Entrevista a Carme Tàpies: Pasió pel Teatre i Vida al Trono
Carme explica per què li diuen Menuda: era la petita de la família i ha mantingut el renom entre amics i al grup de teatre.
Descriu com va preparar oposicions, va entrar a treballar a la Generalitat (secció de mines) i segueix fent teatre per plaer.
Del muntatge de pastorets a l’APA del col·legi al curs de Josep Ixar a l’auditori sota el Camp de Mar.
Com va conèixer el grup, el primer contacte amb el Josep Maria Salvador i la invitació a participar en el seu primer espectacle oficial.”
Relata l’experiència de l’espectacle a la plaça Pallol (any 90), la dinàmica pels balcons i el paper de Dimoni.
Parla de l’obra que parodiava una secta amb humor i missatge, i dels Darío Fo centrats en la perspectiva femenina.
Explica la creació, els assajos confidencials, la interacció amb el públic, les preguntes sobre sexualitat i l’impacte terapèutic del muntatge.
Com gestionen les gires per pobles, la competitivitat entre grups amateurs i el valor de fidelitzar públic local.
Cursos de reciclatge teatral, gimnàs per estar àgil a l’escenari i l’humor constant com a font d’energia.
La necessitat de fer riure, la por a quedar-se en blanc i la importància del suport del company en escena.
Reflexiona sobre la naturalesa lúdica del teatre, el gaudi creatiu i la connexió entre escena i quotidià.
Ràpida ronda de preguntes personals: notícies desitjades, objecte simbòlic, consells de vida, preferències (pel·lícules, llibres, colors) i manies.
Intro i Trajectòria Vital
L'episodi comença presentant la Carme Tàpies, coneguda popularment com la Menuda. Tot i que treballa a l'administració pública de la Generalitat, concretament a la secció de mines, la seva autèntica passió és el teatre.
- La seva descoberta del teatre va ser tardana, començant en una llar d'infants i consolidant-se als 30 anys a l'escola Josep Ixar de Tarragona.
- Per a ella, el teatre és un vincle emocional i una eina per exercitar la memòria i la creativitat.
Experiències amb la Companyia Trono Villegas
La Carme explica la seva llarga vinculació amb el Trono Villegas, una companyia emblemàtica de Tarragona on ha compartit escenari amb figures com Oriol Grau i Fermí Fernández.
L'èxit de "El sexe nostre de cada dia"
L'obra que més ha marcat la seva carrera ha estat l'adaptació de Dario Fo: "El sexe nostre de cada dia".
- Van realitzar més de 100 representacions.
- L'obra va servir com a teràpia d'alliberament tant per a les actrius com per al públic, tractant temes tabú amb naturalitat.
- Va coincidir amb l'augment de popularitat televisiva dels seus companys (Andreu Buenafuente, Oriol Grau), fet que va ajudar a la promoció.
"El teatre enganxa perquè és un joc; he après que la vida s'ha de jugar."
Filosofia de Vida i Processos Creatius
Durant l'entrevista, la Carme es defineix com una persona optimista i activa que utilitza el riure com a mecanisme de supervivència quotidiana a l'oficina.
- L'escriptura: Ha intentat escriure teatre, però confessa que sovint és massa personal i li costa desvincular-se'n.
- Formació contínua: Tot i l'experiència, segueix fent cursos de moviment i cos per mantenir l'espontaneïtat.
- Relació amb l'objecte: En la secció final, presenta una espelma com a símbol de reflexió, calidesa i el caràcter fungible de les coses, rebutjant el materialisme.
El futur artístic
Actualment segueix en actiu buscant nous papers que s'adaptin al seu perfil de dona sàvia o assenyada, preferint sempre la comèdia però amb el somni pendent de realitzar un gran drama clàssic o una tragèdia grega.