Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·808 episodis
RSS

episodis

733-744 de 808
  • 22'

    Recull de festivals: Dansa Andalusa i cloenda amb la Nina

    Balanç del FET 2003 i Espectacles del Camp de Mar L'episodi d'avui se centra a repassar els moments més destacats dels darrers festivals a Tarragona, especialment la participació de la Companyia Andalusa de Dansa al Teatre Auditori del Camp de Mar. També es fa un balanç positiu dels cicles musicals i es presenta el gran espectacle de cloenda. L'èxit de la dansa espanyola i el flamenc La Companyia Andalusa de Dansa va oferir un programa doble excepcional: Bodes de Sangre: Una reposició del clàssic de 1974 de l'Antonio Gades. Tot i el pas del temps, destaca per la seva austeritat i la força d'escenes com la baralla a càmera lenta i en silenci. La Leyenda: Un homenatge impressionant a Carmen Amaya, dirigit per José Antonio, que va ser rebut amb entusiasme pel públic. Es confirma que a Tarragona hi ha una gran afició consolidada per la dansa espanyola de qualitat, amb records per figures com l'Antonio Canales o la Sara Baras. Consolidació del cicle de músiques del món (QS) El cicle Que Sé s'ha tancat amb èxit, passant de sis a vuit concerts. L'actuació de la Petrona Martínez al Pla de la Seu va omplir l'espai de gom a gom. Es destaca la qualitat dels artistes internacionals (Brasil, Balcans, Jamaica) i la tasca creativa de músics locals com el Conrad Setó. Cloenda amb la Nina: "Amb 20 anys i una nit" L'últim gran acte del festival serà l'espectacle de la Nina, una proposta de teatre musical i xou dirigida per Andreu Buenafuente. Acompanyament de luxe: Una Big Band de 16 músics dalt de l'escenari amb els millors professionals del país. Repertori eclèctic: Inclou clàssics de Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, boleros i estàndards de musicals de Broadway. To irònic i sincer: L'espectacle es defineix per la ironia i la capacitat de la Nina de parodiar-se a si mateixa i reivindicar que l'èxit és, simplement, mantenir la feina. "L'èxit és treballar, és tenir feina. El difícil és mantenir-se, i això és el que realment importa." Altres cicles que tanquen o continuen Contes a la Volta Gran: Avui finalitza el cicle de contes provant un nou espai a la capçalera del Circ Romà. Música als Patis: Cloenda a l'antiga fàbrica Chartreuse amb un quartet de guitarres i el tradicional repartiment de CD per als assistents fidels. Festival d'Orgue: A diferència dels altres, aquest cicle es perllonga fins al setembre, incloent les festes de Sant Magí i Santa Tecla.

  • 19'

    José Antonio Ruiz i l'homenatge al flamenc clàssic

    En aquesta conversa, José Antonio Ruiz, director de la Compañía Andaluza de Danza, explica la proposta artística que presenten al Festival de Tarragona, centrada en dues peces clau que connecten el passat i el present del flamenc: Bodas de Sangre d'Antonio Gades i La Leyenda, una creació pròpia en homenatge a Carmen Amaya. L'atemporalitat de 'Bodas de Sangre' José Antonio destaca la vigència de l'obra de Gades, subratllant la seva capacitat de síntesi i eliminació d'artificis. L'obra es defineix per: * Simplicitat magistral: Utilitza moviments senzills i traços clars que fan la història comprensible sense necessitat de paraules. * Essència de Lorca: Capta l'ànima de Federico García Lorca evitant els tòpics i centrant-se en el sentiment del poble. * Unitat de llenguatges: L'obra va ser pionera en la fusió de dansa i teatre, un fet que avui és més valorat pel públic que en el moment de la seva estrena. 'La Leyenda': El record de Carmen Amaya La segon part de l'espectacle és La Leyenda, una obra que neix de l'admiració personal de José Antonio cap a la figura de Carmen Amaya. No es tracta d'una biografia, sinó d'una al·legoria. * Dualitat màgica: El paper de Carmen es divideix en dos; Úrsula López interpreta la seva faceta carnal i humana, mentre que Elena Algado encarna la seva part immortal i espiritual. * Simbolisme visual: Destaca l'ús d'una bata de cola de quatre metres per subratllar l'estela imborrable que l'artista va deixar en el món del flamenc. * Recorregut pels 'palos': L'obra transita per les alegrías, tangos, soleares i seguidillas, amb música en directe de José Antonio Rodríguez i Juan Requena. La importància del llegat L'entrevistat posa l'accent en el deure de les institucions de mantenir vius els clàssics. Considera que, per a les noves generacions de ballarins, interpretar aquestes obres és una obligació i un agraïment cap als mestres que van obrir camí. "Un director ha de mantenir un referent amb el llaç històric... les obres bones que ens han precedit han fet possible que tots arribem on ens trobem avui."

  • 13'

    Balanç de la Universitat d'Estiu de la URV

    Èxit de participació i consolidació territorial La vicerectora de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Joana Saragossa, realitza un balanç altament positiu de l'última edició de la Universitat d'Estiu. L'aspecte més destacat ha estat l'augment del 20% en la matriculació respecte a l'any anterior, una dada que consolida la institució com un referent acadèmic al territori. Descentralització i proximitat La URV ha apostat fortament per la descentralització, portant cursos més enllà de Tarragona i Reus. Poblacions com Vinebre, Cambrils, Coma-ruga o Vila-seca han acollit activitats amb una excel·lent rebuda local. Impacte social: Els ajuntaments han estat proactius a l'hora de demanar cursos per dinamitzar els seus municipis. Integració: S'ha aconseguit que persones del poble, no només estudiants universitaris, participin en les activitats. Perfil de l'alumnat i motivacions Tot i que els crèdits de lliure elecció segueixen sent el motor principal, s'ha detectat un canvi significatiu: Augment de la franja d'edat d'entre 20 i 30 anys. Creixement de la presència de professionals que busquen reciclatge acadèmic. Valoració excel·lent dels continguts i de l'organització per part dels usuaris. Cursos destacats i tendències L'edició ha comptat amb clàssics com el curs sobre Neurologia, que enguany ha estat especialment exitós sota el títol "La Neurologia del Sexe", assolint el rècord de 52 alumnes. "S'ha omplert el cinema del poble... és una manera de servir a la societat i apropar la universitat a la gent." Objectius de futur De cara a les properes edicions, la vicerectora assenyala dos punts clau per millorar: 1. Internacionalització: Atraure més estudiants estrangers que no resideixen habitualment a la zona. 2. Cursos virtuals: Potenciar la formació en línia com una eina democràtica per arribar a tot el territori sense barreres físiques.

  • 11'

    Nova guia per a la inserció laboral de discapacitats

    Projecte d'Estudi i Inserció Laboral L'entrevista presenta un nou projecte de la Fundació Universitat Rovira i Virgili (FURV): la creació d'una Guia de Recursos per la Inserció Laboral de les Persones amb Discapacitat. Aquesta iniciativa sorgeix per pal·liar la manca de dades estadístiques i la dispersió de la informació actual. Punts clau de la investigació Equip pluridisciplinar: L'estudi està format per antropòlogues, economistes, historiadores, pedagogues i documentalistes per oferir una visió global. Objectiu principal: Recollir la normativa laboral vigent (estatal, autonòmica i europea) i identificar els ajuts per a l'adaptació de llocs de treball. Mapa de la discapacitat: Es pretén ordenar el "caos" d'associacions i entitats a la demarcació de Tarragona per saber quins col·lectius estan atesos. Situació Legislativa i Social L'entrevistada, Pilar Álvarez, destaca una realitat preocupant sobre el compliment de les lleis: "La legislació hi és, és correcte fins a cert punt... però el que és realitat no es compleixen. Per exemple, la cota de reserva del 2% en empreses de més de 50 treballadors no es compleix." Es remarca que la inserció laboral depèn sovint més de la sensibilització de l'empresari que no pas de la pressió de les inspeccions de treball. L'estudi també abordarà les barreres formatives i socioeconòmiques que dificulten l'accés al treball d'aquest col·lectiu. Utilitat de la Guia Un cop finalitzada, la guia servirà perquè les persones amb discapacitat tinguin al seu abast un directori d'entitats properes i línies d'actuació concretes, fomentant una ocupació real i efectiva.

  • 20'

    Raül Font presenta el Pla Nacional sobre Joventut a Tarragona

    El Pla Nacional de Joventut: Eines per a una política integral L'entrevista amb Raül Font, delegat territorial del Departament de Joventut de la Generalitat, desgrana les claus del Pla Nacional sobre Joventut presentat recentment als ajuntaments de la demarcació de Tarragona. Aquest pla s'estructura com un marc teòric que es desplega en tres nivells d'actuació: nacional, comarcal i local. Una visió transversal i integral La idea central del pla és que la política de joventut no s'ha de limitar exclusivament a les competències d'una regidoria específica, sinó que ha de ser transversal. Això implica la coordinació de diferents àrees municipals: Treball i Ocupació: Cursos de formació ocupacional adaptats. Habitatge: Ajuts al lloguer i gestió de borses d'habitatge jove. Salut: Campanyes de prevenció sobre drogues i hàbits saludables. Accés Social: Facilitar la integració i la cohesió ciutadana. Eixos d'actuació i nous reptes Font destaca que, tot i que el lleure i la cultura continuen sent pilars clàssics, les demandes actuals dels joves se centren en aspectes estructurals de l'emancipació. S'identifiquen sis eixos bàsics, destacant especialment: Treball i Habitatge: Per combatre la precarietat i el retard en l'emancipació. Salut i Prevenció: Enfocat a la informació i la cura des de la base. Participació Democràtica: Fomentar la implicació activa dels joves en la societat. El fenomen de la "joventut estirada" L'entrevista aborda com el concepte de joventut s'ha ampliat. Per una banda, la preadolescència comença abans (12-13 anys) i, per l'altra, la independència es retarda sovint fins als 30 o 35 anys per factors socioeconòmics. Sobre aquesta situació, es reflexiona: "L'objectiu del progrés no és el progrés en si, sinó que es posi a l'abast del ciutadà perquè millori la seva qualitat de vida." Cohesió i equilibri territorial Un aspecte crític del pla és evitar el despoblament de les zones d'interior (com el Priorat o la Terra Alta). Es subratlla la importància de les infraestructures (com la millora de carreteres) per permetre que els joves visquin als seus pobles encara que treballin en centres urbans, mantenint així l'arrelament i l'equilibri de tot el territori.

  • 43'

    Inversió històrica per a la restauració del Pont del Diable

    Restauració del Pont del Diable i inversió de l'1% Cultural L'Ajuntament de Tarragona ha rebut una injecció econòmica de gairebé 3 milions d'euros (uns 500 milions de pessetes) per part dels ministeris de Foment i Cultura. Aquesta inversió, provinent de la partida de l'1% Cultural de grans obres públiques com la Nacional 240 i l'AVE, es destinarà íntegrament a la consolidació del monument. Detalls del projecte de restauració La intervenció es planteja com un treball interdisciplinar que durarà quatre anys i s'estructurarà en diverses fases: • Neteja exhaustiva: Utilitzant mètodes no agressius i manuals per preservar la pedra. • Consolidació i restauració: Reparació de fissures, substitució de carreus danyats i tractaments d'hidrofugació. • Estudis arqueològics: Investigació de les pedreres romanes que van nodrir l'aqüeducte. El Parc Ecohistòric: Un nou pulmó verd i cultural L'objectiu final no és només restaurar la pedra, sinó crear un Arqueoparc que connecti els barris de Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau. • Treball previ: L'Escola Taller ja ha realitzat tasques de recuperació de l'entorn, millora dels accessos i restauració de la Caseta del Guarda. • Ús social: Es pretén que la zona serveixi com a espai d'esbarjo, esport i aprenentatge per a la ciutadania. Tarragona i les Ciutats Patrimoni de la Humanitat Es discuteix l'ambició de Tarragona d'entrar al prestigiós grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d'Espanya. Actualment, la declaració de Tarragona és de Conjunt Arqueològic, fet que genera traves burocràtiques pels estatuts del grup, tot i el reconeixement de la UNESCO. "Tarragona no és un museu que tanca les portes, és una ciutat on vivim a sobre de les restes." El llegat jueu a la ciutat Finalment, es posa sobre la taula la importància de recuperar la Tarragona medieval i el call jueu. Tot i que el patrimoni romà aclapara l'atenció, existeixen restes significatives i una història lligada a la diàspora que mereix ser posada en valor.

  • 13'

    El Port de Tarragona com a referent cultural i educatiu

    El Port de Tarragona: Més enllà de l'economia El President de l'Autoritat Portuària, Lluís Badia, destaca en aquesta entrevista que el Port no és només un motor econòmic fonamental, sinó que s'ha consolidat com un eix cultural i pedagògic clau per a la ciutat i el territori. L'estratègia del Port passa per una obertura total a la ciutadania, trencant amb la imatge històrica d'espai tancat. Projectes Museístics i Pedagògics Museu del Port: Un espai consolidat que rep més de 30.000 visitants anuals, dels quals 8.000 són escolars. S'aposta per un museu viu amb actualitzacions constants de continguts. Museu dels Fars: Situat al far de la Banya, la seva inauguració està prevista per a finals d'agost. Serà un centre únic per conèixer la seguretat i els senyals marítims. Rutes Marítimes: Es complementa l'oferta amb passejades en vaixell per l'interior del recinte portuari per entendre la logística de les mercaderies. Cultura i Art Contemporani El Port actua com a dinamitzador de l'art a través dels seus espais emblemàtics: Tinglado 2: Referent a Catalunya en art contemporani gràcies a un conveni amb l'Ajuntament de Tarragona. Suport local: Espais cedits per a artistes de la zona i exposicions itinerants per més de 30 municipis de les comarques tarragonines. Els Tinglados: Edificis que acullen projectes diversos, des de fotografia fins a activitats d'entitats socials com la Societat d'Exploracions Submarines. Futur i Façana Marítima "El Port de Tarragona és una referència cultural perquè la gent ha volgut que sigui així; les coses són realitat en funció de l'acceptació de la gent." L'entrevista conclou amb la mirada posada en la reordenació del Moll de Costa i la futura façana marítima. S'està treballant per buscar alternatives d'ubicació per als espais culturals afectats pels canvis urbanístics, amb l'objectiu de guanyar espais d'oci i viure, definitivament, de cara al mar.

  • 8'

    Programa de la Festa Major de Sant Salvador i Sant Ramon

    Presentació de les Festes de Sant Salvador i Sant Ramon L'entrevista realitzada a Alfonso Ruiz, vicepresident primer de l'Associació de Veïns de Sant Salvador i Sant Ramon, detalla el calendari i les activitats de la seva festa major. El barri de Tarragona ha experimentat un creixement significatiu de població que es reflecteix en un programa festiu ambiciós i participatiu. Actes Principals del Cap de Setmana Divendres 1 d'agost: El gruix de la festa comença amb una peonada popular i una bicicletada al matí. Per la tarda, destaca la gimcana infantil, el teatre amb el grup Joan Miracle i el tradicional sopar de motxilla (cena de alforja). La nit tancarà amb l'actuació de Disco Lantasín i la revetlla amb el duet Zadid. Dissabte: Comença amb una cercavila matinal a càrrec de la banda de timbalers del barri. Hi haurà parc infantil, la popular guerra de l'escuma, desfilades de pentinats i més espectacles musicals amb grups locals fins a la matinada. Diumenge: Destaca la paella popular a un preu simbòlic d'un euro i mig (amb beguda i postres inclosos). Posteriorment, es jugarà el curiós partit de futbol entre casades i solteres, seguit de més teatre i un final de festa amb focs artificials. Identitat i Participació Un dels punts més rellevants de la conversa és l'aposta per les entitats locals. Alfonso Ruiz remarca que el barri s'"autoabasteix" culturalment: "No necessitem gaire de fora; totes les entitats que tenim al barri són fenomenals i s'hi aboquen totalment." S'ha introduït com a novetat un curs de sardanes amb la col·laboració de professors de les escoles de ball de Tarragona, integrant aquesta disciplina en les exhibicions nocturnes. Un barri amb doble festivitat Tot i la intensitat de les festes de juliol, el vicepresident anuncia que el 31 d'agost se celebrarà una segona festa i revetlla popular coincidint amb la festivitat pròpia de Sant Ramon.

  • 10'

    L'estat de l'autònom a les comarques tarragonines

    L'impacte de l'empresari autònom a Tarragona L'Albert Roca, responsable d'estudis de PIMEXEFES, analitza la realitat del teixit empresarial a la demarcació de Tarragona basant-se en un estudi recent. Els autònoms representen una força econòmica vital, especialment en el procés de terciarització i reequilibri territorial. Dades clau i estructura empresarial A Tarragona hi ha actualment 44.600 empreses, de les quals un 60% són persones físiques (autònoms). El 71% de les empreses de la demarcació no tenen cap assalariat. La mitjana d'ocupació en aquests negocis és de només 2,2 persones. Sectors predominants: el comerç (14.658 empresaris) i l'hostaleria (5.464). Reivindicacions i desprotecció històrica L'estudi destaca una situació de desigualtat respecte a les societats mercantils, posant el focus en diverses mancances: 1. Manca de prestació per atur: S'està treballant intensament a Madrid per assolir un subsidi d'inactivitat. 2. Incapacitat Temporal (IT): Problemes greus quan l'empresari es posa malalt o en casos de maternitat. 3. Responsabilitat patrimonial: A diferència de les S.L., l'autònom respon amb el seu patrimoni personal, tot i que la nova Societat Limitada Nova Empresa comença a oferir una alternativa per separar béns. El futur: agilitat i nous nínxols "L'empresari autònom és com una llanxa planejadora contra un transatlàntic; té una capacitat de reacció molt més important." El futur del sector passa per ocupar espais de demanda segmentada i exigent que requereixen serveis a mida. La seva versatilitat els permet adaptar-se ràpidament als canvis del mercat, un factor que la Unió Europea valora i potència mitjançant el suport als emprenedors.

  • 12'

    Recreació de la vida quotidiana romana amb Taleia

    Reconstrucció històrica a Tarragona En aquesta entrevista, la Mercè Tobilla, presidenta del grup de reconstrucció històrica Taleia, ens presenta les activitats que el grup realitza durant l'estiu a la ciutat de Tarragona. L'activitat principal, titulada Dies Lustricus i Ludus Litterarius, se centra a apropar la vida quotidiana dels antics romans als ciutadans actuals. El grup Taleia i la seva metodologia Tot i ser un grup de recent creació (format fa aproximadament un any), els seus membres tenen una llarga experiència en el món de l'arqueologia i la reconstrucció. El grup destaca per: Una tasca d'investigació rigorosa durant els mesos d'hivern. Dues vessants complementàries: la reconstrucció de cerimònies i escenes quotidianes i la recerca de la música antiga i els seus instruments. Una projecció internacional, amb activitats realitzades a Itàlia i en festivals com Tarraco Viva. Els rituals de la vida romana L'activitat que es desenvolupa a les voltes del Circ Romà de Tarragona es divideix en dues parts fonamentals que marquen els inicis de la vida d'un ciutadà: Dies Lustricus: Es recrea el ritual de purificació i benvinguda d'un nadó al novè dia del seu naixement (el vuitè si és una nena). Segons explica la Mercè: > "Això és el que significa lustricus: netejar, purificar. El pare reconeix el fill, li dona nom i l'introdueix a la família." Ludus Litterarius: Representa l'etapa de l'escola primària, on tant nens com nenes de condició lliure aprenien a llegir i escriure sota la supervisió del magister i el pedagogus (qui sovint impartia lliçons de grec). Informació pràctica Les recreacions es duen a terme en un entorn privilegiat, aprofitant el marc nocturn del patrimoni de la ciutat: Ubicació: Voltes del Circ Romà. Horari: A les 22:00 h. Condicions: L'activitat és gratuïta, però cal recollir invitació prèvia al Museu d'Història per qüestions d'aforament.

  • 13'

    Estratègies Turístiques i Fires al Palau de Congressos

    Renovació del Model Firal i Promoció de Tarragona L'entrevista amb Francesc Ricomà, tinent d'alcalde de l'àrea de promoció i estratègies de ciutat, se centra en el canvi de rumb del Palau de Congressos de Tarragona i les noves eines de difusió turística. La Fira "El teu dia" i l'Especialització Es presenta una fira pionera a Catalunya que integra tot el sector de les celebracions i esdeveniments. Les claus d'aquest nou format són: Superació del model generalista: Les fires multisectorials es consideren esgotades; l'aposta ara és l'especialització. Experiència i dinamisme: Es busca que la fira sigui un espectacle viu i no només una exposició de productes. Col·laboració público-privada: Treball conjunt amb gremis i empreses del sector per ajustar-se a la demanda real. "Hem de ser capaços de ser imaginatius i que la gent, a part de veure productes, s'integri dintre del sector i s'ho passi bé." Campanya "Casa't al Palau" Com a reclam per a la fira del gener, s'ha llançat una iniciativa on les parelles poden participar en un sorteig per celebrar la seva boda al Palau de Congressos. El premi, valorat en uns 9.000 euros, inclou l'àpat, el ram, els anells i el viatge de novis. Eines de Promoció Turística S'analitza la publicació de noves guies i materials per millorar l'experiència del visitant: Tarragona City: Una clau simbòlica que ofereix avantatges econòmics per visitar museus i monuments. Guies pràctiques: Publicacions actualitzades sobre hotels (amb preus i serveis), restaurants i mapes monumentals. Punt d'informació del Mèdol: S'ha obert un punt a l'autopista per captar el turisme de pas i facilitar reserves d'allotjament immediates.

  • 31'

    Recull de benvingudes i anàlisi de la nit

    Introducció a la sessió nocturna Aquest episodi es caracteritza per una estructura repetitiva centrada en la salutació inicial i el manteniment d'un to cordial durant tota la durada de l'enregistrament. L'objectiu principal és establir una connexió directa amb l'audiència mitjançant la reiteració. Dinàmiques de comunicació • La repetició de la frase "Bona nit" actua com un element de mantra comunicatiu. • Es busca crear un ambient relaxat i predictible per a l'oient. "Bona nit" Estructura de l'episodi El contingut es divideix en segments regulars on la interacció és mínima però constant, centrant-se exclusivament en l'acollida del públic en diferents franges temporals de la nit. L'ús de la cortesia lingüística és l'eix vertebrador de tota la transmissió.