Vicenç Canyón i el triomf de Carro de Baco a Washington
El presentador introdueix l’entrevista, recorda la visita prèvia de Vicenç i la seva participació al festival de Washington.
Es descriuen els dies i horaris de les funcions de Carro de Baco (dissabte vespre i diumenge matí i vespre).
Detalls de la recepció VIP a l’aeroport, gala amb vestit de llarg, discursos, xampany i entrevistes inicials.
Arribada a la Casa de México amb mariachis d’honor, rebuda personalitzada i fotos de rigor.
Muntatge de l’escenari en un teatre tipus Metropol, presentació del doblatge simultani per a cada actor i gran debut de l’obra.
Diàleg a l’escenari amb preguntes del públic, detallisme de la seva anàlisi i lloança a la directora.
Segona actuació a les 3 pm amb efecte de fum que dispara l’alarma d’incendi, bombers i evacuació temporal del teatre.
Explicacions sobre Tarragona, xapapote, promoció de la ciutat i contrast amb la fama de Gaudí i Barcelona.
Lectura i comentari d’una crítica del Washington Post que lloa l’obra, la directora i la qualitat intel·lectual del festival.
Exposició breu de l’argument: tres germans en una corba mortal, conflicte entre benefici i consciència, to absurd i corporal.
Comentaris sobre el clima polític i manifestacions a Washington/Nova York, hospitalitat hispanoamericana, projectes futurs i reptes de programació a Catalunya.
L'Èxit de Carro de Baco als Estats Units
L'actor Vicenç Canyón, membre de la companyia Carro de Baco, relata l'experiència viscuda al festival internacional de teatre de Washington. Com a única representació de l'Estat, la companyia va rebre una acollida espectacular que va superar totes les seves expectatives inicials.
Una Recepció d'Alt Nivell
- La rebuda a l'aeroport va ser digna d'estrelles, amb recepcions de gala, catifa vermella i la presència de grans cadenes de televisió com Galavisión i Univisión.
- Contràriament al que esperaven, van ser rebuts amb mariachis a la Casa de México i van haver de fer discursos directament després del vol, encara amb la roba de viatge.
L'Experiència Teatral i el Doblatge
L'obra representada, "La Curva", va comptar amb un sistema de doblatge simultani sorprenent:
- Cada actor tenia un doblador que interpretava el guió en anglès de manera dramatitzada
- L'organització del festival va permetre un debat posterior amb el públic, on els assistents van demostrar un interès profund pels detalls tècnics i conceptuals de l'obra.
Anecdotari: Bombers i Falsa Alarma
Durant la segona funció, es va viure un moment de tensió quan la màquina de fum va activar els sensors d'incendis:
"Tothom va haver d'abandonar el teatre i van venir els bombers dels Estats Units amb un camió al·lucinant. La gent cridava 'atac terrorista' per la por que tenen allà."
L'incident es va repetir dues vegades a causa de la sensibilitat dels sensors, tot i que finalment l'espectacle va poder continuar amb èxit.
Crítica i Futur de la Companyia
L'obra ha rebut elogis de mitjans prestigiosos com el Washington Post, que ha destacat la qualitat de la direcció d'Antònia Castillo i les actuacions. Malgrat l'èxit internacional, Canyón lamenta les dificultats per accedir als teatres de Barcelona a causa de l'amiguisme i la manca de "padrins", tot i que la companyia segueix movent el seu dossier per festivals internacionals.

