69 anys de ràdio a Tarragona: El llibre de Cinta Bellmunt
Introducció al llibre de Cinta Bellmunt sobre la història de la ràdio a Tarragona i l'acte de presentació al Café Barra Poetes.
Francino analitza la manca de credibilitat del periodisme actual i la necessitat d'autocrítica i compromís professional.
Reflexió sobre la dificultat de mantenir la distància periodística en l'àmbit local i els deures cap a la ciutadania.
Inici de la conversa amb Pitu Terrassa i Francesc Domènech sobre els seus inicis als anys 50 i 80.
Discussió sobre la competència entre emissores, la manca de rodes de premsa i el pessimisme respecte al futur de la ràdio privada.
Ferran Gerard s'uneix a la conversa per parlar de l'època de l'alliberament informatiu i la potència de la ràdio a Reus.
Anàlisi de la reducció d'hores de programació local, les condicions laborals i les millores tècniques actuals.
Presentació del llibre 'Darrera el micro'
L'episodi se centra en la presentació del llibre Darrera el micro, obra de Cinta Bellmunt publicada per Arola Editors. Aquesta publicació recull gairebé 70 anys d'història de la ràdio a Tarragona a través dels seus protagonistes. La presentació, celebrada al Café Barra Poetes, va comptar amb la participació de Carles Francino, qui va reflexionar sobre el passat, present i futur del mitjà.
Reflexions sobre la professió periodística
Durant l'acte, Francino va destacar diversos punts crítics sobre el panorama actual de la informació:
- Credibilitat sota mínims: La professió periodística pateix una manca de consideració social i d'autocrítica.
- El valor de la ràdio local: Ofereix una proximitat física i emocional que cap altre mitjà pot igualar, tot i que dificulta mantenir la distància periodística.
- Futur del mitjà: El futur dependrà de tenir periodistes compromesos amb l'honestedat i empresaris honestos que no se sotmetin als poders polítics.
Records i evolució de la ràdio a Tarragona i Reus
En la tertúlia posterior amb Pitu Terrassa, Francesc Domènech i Ferran Gerard, es contrasten les èpoques:
- Anys 80: Època de competència "brutal però divertida", sense rodes de premsa conjuntes i amb programacions locals que arribaven a les 12 o 24 hores diàries.
- Pessimisme vs. Realisme: Es discuteix la desinversió en la ràdio privada i la reducció dràstica d'hores de contingut local.
- Millores tècniques: Malgrat l'enyorança per la frescor del passat, es reconeix que els mitjans tècnics i les condicions laborals dures (com dormir a la redacció) han evolucionat.
"La ràdio local serà el que nosaltres vulguem, sempre que tinguem periodistes compromesos i honestedat."

