Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2002. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Humor gràfic: Entre la reflexió i el compromís social
Andreu valora que els humoristes gràfics de diari adopten una ètica i salut mental en la seva feina i en la relació amb els col·legues, una impressió que es va portar de Madrid.
Anècdotes personals amb Mordillo i Forges: persones humils, emotives i properes que comparteixen sinceritat i veracitat en el seu humor.
Interacció amb humoristes de mitjans locals (Tarragona, Alacant, Burgos) i intercanvi d’experiències professionals i humanes, reforçant llaços i amistats.
Costums del congrés: demanar i regalar dibuixos. Història del dibuix intercontinental amb Juan Terrazas (DF, Mèxic) sota el lema “ens separa un oceà, ens uneix un món”.
Encontre amb el llegendari Quino: un vellet tímid, insegur i discret, molt diferent de la imatge mítica que s’havia construït.
Reflexions sobre la riquesa creativa de Llatinoamèrica, la seriositat de les sessions del congrés i la diferència entre humor cerebral i humor popular espontani.
Relat de la xerrada amb presos de Tarragona, l’estructura tradicional d’una sessió d’humor gràfic i la necessitat d’adequar el discurs segons l’audiència.
Descripció del projecte de museu d’humor gràfic a l’antiga residència segle XVI, dissenyat per Peridis, i el portal en línia i mostra itinerant d’acudits amb catàleg.
Creació de l’Organització de Nacions Unides de l’Humor (ONU H) per defensar el dret a riure, pressionar per revisar sentències contra humoristes i usar l’acudit com a arma dels febles contra el poder.
L'Humor gràfic com a eina de transformació
L'entrevista a l'humorista gràfic Andreu Faro ens apropa a la seva experiència al Congrés d'Humoristes Gràfics a Alcalá de Henares (Madrid). Més enllà de l'anècdota, es reflexiona sobre la figura de l'humorista com a consciència social i la seva capacitat per qüestionar el poder i la realitat.
Els mestres i el factor humà
Faro destaca la humanitat de grans figures mundials com Quino, Mordillo o Forges. Malgrat la seva fama, els descriu com a persones afebleixis i, en el cas del creador de Mafalda, sorprenentment humil i insegur. La relació entre col·legues d'arreu del món, especialment la connexió amb autors de Llatinoamèrica, reforça la idea d'una professió unida per una mateixa passió: el llapis.
L'humor com a disciplina seriosa
Contràriament al que es podria pensar, un congrés d'humoristes és un esdeveniment profundament seriós. Faro remarca diverses idees clau:
- L'humor gràfic és una expressió de l'intel·lecte, no només una qüestió de "gràcia".
- Sovint es tracten temes feixucs com contractes legals o drets d'autor.
- Existeix una distinció entre el humor blanc o de riallada i la crítica social profunda (exemplificada per autors com El Roto).
- La tasca de l'humorista és sovint una introspecció cerebral per obtenir un gag que faci pensar al lector.
El compromís: L'ONU de l'humor
S'esmenta la creació de l'ONUH (Organització de les Nacions Unides de l'Humor), una iniciativa que actua com una sort de "Humoristes sense fronteres". Aquesta organització treballa per:
- 1 Protegir humoristes perseguits per governs autoritaris (com a l'Iran o Panamà).
- 2 Revisar sentències judicials injustes derivades de la sàtira.
- 3 Reivindicar el dret universal a riure.
"L'humor és l'arma dels febles contra el poder. El poder no accepta acudits perquè no té sentit de l'humor."
El futur de la professió a Espanya
Faro elogia la tasca de la Universitat d'Alcalá en la creació d'un futur museu de l'humor gràfic i d'un portal a Internet per centralitzar les vinyetes diàries de tota Iberoamèrica, fet que projecta la professió cap a una nova dimensió d'arxiu i visibilitat pública.