Barba: Cent anys d'història de la bicicleta a Tarragona
Presentació de Josep Maria Barba i comentaris sobre l’ambient olfactiu i acústic de la botiga gairebé buida, preludi del tancament imminent.
Barba expica com la botiga finalitza després de 100 anys, l’afecte dels clients –especialment els més grans– i el sentiment de la ciutat envers el seu nom.
Relat de la fundació per l’avi, la participació en carreres amb velocípeds i la col·lecció de diplomes i fotografies antigues del taller.
Comparació entre bicicletes clàssiques i modernes: suspensions, frens, marxes, complements com casc i compta-quilòmetres, i bicicletes estàtiques.
Barba ofereix pautes per iniciar-se en bicicleta, des de l’ús del manillar per mantenir l’equilibri fins al debat sobre l’ús de rodetes en els primers passos.
El comiat d'una institució centenària
Josep Maria Barba repassa la trajectòria de la mítica botiga de bicicletes Barba a Tarragona just abans del seu tancament definitiu després de 100 anys de servei. L'establiment ha estat un referent per a generacions de tarragonins, no només com a punt de venda, sinó com un espai d'assessorament i trobada.
Un llegat familiar i tecnològic
- Fundació i orígens: L'avi de Josep Maria, un apassionat del ciclisme i "aventurer", va obrir el negoci a principis del segle XX. Encara conserven diplomes del 1905 i fotografies de la botiga il·luminada amb llums de gas.
- Evolució del vehicle: S'analitza com ha canviat la tecnologia, des dels velocípedes de pinyó fix (on l'equilibri era un repte constant) fins a les modernes bicicletes de muntanya amb 27 velocitats o les estàtiques per a gent gran.
- El ciclisme de competició: Recorden l'època en què els corredors de la Volta a Catalunya havien de portar les bicis a soldar o netejar durant les etapes, a diferència dels grans combois logístics actuals.
Consells de mestre i anècdotes
"Si van a caure cap a la dreta, girar el manillar a la dreta... és una fórmula magistral i màgica per aprendre d'anar en bicicleta."
Barba comparteix la seva experiència sobre com ensenyar els infants:
- És partidari de no utilitzar rodets (seguint la tradició familiar).
- Recomana agafar la bicicleta pel sillín o les espatlles del nen, mai pel manillar, per no transmetre inseguretat.
- Destaca la irrupció de complements que abans no existien: cascs, pulsòmetres i roba tècnica específica.
El tancament definitiu
El tancament es viu amb una barreja de sentiment i nostàlgia. El darrer dia s'espera la visita de molts amics i clients, alguns dels quals recorden haver-hi comprat la seva primera bicicleta fa dècades. El local, situat al cor de la ciutat, podria convertir-se en un establiment d'alimentació, tancant així un capítol clau del comerç local.

