Memòria Històrica: L'Exili i la Repressió de la Guerra Civil
Comentaris sobre la resolució del Congrés dels Diputats del 20 de novembre i l’homenatge a les víctimes del franquisme.
Debat sobre l’aixecament militar, el Front Popular, i la intervenció de potències estrangeres (Alemanya, Itàlia, Portugal).
Leandra narra la seva experiència com a tinent republicana, condemnada a mort, i el sofriment a la presó de Torrero i Saragossa.
El pas per Argèles, detenció per la Gestapo, organització de la resistència i relació amb Carme.
Carme recorda com la guerra va truncar la seva vida d’estudiant, la mobilització al Macelles i l’evacuació cap a Barcelona i la frontera.
Exposició del rol de les dones: centres de suport, costura per al front, accés a oficines i la primera ministra europea Federica Montseny.
Reflexions sobre la transició, la por de la gent, la manca de ruptura amb el franquisme i el sentiment d’oblit.
Experiències de Carme i Leandra fent xerrades a instituts i universitats, reacció i curiositat dels estudiants.
Fi de la conversa amb la interpretació de poemes d’Antonio Machado com a cloenda emotiva.
Testimonis de la Resistència i la Repressió
Aquest episodi ofereix un diàleg profund amb Leandro Saún i Carme Casas, dos veterans que van viure en primera persona la Guerra Civil espanyola, l'exili a França i la posterior repressió de la dictadura franquista. A través dels seus records, s'analitza el cost humà de la ideologia i la lluita per la llibertat.
L'Experiència de Leandro Saún
Leandro detalla la seva trajectòria com a oficial de l'exèrcit republicà i la seva activitat a la resistència francesa contra la Gestapo.
- Fou condemnat a quatre penes de mort (finalment commutades per 12 anys de presó).
- Va ser qualificat per les autoritats franquistes com el "pres més perillós d'Europa".
- Descriu les condicions brutals a la presó de Saragossa, incloent-hi la tortura i la incomunicació en celdes de càstig.
El Paper de la Dona i l'Exili de Carme Casas
Carme Casas explica com la guerra va estroncar la seva vida d'estudiant als 17 anys i el seu paper en la clandestinitat.
- Relata la tràgica fugida cap a França el 1939 sota els bombardejos de Figueres.
- Enalteix el despertar de la dona gràcies a la República, ocupant llocs de responsabilitat als fronts i a la rereguarda.
- Reflexiona sobre la soledat de l'exiliat:
"Estàs a l'estranger, ho has perdut tot i aquí no tens ningú que t'escolti; cadascú tenia la seva pena i el seu sofriment."
La Transició i la Memòria Actual
Els convidats critiquen la falta d'una ruptura real amb el règim durant la Transició, atribuint-ho a la por generalitzada de la societat d'aquell moment.
- Celebren l'interès creixent dels joves universitaris per conèixer la verat sobre la postguerra.
- Defensen la necessitat d'exhumar les fosses comunes per oferir un "descans moral" a les famílies que encara busquen els seus éssers estimats.

