Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2002 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2002. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·91 episodis
RSS

episodis

1-12 de 91
  • 9h 12min

    Ple Ordinari Ajuntament de Tarragona: Pressupostos 2003 i Papers de Salamanca

    Resum del Ple Municipal de novembre de 2002 La sessió plenària de l'Ajuntament de Tarragona es divideix en dues parts clarament diferenciades: l'aprovació dels pressupostos per a l'exercici 2003 i el debat de diverses mocions d'alt contingut polític i social. ## Pressupostos Municipals 2003 L'equip de govern (CIU i PP) presenta i aprova uns pressupostos consolidats de més de 131 milions d'euros. Els punts clau defensats per Joan Aregio inclouen: • Creació de 70 nous llocs de treball mitjançant plans d'ocupació. • Implementació del nou contracte de recollida de residus. • Subvenció del 100% de la taxa de la brossa per a pensionistes amb rendes baixes. • Inversions en la Façana Marítima i el Pla d'Ascensors per a edificis antics. L'oposició, especialment el PSC, presenta una esmena a la totalitat amb un pressupost alternatiu que l'equip de govern qualifica de "virtual" per dependre excessivament de subvencions externes no confirmades. ## Papers de Salamanca i Conflictes de l'Aigua Es debat la reclamació de la documentació espoliada a l'Ajuntament durant la Guerra Civil. S'aprova instar el retorn d'aquests papers per unanimitat en el fons, tot i l'abstenció del PP en punts procedimentals. En l'àmbit hídric, s'atura la moció de rebuig a la interconnexió de xarxes (CAT-ATL). L'oposició alerta sobre els perills per al Delta de l'Ebre, mentre que el govern defensa la necessitat d'assegurar l'abastament amb criteris d'equilibri territorial. ## Drets Lingüístics i Manteniment • S'aprova una petició d'Òmnium Cultural perquè la Seguretat Social emeti informes de vida laboral en català de forma immediata. • Es demanen millores urgents en el manteniment de centres cívics i zones verdes de la part baixa de la ciutat, denunciant estats de deixadesa.

  • 6h 26min

    Ple Municipal de Tarragona: Casino, Sanitat i Habitatge

    Resum del Ple Municipal del 23 de desembre de 2002 Aquest plenari ordinari de l'Ajuntament de Tarragona, l'últim de l'any 2002, ha estat marcat per debats intensos sobre el model de ciutat, la gestió de serveis públics i infraestructures clau. La sessió ha durat més de sis hores, on s'han confrontat visions oposades entre l'equip de govern i l'oposició. La polèmica del nou Casino de Tarragona L'aprovació de la modificació puntual del Pla General per permetre la instal·lació d'un casino a l'Hotel Imperial Tarraco ha centrat bona part del debat. • L'equip de govern defensa que dinamitzarà el turisme i el sector comercial. • L'oposició critica la manca de planificació, l'impacte social (ludopaties) i la supeditació dels interessos públics als privats. Sanitat Pública: Gestió de l'ICS vs. Concertació S'ha debatut una moció per defensar la gestió de l'Institut Català de la Salut (ICS) davant la tendència de la Generalitat a derivar la gestió de centres d'atenció primària a entitats privades o fundacions. • Esquerra i Iniciativa defensen un model 100% públic. • L'equip de govern aposta per la complementarietat i la diversitat de gestió, posant com a exemple l'èxit de l'Hospital de Santa Tecla. Medi Ambient i Recursos Hídrics Un altre punt calent ha estat la gestió de l'aigua i la possible instal·lació d'una planta dessalinitzadora. • L'oposició demana transparència sobre la contaminació del riu Ebre i es mostra contrària a instal·lacions amb alt impacte ambiental. • L'alcaldia sosté que cal preveure les necessitats d'aigua per a l'any 2010-2015 per garantir el progrés econòmic de la ciutat. Habitatge i Joventut • S'ha aprovat el Pla Local de Joventut 2010, tot i que amb queixes del PSC per manca de concreció pressupostària. • S'ha acordat una modificació de l'ordenança fiscal per aplicar bonificacions en el lloguer, amb l'objectiu de facilitar l'accés a l'habitatge. "Tarragona ha de preveure el seu futur per a l'any 2015 i la dessalinitzadora serà el més natural del món per garantir el progrés." - Joan Miquel Nadal, Alcalde.

  • 33'

    Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal sobre l'actualitat de Tarragona

    Actualitat Política i Social de Tarragona L'alcalde Joan Miquel Nadal analitza el moment actual de la ciutat durant el mes d'agost, marcat per la pèrdua d'un membre del consistori i l'inici del període festiu. Es destaca la transició generacional a l'ajuntament i l'èxit massiu de la programació musical de Sant Magí. Successió i Canvis al Consistori • El ple extraordinari farà oficial el relleu del difunt regidor Manel de l'Amo per Jordi Sendra. • L'alcalde subratlla la joventut i les ganes del nou regidor per assumir les competències municipals. Seguretat i Sinistrabilitat Laboral • Preocupació per l'alta xifra d'accidents mortals a Catalunya. L'alcalde apunta a la manca de professionalització i experiència en el sector de la construcció com a causa principal. • Reclama una acció conjunta entre empresaris, sindicats i administració per garantir la seguretat. Grans Projectes i Expansió Econòmica Tarragona es posiciona com un pol d'atracció per a grans inversions, fet que l'alcalde interpreta com un reconeixement a la capitalitat de la ciutat. • L'arribada d'El Corte Inglés: S'ha confirmat oficialment l'opció de compra de terrenys prop de l'hospital Joan XXIII. • Nou Casino: Es tramita el trasllat del casino de Lloret a Tarragona, amb l'hotel Imperial Tarraco com una de les ubicacions probables. • Infraestructures: Adjudicació del projecte de la variant de la N-340 (futura Via Augusta) per descongestionar el trànsit entre la Mora i el centre. "Tarragona ha guanyat la partida a l'àmbit de Girona, Lleida i Castelló; les empreses volen venir pel potencial real de la ciutat." Urbanisme i Seguretat Ciutadana • Defensa la sobirania municipal en la redacció del Pla General d'Ordenació Urbana (POUM) davant d'altres institucions. • En matèria de seguretat, l'alcalde aposta per un treball silenciós i efectiu en lloc d'alarmismes que puguin atreure la delinqüència cap a la ciutat.

  • 2'

    Evolució i futur de Tarragona Ràdio: 15 anys d'història

    Trajectòria de l'emissora municipal de Tarragona El text repassa la història de l'emissora municipal de Tarragona, des dels seus inicis en un petit local a la plaça del Fòrum sota el nom de Radio Fòrum, fins a la seva consolidació actual com a Tarragona Ràdio. Malgrat els dubtes inicials sobre la seva viabilitat, l'emissora ha demostrat una gran resiliència arribant als 15 anys d'antiguitat. Inversió i servei públic S'aborda el debat sobre el finançament públic dels mitjans de comunicació i es reafirma el compromís de l'ajuntament amb l'emissora: Es preveu destinar una part dels pressupostos municipals a la innovació tecnològica. Es plantegen millores o canvis en la ubicació física actual del local. Es defensa l'ús de l'erari públic per a la ràdio, contrastant amb les opinions crítiques de figures com Lluís del Olmo. Impacte social i professional L'emissora no només és un canal de comunicació, sinó que actua com un eix vertebrador per a la ciutat: Professionalitat: S'agraeix la tasca dels periodistes i de tot el personal implicat al llarg dels anys. Suport industrial: Actua com a recurs tècnic i de difusió per a les necessitats de les indústries locals. Referent informatiu: Molts periodistes d'altres mitjans la utilitzen com a font primària per recollir declaracions de la classe política i ciutadana. "L'intent de professionalitat per part dels periodistes ha estat l'interès principal perquè la ràdio servís com un mitjà de comunicació més local per als tarragonins."

  • 19'

    Arxiu del Cas dels Rentacotxes: Entrevista a Joan Miquel Nadal

    Arxiu de la causa judicial contra l'alcalde de Tarragona El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anunciat l'arxiu definitiu de les diligències obertes contra Joan Miquel Nadal per presumptes delictes de prevaricació i tràfic d'influències en el conegut com a cas dels rentacotxes de Torreforta. Aquesta decisió tanca un cicle judicial de vuit anys que ha marcat la trajectòria personal i política de l'alcalde. L'impacte personal i familiar Durant l'entrevista, Nadal descriu el procés com una situació d'obsessió diària i un desgast constant que li ha impedit relaxar-se fins i tot durant les vacances. Suport dels amics: L'alcalde confessa que va estar a punt de "tirar la tovallola" en diverses ocasions, però el suport del seu entorn proper el va ajudar a resistir. Patiment familiar: Destaca el dolor que ha causat la situació als seus fills i, especialment, als seus pares, descrivint la pressió mediàtica i política com una manera de fer política poc ètica. "No ploro quan tinc el problema, ploro quan em quedo tranquil. Ahir vaig sentir un relaxament total després de vuit anys de flashos diaris." Reacció política i campanya electoral Nadal es mostra molt crític amb l'actuació de l'oposició socialista i d'Iniciativa, acusant-los d'haver utilitzat el cas judicial com a arma electoral en el passat. Crítica al PSC: L'alcalde lamenta la falta de "cortesia personal" del candidat socialista Sabater, a qui retreu no haver-lo trucat per felicitar-lo per l'arxiu, tal com ell va fer en casos similars amb altres polítics. Candidatura confirmada: Tot i el tancament del cas, Nadal afirma que la seva voluntat de presentar-se a les properes eleccions municipals no depenia de la sentència, sinó d'un compromís previ amb la ciutat. Projectes de ciutat: La Casa de la Festa En l'àmbit de la gestió municipal, l'alcalde ha confirmat que l'Ajuntament està ultimant la compra del local per a la nova Casa de la Festa a la Via Augusta, número 4. El projecte pretén descentralitzar l'activitat de la Part Alta. L'espai permetrà que el bestiari de la ciutat sigui accessible i interactiu per a les escoles i les famílies tarragonines.

  • 10'

    Reflexions de l'Alcalde sobre els seus errors i el tracte rebut

    Reflexió sobre l'error i la sinceritat política L'orador admet obertament haver comès errors al llarg dels seus 13 anys d'alcaldia, atribuint-los en part a un excés de sinceritat, de protagonisme i de transparència. Malgrat reconèixer aquestes equivocacions, se sent profundament agreujat pel tracte rebut per part de diversos responsables polítics i per l'ús que s'ha fet d'aquestes fallades durant anys. "Jo crec que dintre de la classe política sóc dels polítics equivocant-me o no dels més sincers que hi ha." Agraïments i suport rebut El discurs destaca la gratitud cap a diversos col·lectius que li han mantingut la confiança en moments difícils: Els ciutadans de Tarragona: Valora la seva capacitat de seguir confiant-hi malgrat la situació. La família i l'entorn proper: Menciona especialment els seus pares, fills i companys de política que no han tingut dubtes sobre la seva integritat. Cúpula del partit: Agraeix el suport de figures com Pere Esteve, Felip Puig, Artur Mas, Duran i Lleida i el llavors President de la Generalitat. Crítica al sistema i presumpció de culpabilitat L'alcalde exposa una dura crítica a la percepció social del polític, afirmant que en la nostra societat el polític és considerat culpable mentre no es demostri el contrari, un fet que creu que debilita la democràcia. Fa una crida a millorar el tracte humà i a recuperar la presumpció d'innocència per a tothom. Tancament d'etapa Finalment, demana tancar aquest capítol de la seva vida de forma definitiva. No vol parlar de perdó ni d'oblit, ja que no es considera ningú per jutjar, però reclama que no se li torni a preguntar més pel tema per poder centrar-se en la gestió de la ciutat i en qüestions municipals concretes, com els assumptes d'urbanisme que tractarà en el futur.

  • 29'

    Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal: Política i Justícia

    Actualitat Judicial i Presumpció d'Innocència L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, analitza l'arxiu de les causes judicials que l'afectaven des de fa més de set anys. Malgrat la decisió dels tribunals, destaca que la Fiscalia ha presentat un recurs concretament en el cas del rentat de cotxes. • Nadal referma la seva convicció absoluta d'innocència. • Critica la manca de respecte a la presumpció d'innocència durant tot el procés per part de certs sectors. • Denuncia que s'ha utilitzat la justícia per buscar rèdits electorals. "La presumpció d'innocència és una qüestió que aplica la Constitució: qualsevol persona és innocent fins que no tingui una sentència que el condemni." Confrontació amb l'Oposició Política L'alcalde carrega amb duresa contra els seus adversaris, especialment el Partit Socialista (PSC) i Iniciativa. Mentides i Estratègia Electoral • Acusa directament dirigents com Josep Fèlix Ballesteros i Lluís Balart (Sabateu) d'haver mentit sobre l'autoria de les denúncies. • Diferencia clarament els àmbits: la família i amics (que han patit el procés), la justícia (professionals) i la política (on acusa de l'ús de la denúncia falsa). • Assegura que les alcaldies s'han de guanyar a les urnes i no als jutjats. Infraestructures i Futur Polític Nadal confirma la seva intenció de tornar-se a presentar com a candidat a les properes eleccions, afirmant que la seva carrera no estarà condicionada per processos judicials externs. Respecte a la reunió amb el Ministre Cascos sobre el soterrament de les vies i l'enllaç ferroviari, l'alcalde critica que l'oposició socialista local no estigui coordinada amb l'alcalde de Reus, qui també va assistir a la trobada. La Crisi del Nàstic de Tarragona En un tancament més informal, l'alcalde expressa la seva frustració amb la situació del club de futbol local: • Considera que els jugadors han de mostrar més motivació i "guanyar-se el sou". • Critica el dany que s'està fent a una afició d'11.000 persones. • Tot i el possible descens, manté un esperit de resistència: "Si es baixa, tornem-hi".

  • 11'

    Inauguració dels nous estudis de Tarragona Ràdio

    Inauguració i modernització de les instal·lacions L'episodi se centra en l'acte oficial d'inauguració dels nous estudis de Tarragona Ràdio i de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació (EMMC), situats a l'Avinguda Roma 5B. Aquesta fita coincideix amb l'inici de les festes de Sant Magí i representa un salt qualitatiu respecte a les antigues oficines de la Rambla. Motius del trasllat i inversió política Modernització tecnològica: Després de més de 10 anys, les instal·lacions anteriors havien quedat obsoletes davant l'evolució dels mitjans. Unificació d'espais: El trasllat permet que tota l'empresa municipal i l'emissora treballin juntes en un mateix local. Aposta pública: La tinent d'alcalde destaca la forta inversió econòmica com una clara voluntat política de potenciar els mitjans de comunicació locals i públics. El paper de la ràdio a la ciutat Segons Maria Mercè Martell, la ràdio municipal és el "pols de la ciutat" i un referent en situacions d'emergència i esdeveniments clau: "Tarragona Ràdio és aquella informació directa que ja s'ha convertit en un més de la família dels tarragonins." Immediatesa: Referent informatiu per a la vida municipal, els plenaris i l'esport local (Nàstic). Servei Públic: Peça fonamental en els plans d'emergència ciutadans. Diversificació: L'empresa municipal també gestiona publicacions com el Butlletí Tarragona Municipal i la revista cultural Públics. Agraïments i futur La presidenta expressa un agraïment especial a tot el personal de l'empresa, subratllant l'esforç de traslladar l'emissió en temps rècord (un mes i mig) sense interrompre el servei, treballant simultàniament amb les obres de condicionament.

  • 23'

    Inauguració de la nova seu de Tarragona Ràdio (2002)

    Un nou capítol per a la comunicació local L'any 2002 marca una fita històrics per a Tarragona Ràdio amb la inauguració de les seves noves instal·lacions a l'Avinguda de Roma. Després de 16 anys de trajectòria, l'emissora municipal es consolida amb una infrastructura tecnològica avançada i una clara aposta per la redacció integrada. Els pilars del projecte • Modernització tecnològica: Els nous locals permeten millorar la qualitat del producte radiofònic i ampliar continguts. • Unitat de mitjans: S'unifiquen en un sol espai la ràdio i les publicacions escrites com Públix i el Butlletí Municipal. • Servei a la ciutadania: Es reafirma el compromís amb l'ètica professional, la pluralitat i la independència. Trajectòria i futur L'acte destaca el recorregut de l'emissora des dels seus inicis l'any 1986, passant per diverses seus fins a arribar a l'actual. Les autoritats posen l'accent en la funció social de la ràdio, no només com a canal d'entreteniment i informació, sinó també com a eina estratègica en la seguretat industrial de la zona. "Tarragona necessita mitjans propis que siguin l'altaveu per vehicular les inquietuds, opinions i emocions de tots els seus ciutadans." Reconeixements Durant els parlaments, s'agraeix la tasca de: • Professionals, tècnics i col·laboradors històrics. • El Consell d'Administració i el govern municipal per la seva aposta política. • Els oients fidelitzats que han permès el creixement de l'emissora.

  • 4'

    Inauguració dels nous estudis de Tarragona Ràdio

    Estrena d'instal·lacions i nova freqüència El dimarts 2 de juliol marca una fita històrica per a Tarragona Ràdio i l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació. L'emissora inicia una nova etapa amb el trasllat als estudis situats a l'Avinguda Roma 5B i l'activació de la seva nova freqüència de dial: el 96.7 FM. Un salt de qualitat professional Durant l'entrevista amb el gerent, Francesc Valls Calçada, s'ha destacat que aquest canvi no és només estètic, sinó una millora tecnològica fonamental per als professionals del mitjà: Modernització: Es compara el canvi tecnològic com el pas de conduir un 600 a un Ferrari. Eines de futur: Els periodistes disposen ara de millors eines per a la seva tasca diària, posant-se al nivell de qualsevol gran mitjà de comunicació. Il·lusió col·lectiva: Tot i que encara se sent l'olor de pintura i fusta, es destaca l'entusiasme del personal per aquest nou projecte. Agraïments i futur pròxim L'esforç de coordinació ha estat intens durant el darrer mes i mig de treballs a contrarrellotge. El gerent ha volgut reconèixer la feina de: Les empreses col·laboradores (Unitécnic, Link, Ramos, Pebex). L'equip de coordinació interna (Rosó, Judit, entre d'altres). "Ara els bons professionals tenen la capacitat i la possibilitat de poder pilotar bones eines." Finalment, s'ha fet una crida a la ciutadania a visitar les instal·lacions, tot i advertir que alguns elements ornamentals, com el cartell exterior definitiu, s'acabaran d'instal·lar en els pròxims dies.

  • 29'

    Inauguració dels nous estudis de Tarragona Ràdio a l'Avinguda Roma

    Estrena de les Noves Instal·lacions i Freqüència L'episodi marca una fita històrica per a Tarragona Ràdio i l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació amb el trasllat a la seva nova seu a l'Avinguda Roma, 5B. Durant el programa, es destaca que aquest canvi no és només físic, sinó un salt de qualitat tecnològic i de servei a la ciutadania. Punts Clau de la Millora • Nova Freqüència: L'emissora passa a emetre pel 96.7 FM. • Modernització Tècnica: S'han instal·lat equips d'última generació, incloent-hi sistemes de gravació de vídeo per a potenciar l'arxiu d'imatges municipal i la col·laboració amb televisions. • Ampliació Horària: S'anuncia que, després de l'estiu, les emissions començaran a les 7 del matí, un repte pendent des de feia anys. Valoracions del Consell d'Administració La presidenta de l'empresa, Maria Mercè Martorell, juntament amb diversos consellers (Frederic Adam, Ramon Civit, Pere Valls, entre d'altres), expressen la seva satisfacció per la rapidesa del trasllat, realitzat en només un mes i mig. "Aquest és un salt qualitatiu a tot nivell: local, mobiliari i equips tècnics per oferir el millor servei durant molts anys." Es subratlla el paper de la ràdio com a servei públic essencial i l'objectiu compartit de convertir l'emissora en el número 1 de referència a la ciutat, superant les limitacions d'espai i d'accés (com la manca d'ascensor) que presentava l'antiga seu de la Rambla Nova. Perspectiva Històrica i Futur L'acte serveix per recordar l'evolució des de la fundació el 1934 i el pas per les diferents seus (Radio Fòrum). Tot i que l'emissió ja ha començat, la inauguració oficial i institucional s'ha programat per al 16 d'agost, coincidint amb les festes de Sant Magí.

  • 1h 15min

    Santa Tecla 2002: Seguici Popular i Actualitat del Nàstic

    Retransmissió de les Festes de Santa Tecla i Esports L'episodi combina la cobertura en directe de la vigília de Santa Tecla a Tarragona amb l'actualitat esportiva del Gimnàstic de Tarragona. La narració es desplaça entre la plaça de les Cols, centre neuràlgic de la festa, i el Nou Estadi. Actualitat Esportiva: El Nàstic de Tarragona • Es comenta el vibrant empat 4-4 contra l'Alacant al Nou Estadi. • Entrevista al president Josep Maria Andreu, qui destaca la imatge positiva de l'equip malgrat haver deixat escapar dos punts. • Es repassen els marcadors de la jornada a Segona Divisió B, incloent partits del Reus, Sabadell i Figueres. El Seguici Popular a la Plaça de les Cols La part central de l'episodi se centra en l'arribada dels elements del Seguici Popular a la part alta de la ciutat: • Elements de foc: El Ball de Diables, el Drac, el Bou i la Víbria, destacant la perillositat i l'emoció de les espurnes en directe. • Bèsties i Gegants: L'Àliga (símbol de la ciutat), la Mulassa amb la seva tradicional pujada a les escales de la Catedral, i la Cucafera llançant caramels. • Balls tradicionals: Actuacions del Ball de Serrallonga, Ball de Bastons, Pastorets, Turcs i Cavallets, Cercolets, Valencians i la Moixiganga. Cultura i Tradició • Es debat sobre la importància de la reuperació de símbols festius i el paper de les colles. • Es destaca la presentació de les clonacions dels Nanos Vells per preservar les figures originals. • S'emfatitza el sentiment d'identitat tarragonina i la transmissió de la festa a les noves generacions amb la Santa Tecla Petita. "Aquí el que es transmet és un sentiment d'identitat molt arrelat; la festa és una cosa viva que evoluciona amb la societat."