Arxiu Sonor Programes 2022
Arxiu Sonor Programes 2022
Programa

Arxiu Sonor Programes 2022

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2022. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·41 episodis
RSS

episodis

1-12 de 41
  • 58'

    Música Tecno i Alternativa dels 80: De Tom Tom Club a U2

    Retorn als Anys 80 amb Radioactivitat El programa número 175 de Radioactivitat, emès a Tarragona Ràdio el 29 d'octubre de 2002, proposa un viatge musical pels sons tecno i alternatius dels anys 80. L'episodi combina anàlisis de la indústria musical amb la història de bandes icòniques en els seus inicis. Èxits per a les Masses i Fórmules Comercials El locutor reflexiona sobre la música de finals dels 80 que, tot i no destacar per la seva gran complexitat o creativitat, va dominar les pistes de ball gràcies a ritmes fàcils i efectius: • Tom Tom Club: Es destaca el seu paper a les discoteques amb cançons com Wordy Rapping Hood. • La dicotomia entre qualitat artística i èxit comercial en la producció musical de l'època. Els Orígens d'U2 i la seua Projecció Una part significativa del programa s'enfoca en els primers passos de la banda irlandesa U2 (referits en la conversa), • El grup va guanyar el concurs Guinness and Harp, el premi del qual va ser la gravació d'un primer senzill. • Es detalla la història del single que incloïa el tema Off Control i la cara B Boy Girl, actualment considerada una peça de col·leccionisme. • La figura d'Adam Clayton és destacada com el motor de màrqueting del grup, facilitant el contacte amb el mànager Paul McGuinness. Música Intergalàctica i Tancament L'episodi conclou amb una mirada cap als sons més experimentals de l'any 1988: "Els 80 van ser uns anys on es va fer molt bona música, tan bona que fins i tot sonava com les estrelles." • Es punxa el tema Intergalactic Radio Station de Vangelis (1988) com a colofó d'una hora dedicada a la nostàlgia sonora.

  • 57'

    Radioactivitat #174: Grans Himnes dels 80 i 90

    Introducció a un Himne Atemporal L'episodi comença amb una reflexió profunda sobre una cançó que ha marcat generacions. Es tracta d'un himne musical que explora la recerca personal i el sentiment d'insatisfacció malgrat l'esforç. U2 i l'àlbum Joshua Tree El programa ret homenatge a la banda irlandesa U2 i el seu emblemàtic àlbum The Joshua Tree de 1987. Es destaca el seu viatge des d'Irlanda fins als Estats Units per crear aquesta peça històrica. • La cançó principal que obre el programa és I Still Haven't Found What I'm Looking For. • Es defineix com una lletra que "ho diu gairebé tot" sobre l'experiència humana. Radioactivitat i la Música Tecno-Alternativa El locutor presenta el programa número 174 de Radioactivitat, un espai de Tarragona Ràdio que se centra en: • Música tecno i alternativa. • Sonoritats dels anys 80 i 90. • Referències culturals com l'Efecte 2000. "I still haven't found what I'm looking for" Mil dies de nou segle En aquesta emissió del 22 d'octubre de 2002, es commemora que ja han passat mil dies des de l'inici del nou segle, utilitzant temes com In My Place de Coldplay per marcar el to de la nit.

  • 20'

    Recull de comiat repetitiu i expressions de tancament

    Resum de la sessió de comiat Aquest document recull una seqüència altament repetitiva de salutacions de tancament. El contingut es caracteritza principalment per la reiteració constant de la fórmula de comiat habitual en llengua catalana. Punts clau de la interacció Consistència en el missatge: S'utilitza de forma gairebé exclusiva l'expressió de comiat centrada en el futur proper. Ritme de la comunicació: Les intervencions es produeixen en intervals de temps regulars, mantenint una estructura cíclica. Finalització emfàtica: Cap al final de la seqüència, el text deriva en signes d'exclamació aïllats que reforcen el tancament de la sessió. "Fins demà!" Aquestes paraules constitueixen el nucli central de tot el registre, demostrant una intenció clara de finalitzar la comunicació de manera amigable i previsible.

  • 1h

    Fi de Temporada: Tecno, Oasis i Miscel·lània

    Tancament de la Quarta Temporada L'episodi d'avui marca el final de la quarta temporada de Radioactivitat a Tarragona Ràdio. El programa es presenta com una "festa de comiat" on es repassen èxits del tecno dels 80 i s'analitzen notícies curioses de l'any 2002. Seccions Musicals i l'Alternativa Els clàssics de OMD i Oasis • Es destaca la influència dels ritmes caribenys en la música tecnològica dels 80. • S'analitza la trajectòria d'Oasis, des del seu encasellament en el Brit Pop fins a la seva vessant més alternativa. • Es punxen temes emblemàtics com Who Feels Love? i Go Let It Out. Actualització de clàssics • Es discuteix la versió de 2001 de Real Life (original de Simple Minds), debatent sobre si aquestes actualitzacions ajuden les noves generacions o "desvirtuen" l'obra original. Missi Online: Resum de la Temporada El programa recupera les notícies més impactants del 2002: • La tribu del dit gros: La curiosa notícia sobre com l'ús de mòbils i consoles podria estar canviant l'anatomia dels joves. • Indústria discogràfica i pirateria: Una crítica a les multinacionals i la seva campanya contra el MP3 i Napster. • Turisme espacial: El viatge de Marc Shuttleworth a l'estació ALFA per 23 milions d'euros. • Ciència i Medi Ambient: El debat sobre el reactor termonuclear a Vandellós i la descoberta d'aigua a Mart per la sonda Mars Odyssey. 20 anys de Blade Runner Es dedica un espai especial al film de Ridley Scott, celebrant el seu 20è aniversari: "Blade Runner és una experiència estètica inoblidable, capaç de fer desitjar a qualsevol tenir el poder de veure-la contínuament per primera vegada." L'episodi clou amb l'esperit irreverent de Bloodhound Gang i l'agraïment a l'equip, especialment a la Núria Cartanyà.

  • 59'

    Xavi Vidal i el Tecno-pop en Català a Radioactivitat

    La Revolució del Tecno-pop en Català L'episodi explora la figura de Xavi Vidal, un pioner en la fusió de la música tecno dels anys 80 amb la llengua catalana. El programa destaca com la seva proposta sonora va irrompre com un "terratrèmol musical" en l'escena de velles glòries al Palau de la Música Catalana, oferint una sonoritat que, tot i beure de fonts clàssiques, sonava totalment nova. Trajectòria amb La Gran Aventura Es repassa la història del grup La Gran Aventura, fundat el 1989, que va marcar una fita en el panorama musical català: • Guanyadors de concursos emblemàtics com Èxit de TV3 i Claxon de RAC 105. • Participació en esdeveniments massius com el concert contra la Sida al Palau Sant Jordi. • Publicació de discos clau com Líders i Adeptes i Triangular abans de la seva dissolució el 1996. Etapa en Solitari: El Disc 'Intro' L'any 2001, amb la col·laboració del programador Bernat Mora, Vidal inicia el seu camí en solitari: • Presentació del disc Intro, produït per Jaime Stinus. • Ús intensiu de la tecnologia i la informàtica per crear bases electròniques modernes. • La reflexió del locutor destaca la qualitat de la seva producció: "Ens fa pensar què hagués passat si hagués nascut a la Gran Bretanya i hagués cantat en anglès, of course." Estètica i Futur de l'Electrònica L'episodi reivindica que la música tecno i l'electrònica actual no estan barallades amb el català, demostrant que la combinació de sintetitzadors i la llengua pròpia resulta en un producte d'alta qualitat internacional.

  • 57'

    Radioactivitat: Enya, Contradiccions Digitals i la Fam al Món

    Solidaritat i el Paradoxa de la Fam L'episodi comença amb una reflexió profunda sobre la solidaritat humana com un bé escàs però emocionant. S'addueix que, malgrat el progrés tecnològic, • Encara no som capaços d'erradicar la fam per culpa de costums primitius com les guerres i la corrupció. • Es destaca la cimera mundial de l'alimentació a Roma, on es denuncia la falta de voluntat política. "Amb una mica de solidaritat de la població benestant s'aconseguiria erradicar en pocs anys el fantasma de la fam." Retrat Musical: L'Univers d'Enya El programa dedica un espai central a la carrera de l'artista irlandesa Enya, analitzant la seva evolució des de 1988 fins a mitjans dels 90. Àlbums i Estil • Es repassa la seva música new age i tecnofolk, destacant l'ús de sintetitzadors i la llengua gèlica. • Menció especial als treballs No Holly for Miss Queen (1991) i The Memory of Trees (1995). • Es defineix la seva obra com una música "màgica i somniadora" amb un fort vessant ecològic. Contradiccions del Consumidor Tecnològic A la secció de paraules, es llegeix l'article Curiositats de la vida de Ferran Clavell, que exposa les paradoxes de l'era digital: • Sistemes anticòpia: La ironia de Sony Music invertint fortunes en tecnologies que es desprotegeixen amb un simple retolador. • Melodies de mòbil: La gent es nega a pagar per música a internet però paga un euro per un timbre de baixa qualitat. • Drets d'autor: El buit legal sobre el cànon en els CDs verges a principis dels anys 2000. Tancament i Comiat L'episodi finalitza amb la música de The Pogues (Birmingham Six), recordant que la temporada radiofònica està arribant a la seva fi.

  • 57'

    Especial Tecno-Alemany a Radioactivitat

    Monogràfic de Música Tecno i Alternativa Alemanya Aquest episodi de Radioactivitat a Tarragona Ràdio se centra en l'exploració de la música electrònica i tecno cantada en alemany, repassant la dècada dels 70 i 80. El programa analitza com aquests sons van trencar fronteres i van establir les bases de gèneres moderns. Temes i Grups Destacats • Kraftwerk i l'Autobahn: Es recorda el mític treball de 1974 que reflecteix l'experiència de les autopistes alemanyes com a símbol de fluïdesa i modernitat. • Reingold: Una formació de 1980 que, tot i tenir èxits locals, va mantenir temes com Flush dins de les fronteres alemanyes, considerats avui joies del gènere. • DAF (Deutsch Amerikanische Freundschaft): Representants d'un so més "bèstia" i industrial que va influenciar grups belgues posteriors com Front 242. S'analitzen temes com Der Mussolini. • Nina Hagen: L'enfant terrible de l'escena alemanya, destacant el seu salt de l'Alemanya de l'est a l'oest i el seu experiment amb sons propers al reggae a finals dels 70. La Música darrere el Teló d'Acer El programa dedica un espai a la música feta a la DDR (República Democràtica Alemanya), documentant com grups com Carat feien música sota un règim autoritari. "Gràcies als recopilatoris podem gaudir d'aquesta música perduda que en el seu moment no va traspassar fronteres." Secció d'Enregistraments Retrobats Es tanca el programa rescatant àudios d'ona curta gravats directament d'emissores com Radio Monte Carlo durant els anys 80, posant nom a artistes que llavors eren desconeguts pel gran públic, com Joachim Witt.

  • 58'

    Dualitat i Música Tecno-Alternativa a Radioactivitat

    La Polaritat en el Món i la Música L'episodi comença amb una reflexió profunda sobre la dualitat universal. El locutor ens convida a observar com el món s'estructura en parells oposats (negatiu i positiu), utilitzant exemples de diversos camps del coneixement: • Física i Magnetisme: Els pols dels camps magnètics i les càrregues dels electrons. • Etologia: L'estudi del comportament humà i les nostres actituds. La Música com a Excepció Una de les tesis principals de la introducció és que la música, tot i que pot expressar emocions que considerem 'negatives' com la tristesa o la foscor, mai es pot definir realment com un element negatiu per a l'ésser humà. "La música pot ser trista, depriment, fosca, decadent... però mai podrem considerar la música negativa." Estrena del Programa 165 de Radioactivitat Després d'una introducció musical i reflexiva, s'enceta formalment l'edició número 165 del programa de Tarragona Ràdio. Aquest espai es defineix per: • L'especialització en música tecno i alternativa dels anys 80. • La seva identitat vinculada a l'anomenat efecte 2000. • Una cronologia precisa, situant l'emissió el 21 de maig del 2002, en els inicis del nou segle. El programa transcorre amb una atmosfera immersiva, característica del gènere, fins al seu tancament.

  • 1h

    Radioactivitat: Star Wars i l'Escena Tecno-Pop

    Introducció i Ambientació L'episodi comença amb una reflexió sobre la pluja i com aquesta afecta l'estat d'ànim mediterrani, connectant-ho amb l'estètica de la pel·lícula Blade Runner. S'analitza la importància de la banda sonora de Vangelis i el monòleg final dels "Llàgrimes en la pluja" de l'androide Roy Batty. Música Tecno i Alternativa El programa fa un recorregut per diverses produccions musicals, destacant experiències tecnològiques de la dècada dels 80: • Versió 88 de 'I can't stand the rain': Una revisió tecnològica del clàssic dels 70 a càrrec dels Precious Wilson que rep una crítica ambivalent. • Kitsch i el seu pop-tecno-alternatiu: Des de Banyoles, s'analitza el nou treball del grup Kitsch (Kitsch 7), destacant el seu ús de samples i teclats moderns en el tema "Antimonium". • Falco i el tecno alemany: S'ofereix la versió genuïna en alemany de l'èxit de 1985 "Rock Me Amadeus", preparant el camí per a un monogràfic futur sobre música alemanya. L'Univers de Star Wars La secció central, la Miscel·lània, es dedica monogràficament a l'estrena de l'Episodi II: L'Atac dels Clons. Cronologia i Trilogies "El somni de mil milions de fans continua." Es detalla la complexa estructura de les trilogies de George Lucas, explicant per què es va començar per la segona (episodis IV, V i VI) i ara s'està completant la primera. Es destaca que l'amor és el motor que portarà Anakin Skywalker cap al Costat Fosc. George Lucas i el Cinema Modern Es reflexiona sobre com Lucas va canviar la indústria de Hollywood: • La creació del marxandatge modern. • La independència dels grans estudis. • L'evolució des del cinema d'aventures adult fins a la deriva infantil d'episodis com la tornada del Jedi. Per acabar, s'analitza l'ús de la música de John Williams i les reinterpretacions electròniques del grup Koto centrades en el personatge de Jabba el Hutt.

  • 1h 4min

    Radioactivitat: Músiques Natives i Revisió del 2002

    Música, Memòria i Qualitat L'episodi comença amb una reflexió sobre la llei de qualitat en la música, destacant com les bones cançons perviuen malgrat el pas del temps i transmeten una força vital essencial per a l'oient. Versions i Actualitzacions Musicals Es discuteix la capacitat de les noves generacions per a reinterpretar clàssics: • El cas de Icehouse i el seu tema Hey Little Girl: una peça original de 1982 que el mateix grup va actualitzar el 1997 amb nous arrenjaments. • La "collita del 97" amb temes com Overway de John Wesley. Secció Alter Músiques Natives Amb la col·laboració de la Núria Calvó, s'aprofundeix en el rock progressiu i la música laietana: • Max Sunyer: Es repassa la seva trajectòria des de Vértice fins a Pegasus i Iceberg. • Anàlisi de la banda Iceberg: Descrita com una formació d'una posada en escena professional i erudita, barrejant rock progressiu amb jazz i vocació mediterrània. • Agenda: Anunci del concert de duet de guitarres de Max Sunyer i Agustí Mas a Tarragona. Música Urbana i Carles Benavent Es tanca la secció amb el grup Música Urbana (1976), destacant figures com Joan Albert Amargós i el baixista Carles Benavent. Miscel·lània i Balanç de l'Any 2002 El programa, en la seva edició de comiat de l'any, repassa les fites del 2002: • Invents destacats segons Time: Traductors per a persones mudes (guants amb sensors), traductors de lladrucs de gossos, esquís intel·ligents i la torre solar australiana. • L'adéu a Windows 95: Microsoft anuncia la fi del suport tècnic per al 31 de desembre de 2002 per a sistemes antics com Windows 95 i MS-DOS. "Sembla ser que els que són músics ho són per tota la vida, van canviant de pell però mantenen l'experimentació."

  • 1h 6min

    Reflexions sobre el pas del temps i l'enyorança

    El pas del temps i la nostàlgia L'episodi s'inicia amb una profunda reflexió poètica sobre com el temps afecta la nostra percepció de la realitat. Es descriu com els pensaments caduquen mentre els sentiments persisteixen i ens atrapen en el passat. La lluita contra el passat • La importància de no mirar enrere per evitar quedar-se paralitzat (l'estàtua de salt). • La por compartida a la mortalitat i al caràcter efímer de la vida. • La necessitat de cremar els vells miralls per poder avançar i deixar de banda la identitat passada. Esperança i nous començaments El contingut suggereix un canvi de cicle on, malgrat la pèrdua de certes esperances, sorgeix una crida a l'acció: "Desperta el teu cor. Atreveix-te a somiar." Un cicle de comiat constant A partir d'un cert punt, l'episodi entra en una fase repetitiva de salutacions de pas, simbolitzant potser la monotonia del pas del temps o un procés de comiat iteratiu que acompanya l'oient cap a un estat de repòs o tancament.

  • 57'

    Música i Compromís: Des de Bronski Beat fins a U2

    Música amb Missatge i Compromís Social Aquest episodi explora la música com a eina de reivindicació social i política durant les dècades dels 80 i 90. Es destaca com diversos artistes van utilitzar les seves composicions per donar veu a causes humanitàries, drets civils i preocupacions universals. Figures de Conscienciació • Bronski Beat (1984): El grup britànic, amb Jimmy Somerville al capdavant, és recordat com un abanderat del moviment gai, qüestionant la persecució per preferències sexuals en el seu disc The Age of Consent. • Philip Glass (1983): Es menciona la seva obra Koyaanisqatsi, una banda sonora minimalista que utilitza el llenguatge de la tribu Hopi per recordar que la Terra és només un racó de l'univers. • Mike Oldfield (1994): Amb el treball Songs of Distant Earth, l'autor convida a una reflexió espiritual sobre el planeta a través de peces com Prayer for the Earth. L'Evolució d'U2 al Limbo La segona part de l'espai se centra en la segona trilogia d'U2 (1984-1988), subratllant la seva capacitat d'actualitzar-se i buscar noves fronteres musicals. "El dia que deixin de funcionar com a grup, se'ls reconeixerà encara més la seva aportació a l'escena musical." L'Àlbum 'The Unforgettable Fire' Publicat l'octubre de 1984, aquest disc marca una fita per: • La producció de Brian Eno i Daniel Lanois, que van aportar textures i atmosferes úniques. • La seva inspiració en pintures de supervivents d'Hiroshima i Nagasaki vistes al Museu de la Pau de Chicago. • El compromís polític present en temes dedicats a Martin Luther King, com Pride o MLK.