Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2002. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
La ràdio a Tarragona: del franquisme a la Transició
Presentació del programa i recuperació de la cobertura de l’enterrament de Franco per Ràdio Nacional d’Espanya el 23 de novembre de 1975, símbol del final de la dictadura.
Els tres convidats —Enric Pujol, Josep Sabater i Tomàs Carot— relaten com van començar en el món de la ràdio i la premsa escrita durant els anys setanta.
Debat sobre l’evolució dels informatius, la llibertat d’expressió, la participació de l’oïdor i l’aparició dels primeres notícies locals en l’etapa postfranquista (1975-79).
Comentaris sobre les limitacions tècniques originals (gravadores analògiques, cabines telefòniques) i la manera com van sorgir els corresponsals a la resta de la demarcació.
Opinió dels periodistes sobre les diferències entre la ràdio dels anys setanta/vuitanta i l’actual: il·lusió creativa contra professionalització i tecnologia avançada.
La ràdio com a testimoni del canvi històric
Aquest episodi realitza un viatge a través de la memòria de la ràdio a Tarragona, centrant-se en el període crític que va des del final del franquisme fins a la consolidació de la Transició espanyola. L'emissió comença amb l'àudio històric de l'enterrament de Francisco Franco el 1975, servint com a punt d'inflexió per analitzar com el mitjà radiofònic va passar de la censura a la llibertat d'informació.
Els inicis i la censura
Els convidats, tres periodistes veterans, recorden les limitacions de l'època de la dictadura:
- Informatius prohibits: Tot el contingut informatiu s'havia de segellar prèviament per les autoritats de Turisme. Els únics butlletins oficials eren els de Ràdio Nacional d'Espanya (el conegut com a "Diari Hablado").
- Creativitat forçada: Davant la impossibilitat d'oferir informació lliure, la ràdio es centrava en el ràdio teatre, la poesia i l'entreteniment, on es desenvolupava una gran tasca creativa.
- Bretxes de llibertat: Les primeres crítiques al poder es van filtrar a través de la informació municipal, els moviments veïnals o la secció d'esports.
El boom de la informació local
Amb l'arribada de la democràcia (1977-1979), es produeix una explosió de la informació local. Els periodistes destaquen:
- La professionalització de la ràdio i el naixement d'informatius que podien durar fins a una hora i mitja.
- La diferència entre les emissores públiques (encara lligades a l'estructura del Movimiento) i les privades, com les de Reus, que van ser més àgils a l'hora d'implementar els canvis.
- La importància de la comarcalitat, estenent la cobertura informativa a les Terres de l'Ebre i altres zones del Camp de Tarragona.
Evolució tècnica i relació amb el poder
Els interlocutors reflexionen sobre el contrast entre el passat i el present:
"Abans hi havia molta més il·lusió; ara la ràdio és molt més perfeccionista però també més encursetada."
- Precarietat tècnica: Recorden l'ús de cabines telefòniques, gravadores de cinta i la inexistència del telèfon mòbil.
- Romanticisme polític: Descriuen una relació inicial molt propera i cordial amb els polítics de la primera legislatura democràtica, una proximitat que es va perdre quan el periodisme va començar a exercir una funció crítica més dura.