar la qualitat de vida dels avis en l'última etapa de la seva vida. • Marta defensa un model mixt: prioritzar que l'avi es quedi a la llar amb el suport de centres de dia per evitar un trencament brusc amb els seus records i arrels. La Lluita contra l'Alzheimer a Tarragona Com a coordinadora de l'associació FAT (Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Tarragona), la Marta detalla la tasca fonamental d'aquesta entitat: • Suport integral: No només s'atenen els malalts, sinó sobretot els cuidadors, que sovint pateixen un gran desgast emocional. • Detecció precoç: Es posa èmfasi en la importància de no tenir por al diagnòstic, ja que un tractament en les primeres fases pot alentir el desenvolupament de la malaltia. • Visió de futur: Es preveu que l'Alzheimer sigui la malaltia del futur a causa de l'increment de l'esperança de vida. "Quan plores per haver perdut el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles." Projectes i Sensibilització • L'associació organitza Grups d'Ajuda Mútua (GAM) i tallers intergeneracionals entre avis i nets. • Propers esdeveniments: Tarragona acollirà unes jornades de la Federació Catalana els dies 4 i 5 de novembre al Palau de Congressos, centrades en els aspectes socials i familiars de la malaltia. Qüestionari Personal L'entrevista conclou amb una breu incursió en la personalitat de la Marta, qui es defineix com una dona optimista, amant de la comunicació i amb una vocació absoluta per treballar amb les persones.

  • 29'

    Maite Martorell: Tecnologia i Història al Museu de Tarragona

    Entrevista a Maite Martorell: Un pont entre la informàtica i la història En aquesta edició de Dones d'Avui, conversem amb Maite Martorell, una figura clau en la modernització del Museu d'Història de Tarragona. La seva trajectòria és atípica, ja que va començar en l'àmbit tècnic per després fusionar-lo amb la seva passió pel patrimoni. Formació i dualitat professional • Maite relata com va iniciar la seva carrera a l'Ajuntament com a administrativa i informàtica. • Davant la necessitat de completar la seva formació cultural, va decidir estudiar Geografia i Història a la Universitat Rovira i Virgili. • Aquesta combinació li permet aplicar una visió racional i estructurada de la tecnologia a la riquesa del llegat històric tarragoní. Projectes Digitalització i Difusió El museu realitza una tasca ingent de portes endins que sovint és invisible per al ciutadà: • Llegats i Arxius: Gestionen fons com el Llegat Gramunt i el Nadal-Malé, a més d'una col·lecció de més de 4.000 imatges històriques de la ciutat. • Projectes Multimedia: Destaca la creació de CDs interactius sobre barris com Torreforta i temes com la transformació urbana, on la col·laboració ciutadana ha estat fonamental cedint fotografies familiars. • Consorci Urbium: Participació activa en el consorci que uneix les tres capitals de la Hispania Romana (Còrdova, Mèrida i Tarragona) per a la promoció conjunta del patrimoni. L'impacte de la UNESCO i el futur Des de la proclamació de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat, el museu ha experimentat un creixement exponencial de consultes i visitants: • El trànsit a la web va passar de 25 entrades diàries a més de 800 el dia de la proclamació. • S'estan obrint noves línies de treball més enllà del món romà, com la Tarragona medieval o el Call Jueu. "Les pedres de Tarragona són una història viva, un cada dia que va evolucionant i que ens fa sentir orgullosos de ser d'on som." El costat més personal L'entrevista conclou amb un qüestionari on Maite es defineix com una persona familiar, amant del romesco de peix i amb una debilitat especial per la pedrera del Mèdol i el Circ Romà, per la seva condició de monuments vius.

  • 30'

    Maite Buenafuente: El cor de la productora El Terrat

    Entrevista a Maite Buenafuente: La Gestió de la Creativitat En aquesta edició del programa Dones d'Avui, s'aprofundeix en la figura de Maite Buenafuente, gerent de la reconeguda productora El Terrat. L'entrevista repassa des dels orígens de l'empresa fins a la complexitat de gestionar un equip creatiu que ha marcat un abans i un després en l'humor català. Els Orígens i l'Essència Familiar • L'empresa va néixer a Reus fa més d'una dècada, fruit de la necessitat de canalitzar els projectes radiofònics i televisius d'Andreu Buenafuente. • El nom de la productora prové de les primeres vivències de l'Andreu al terrat de casa seva, al costat de la plaça del Mercadal. • Tot i el creixement, mantenen un esperit de gran família, integrant amics de la infància i mantenint una estructura propera. Gestió Empresarial i l'Humor com a Producte • Maite Buenafuente explica que la seva tasca com a gerent implica des de la selecció de personal fins a detalls logístics aparentment trivials, com el vestuari o la cura del gos de la productora, el Magnum. • Un dels punts clau és la denominació d'origen pròpia: un humor fresc, basat en personatges quotidians i allunyat de la premsa del cor o la política agressiva. "No riem tot el dia per casa; l'Andreu i jo intentem fer una vida familiar normal i, si pot ser, no parlar de la feina durant el cap de setmana." Expansió i Futur • La productora té la vista posada en el mercat espanyol amb nous projectes, incloent-hi una sitcom gravada en castellà per a canals d'àmbit nacional. • L'èxit de la productora es deu a un públic molt heterogeni, que connecta amb la naturalitat i la manca d'enveges dins de l'equip. El Costat Humà de Maite Buenafuente • Maite confessa la dificultat de conciliar la vida laboral i familiar, sentint sovint el sentiment de culpabilitat propi de moltes dones professionals. • Es defineix com una persona altament sensible i optimista, que troba en la lectura el seu oasi personal davant l'estrès de la indústria televisiva.

  • 25'

    Magda Ribot: L'art de la restauració a Tarragona

    Introducció a la Restauració d'Art En aquesta entrevista al programa Dones d'avui de Tarragona Ràdio, la jove restauradora Magda Ribot Ferrando explica la seva trajectòria i passió per recuperar objectes malmesos. Formada en Belles Arts a Barcelona i especialitzada a Florència, la Magda entén la seva feina com una fusió total entre tècnica i sensibilitat. "Restaurar consisteix a convertir les peces trencades en peces agradables a la vista; és quasi la mateixa paraula que art." El Perfil de la Restauradora • Detallisme extrem: La capacitat de cuidar els detalls més petits per tal que les peces encaixin perfectament. • Paciència i gaudi: Una bona professional ha de gaudir del procés, ja que requereix moltes hores de dedicació minuciosa. • Formació contínua: Tot i que la base acadèmica és vital, l'aprenentatge real s'obté amb l'experiència diària al taller. El Dia a Dia al Taller Nina Dibori El taller de la Magda, situat al carrer Méndez Núñez de Tarragona, rep tota mena d'encàrrecs, des de mobles antics fins a objectes amb un gran valor sentimental. Aspectes Tècnics i Econòmics • La mà d'obra com a factor clau: El preu d'una restauració ve determinat principalment pel temps invertit i no pel cost dels materials. • El procés de decapado: Es descriu com la part més feixuga de l'ofici, mentre que el vernís final és el moment més gratificant. • Inversió de futur: Restaurar no és només un luxe, sinó una manera de revaloritzar una peça que, amb el temps, augmentarà el seu preu de mercat. Reptes de la Dona Emprenedora La Magda comparteix la seva experiència obrint el seu propi negoci a Tarragona, destacant les dificultats inicials de gestió i despeses, però encoratjant altres joves a emprendre en aquest sector on, segons afirma, el 95% de les interessades són dones.

  • 31'

    Entrevista a l'Alice Sánchez: de Miss Tarragona a Miss Espanya

    Introducció i Perfil de la Convidada L'episodi d'avui de Dones d'Avui presenta l'Alice Sánchez Aran, una jove de 17 anys que acaba de participar en el certamen de Miss Espanya com a representant de Tarragona. L'Alice combina els seus estudis de batxillerat amb una incipient carrera en el món de la moda, tot i que té clar que vol formar-se professionalment en l'àmbit de la dietètica i la nutrició. L'Experiència a Miss Espanya L'Alice descriu la seva vivència al certamen nacional com una experiència altament exigent i esgotadora, marcada per: • Manca de descans: Les candidates amb prou feines dormien tres hores diàries a causa dels estrictes horaris de preparació, maquillatge i perruqueria. • Pressió i ambient: Tot i que una candidata va abandonar per la pressió, l'Alice subratlla el bon ambient i la solidaritat entre les companyes, desmentint el mite de la rivalitat constant. • Crítica a l'organització: Es comenta la precarietat d'algunes instal·lacions —com l'ús de cadires de plàstic i el fred rigorós— en contrast amb la imatge que es donava per televisió. El Paper del Jurat i la Polèmica Es discuteix la composició del jurat, presidit per Luis María Anson, i la percepció que les entrevistes personals eren superficials. L'Alice recorda haver estat preguntada sobre l'anorèxia i la bulímia, un tema sobre el qual té una opinió ferma contra els cànons estètics imposats. També es menciona la llegenda urbana sobre la dificultat que una candidata catalana s'emporti el títol sota aquesta presidència. "Vaig decidir que sí que ho volia fer, que m'agradava i que ja aniria jo sola, que no m'importava." Futur Professional i Trajectòria L'Alice no és nova en el sector; ja ha treballat com a "noia Flaquer" i ha desfilat en certàmens de pell. Gràcies a la visibilitat de la tele, ja ha rebut propostes interessants: • Ofertes d'agències a Madrid i possibilitats de viatjar a l'estranger. • Interès de Telecinco per a futurs càstings en sèries de televisió. • Projectes a passarel·les de renom com Cibeles o Gaudí. Cloenda i Test Personal L'entrevista finalitza amb un qüestionari on l'Alice es defineix com una persona senzilla i sentimental. Com a objecte personal, mostra un xumet que li van regalar les seves companyes de certamen (el "grup de les marginades") per ser la més jove, simbolitzant el fort vincle emocional creat durant aquells dies.