Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2003 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2003

·206 episodis
RSS

episodis

1-12 de 205
  • 21'

    Memòria històrica i l'evolució del barri de Torreforta

    Crònica d'un barri: De garrofers a centre urbà En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, l'Avi Ramon i els seus convidats telefònics, el senyor Josep, la Imma i la Maria, realitzen un exercici de memòria col·lectiva sobre la transformació del barri de Torreforta i altres curiositats de la vida tarragonina. L'evolució de Torreforta Els interlocutors descriuen amb nostàlgia com el paisatge ha canviat radicalment les darreres dècades: Dels camps a la ciutat: Fa uns 40-50 anys, la zona era principalment un camp de garrofers i oliveres on es venien parcel·les sense una planificació urbanística clara. Punts clau desapareguts: Es recorda l'antic cinema, gestionat per algú del Penedès, i la curiosa logística de compartir pel·lícules entre sales durant els descansos. La Torre de defensa: Es menciona la històrica torre del carrer Francolí, sospitant que antigament pertanyia al Clero (Catedral) pel símbol de la T de pedra que hi havia. Cultura i Tradicions La conversa també s'atura en detalls de les festes de Santa Tecla: Dames i Vells: Hi ha un debat sobre l'antiguitat del ball. Mentre que alguns locutors de televisió deien que venia dels anys 70, l'Avi Ramon i el senyor Josep afirmen que ja existia als anys 40 o 50, recordant la ironia dels homes vestits de dones que ensenyaven les cames peludes per fer broma malgrat la censura. Recomanacions Actuals Tot i els canvis, els veïns recomanen visitar el barri per veure: El Mercat de Torreforta, recentment renovat. Els nous parcs i zones verdes. Les festes del barri, especialment al voltant del primer de maig. "Torreforta no ha canviat molt, sinó que ha canviat moltíssim; quan vaig pujar a viure jo aquí tot eren garrofers."

  • 32'

    Nadal i tertúlia política: tradicions i anècdotes

    Tertúlia Juvenil sobre el Nadal i la Política En aquesta edició especial del programa Ja Tardes, representants de les principals formacions polítiques juvenils de Tarragona s'apleguen per parlar d'una manera distesa sobre les festes nadalenques, deixant de banda la confrontació partidista habitual. Viantges, Experiències i Tradicions Familars • L'experiència internacional: L'Alejandro (PP) comparteix la seva recent estada a Nicaragua en un seminari de la fundació FAES, destacant el contrast entre la crueltat de la història del país i l'alegria de la seva gent. • Plans per a les festes: Mentre alguns tertulians opten per viatges low-cost a ciutats com Londres o Lió, altres com el Fede (CiU) i el Gustavo (PSC) prefereixen quedar-se a Tarragona per compromisos laborals o familiars. • Anècdotes de la Loteria: Destaca la història del Gustavo, a qui li va tocar la grossa de Nadal l'any passat però va perdre la participació física i no va poder cobrar el premi. La Vida del Polític i els Àpats Institucionals • L'augment de pes: Els tertulians bromejen sobre com la vida política, plena de sopars d'empresa i actes institucionals, afecta la seva forma física. L'Alejandro confessa haver guanyat 10 quilos des que és més actiu en política. • Protocol a la taula: Es discuteix la complexitat de les taules mixtes en sopars oficials, on cal mantenir la correcció i una conversa amable amb desconeguts. "Si t'has de posar a cada lloc on vas a menjar, finalment acabes com una balena." Celebracions i Supersticions de Cap d'Any • El debat sobre el consum: Es reflexiona sobre el caràcter consumista de les festes i la pèrdua de certes tradicions com fer el pessebre a casa a causa de la falta de temps. • La nit de Cap d'Any: Discuteixen la rendibilitat de les macrofestes i la barra lliure. Molts coincideixen que sovint són nits massificades i cares que no superen una nit normal de festa. • Tradicions catalanes i de fora: Es comparen costums com el tió de Nadal amb les tradicions asturianes de l'Alejandro o les familiars de la Judit (ICV).

  • 23'

    Debat sobre el pacte tripartit a la Generalitat

    Anàlisi del nou escenari polític català En aquesta tertúlia política amb representants de les branques juvenils del PSC, ERC, CiU i ICV, s'analitza l'històric pacte per formar el govern tripartit a la Generalitat de Catalunya, que suposa el final de 23 anys de governs de Convergència i Unió. Valoracions del Pacte de Govern • El representant del PSC vincula el canvi a una qüestió de sanitat democràtica i alternància política necessària. • Des de CiU, es manifesta tristesa i es qüestiona la coherència del pacte, argumentant que es tracta d'una aliança per "desbancar el partit més votat". • ERC destaca la maduresa de les forces d'esquerres i la creació d'un govern catalanista plural. • Iniciativa per Catalunya Verds es mostra optimista però reclama una major visibilitat i pes en la distribució de conselleries. Reptes i tensions territorials • Es genera un debat intens sobre el sistema electoral: CiU defensa la representativitat de les províncies de Lleida, Girona i Tarragona, mentre el PSC subratlla la victòria en vots totals a Barcelona. Catalunya en el context espanyol • Hi ha incertesa sobre com es rebrà el nou Estatut a Madrid i si el PSOE de Rodríguez Zapatero mantindrà el seu suport total. • Es discuteix la complexitat de liderar un govern amb tres sensibilitats diferents que hauran d'arribar a acords constants per garantir la governabilitat. "És bo que després de 23 anys hi hagi una alternança, fins i tot per sanitat democràtica dins del propi partit que ha governat."

  • 35'

    La situació de la llengua catalana a debat

    Tertúlia: Olla de Grills L'episodi presenta una taula rodona amb representants joves del PSC, PP i ERC per analitzar l'estat actual i el futur del català en diversos àmbits de la societat. Ús de la llengua i integració Es debat la premissa de si a Catalunya s'ha de parlar català. Els ponents coincideixen en punts clau: • La distinció entre l'àmbit públic (institucions, administració) i l'àmbit privat. • El paper de la llengua com a eina d'integració per als nous residents. • La convivència pacífica i la tolerància entre catalanoparlants i castellanoparlants. Reptes i institucionalització Els tertulians analitzen situacions on el català encara és minoritari: • La falta de jutges que s'expressin en català malgrat l'abundància d'advocats. • Problemes en el sector de la restauració amb les cartes exclusivament en castellà. • L'economia del doblatge en el cinema. L'educació i el futur Es parla del model d'immersió lingüística com un element de cohesió social que evita la divisió de la societat en comunitats tancades. També s'esmenta el fenomen de l'adolescència, on molts joves canvien al castellà per qüestió de modes o influència cultural. "Si 40 anys de franquisme no van posar en perill el català, la llengua seguirà viva si és útil i moderna." La universitat i els Erasmus Es discuteix la polèmica de si els professors han de canviar d'idioma quan hi ha alumnes estrangers de programes d'intercanvi com l'Erasmus, posant en balanç els drets de l'alumnat local i la necessitat d'obertura internacional.

  • 33'

    Tertúlia sobre televisió: passat, present i marujeo

    La Televisió sota la Lupa de la tertúlia En aquesta edició especial del programa Grills, els joves representants polítics Gerard Castells (ERC), Carles Castillo (PSC) i Fede Adán (CiU) es reuneixen per discutir el panorama televisiu actual des d'una perspectiva personal i crítica. La Qualitat de la Programació Actual Els tertulians expressen una visió generalment negativa sobre l'oferta de les cadenes estatals, qualificant molts continguts de tele-porqueria: • Carles es mostra molt crític amb les cadenes estatals, preferint l'oferta de TV3 i el Canal 33. • Es discuteix el fenomen del marujeo o la premsa rosa, on programes com Aquí hay tomate o Salsa Rosa són criticats per explotar les misèries alienes. • Es reflexiona sobre l'addicció que genera aquest tipus de morbo i com serveix, per a alguns, com una forma de desconnexió mental. Nostàlgia i Canvis en els Models de Conducta La tertúlia fa un exercici de memòria per comparar la televisió de la seva infantesa amb l'actual: • Es recorden programes emblemàtics com La bola de cristal, Verano Azul o sèries de dibuixos com Bola de Drac i Musculman. • Hi ha una preocupació real pels horaris infantils i els models que reben els nens d'avui, citant l'anècdota d'infants de 5 anys cantant cançons de personatges de programes de telerrealitat com Hotel Glamour. Funció Pública, Política i Esport La discussió s'eleva cap al rol de la televisió pública i la seva objectivitat: • Proposen la creació d'un Consell Audiovisual independent per limitar certs continguts i garantir uns mínims culturals. • Debaten sobre el partidisme en els informatius, reconeixent que la tendència política de cada cadena i dels mitjans escrits és sovint escandalosa. • Respecte als esports, hi ha una divisió d'opinions: des de l'afició incondicional pel futbol fins a la crítica pel temps excessiu que se li dedica als telenotícies en detriment d'altres notícies d'actualitat internacional. "Si hi ha gent que ho veu, ells diuen que és el que vol la gent i segueixen posant-ho, i cada vegada anem a més."

  • 27'

    Valoració post-electoral: Pactes i futur al Parlament

    Anàlisi dels resultats i escenari de pactes El debat se centra en la valoració de les eleccions al Parlament de Catalunya, on s'analitza el contrast entre el partit més votat en vots i el que ha obtingut més escons. Es discuteixen les causes de l'ascens d'Esquerra Republicana (ERC) i la pèrdua de la majoria de Convergència i Unió (CiU). El sistema electoral a debat Els tertulians exploren la controvèrsia del sistema de repartiment d'escons a Catalunya: • El PSC defensa la necessitat de reformar la Llei Electoral per reflectir millor el pes poblacional de l'àrea metropolitana de Barcelona. • Es constata que un vot a Girona o Lleida té més representitivitat que un a Barcelona a causa de les bases poblacionals de 1976. • El PP sosté que les regles del joc són conegudes per tots i que el guanyador es determina per escons, no per vots totals. Estratègies i condicions per a la governabilitat ERC es presenta com la força frontissa clau per a la formació del nou govern. Les postures dels partits són: • ERC: Prioritzen pactar sota uns mínims que inclouen un nou Estatut, millor finançament i la negativa al transvasament de l'Ebre. • PSC: Aspiren a liderar un canvi progressista amb Pasqual Maragall, descartant un pacte amb CiU per "sanitat democràtica". • PP: Tot i veure's a l'oposició, es mostren oberts a donar suport a lleis que beneficiïn Catalunya des d'una vessant pràctica. "Qui guanya, guanya el que guanya més escons; dir que has guanyat en vots però has perdut en escons és no acceptar el joc democràtic." El futur president i la maduresa política Es planteja la incertesa sobre si el futur president serà Artur Mas o Pasqual Maragall. Es destaca que, malgrat la dificultat dels pactes, el Parlament de Catalunya ha demostrat maduresa aprovant la majoria de lleis per unanimitat en l'anterior legislatura, esperant que el nou govern eviti la italianització i sigui eficaç.

  • 41'

    Debat de joves polítics sobre la campanya electoral

    Anàlisi i Balanç de la Campanya Electoral L'episodi d'avui de L'Olla de Grills aplega representants de les branques juvenils dels principals partits catalans (PSC, ERC, ICV, PP i CiU) per analitzar la recta final de la campanya electoral. Els tertulians coincideixen que, malgrat la tensió pròpia de la política, la campanya ha estat marcadament conservadora i amb un to baix. Estratègies de Campanya i Comunicació Els representants discuteixen l'eficàcia dels diferents mètodes per arribar a l'electorat: • El contacte directe (el "tu a tu") i el porta a porta es valoren com les eines més gratificants, tot i que tenen un impacte limitat en el volum total de vots. • Es constata una forta submissió mediàtica, on els titulars ràpids i les frases fetes per a la televisió pesen més que els programes detallats. • S'introdueixen elements creatius com els capgrossos de candidats per humanitzar la política i captar l'atenció de famílies i gent gran. Prioritats i Programes Socials En ser preguntats per un punt clau del seu programa, sorgeixen diferencies ideològiques clares: • Habitatge i precarietat: Temes centrals per a joves, destacats especialment per ERC i el PP. • Ecologisme: Eix fonamental defensat per Iniciativa per Catalunya-Verds. • Justícia Social vs. Identitat: El PSC proposa un canvi d'enfocament cap a temes socials, mentre que CiU reivindica la bona gestió feta i el nacionalisme constructiu. El Llegat de Jordi Pujol i el Futur Polític Un dels moments més emotius i intensos del debat és la valoració de la figura de Jordi Pujol davant el seu imminent relleu. Les opinions es divideixen entre: • El reconeixement de la seva talla com a estadista europeu i la seva capacitat de connectar amb gairebé tothom. • Les crítiques d'esquerres sobre la manca de polítiques de benestar realment profundes. • > "Pujol ha estat una persona que ha dedicat la seva vida a construir Catalunya i recuperar les institucions." Finalment, el debat conclou amb una reflexió sobre el passotisme juvenil, on els tertulians argumenten que no és manca d'interès, sinó una desafecció cap a les formes clàssiques de la política de partits.

  • 31'

    Debat sobre la Monarquia: El casament de Felip i Letícia

    Anàlisi del Paper de la Monarquia a l'Espanya Moderna L'episodi d'avui se centra en el debat sobre la vigència i utilitat de la monarquia espanyola, motivat per l'anunci del compromís matrimonial entre el príncep Felip i la periodista Letizia Ortiz. Els tertulians discuteixen sobre la naturalesa d'aquesta institució i la seva capacitat d'adaptació als nous temps. La Monarquia com a Institució de Concòrdia Es planteja si la monarquia és una figura anacrònica o una eina d'estabilitat necessària per al país. • S'argumenta que la figura del Rei ha servit com a garant de la democràcia, especialment en moments crítics com el 23F. • Es compara la solidesa institucional de la Corona amb la de la Presidència del Govern, sovint més desgastada pel conflicte partidista. • Un dels participants es defineix com a "republicà juancarlista", destacant que la popularitat de la institució recau més en la persona del Rei Joan Carles I que en la pròpia estructura monàrquica. La Figura de Letizia Ortiz i la Modernització L'entrada de Letizia Ortiz a la Família Reial és vista com un pas cap a la modernització, ja que no prové d'un llinatge noble. • Llibertat d'elecció: Es debat el dret del Príncep a casar-se per amor, deslligant-se dels condicionants tradicionals de l'estatus social. • Renúncia professional: Es destaca que Letizia ha d'abandonar una carrera periodística d'èxit per assumir un rol institucional rígid i sense anonimat. • Doble moral: Es critica la incoherència de certs estaments religiosos que accepten el casament d'una divorciada amb el Príncep mentre posen traves a ciutadans corrents en situacions similars. "Si tothom pot ser rei, quin sentit té la monarquia? Si a partir d'ara qualsevol pot ser-ho, potser ja no n'hi hauria d'haver." Impacte en l'Opinió Pública i Mitjans Es discuteix com la notícia del casament ha eclipsat el començament de la campanya electoral a Catalunya, actuant com una distracció mediàtica massiva que alguns anomenen la "notícia de la dècada".

  • 33'

    Debat sobre la legalització de les drogues

    Tertúlia: Olla de Grills - El debat sobre les drogues En aquesta edició del programa, representants joves de diverses formacions polítiques s'uneixen per discutir la complexa realitat de les drogues, centrant-se en la legalització, la regulació i el seu impacte social i sanitari. Conceptes clau i posicions inicials El debat arrenca amb una clara distinció entre conceptes que sovint es confonen: liberalització, legalització i regulació. La majoria dels participants es mostren favorables a un canvi en el marc legal actual per tal de garantir un control de qualitat i seguretat. • Diferenciació de substàncies: Es proposa una divisió entre les anomenades drogues toves (com el cannabis) i les drogues dures (especialment les químiques o de disseny). • Control estatal: S'argumenta que la legalització permetria a l'estat supervisar la venda, eliminant l'adulteració i protegint els consumidors de productes nocius. • Problemàtica de l'accessibilitat: Un punt crític és que el sistema actual d'il·legalitat no impedeix que els menors accedeixin a les substàncies; al contrari, ho fan a través de xarxes criminals sense cap control. El paper de la salut i el consum terapèutic Es dedica una part important de la conversa al cannabis terapèutic. S'enumeren els beneficis documentats per a malalties com: • El glaucoma (reducció de la pressió ocular). • Els efectes secundaris de la quimioteràpia (nàusies i vòmits). • L'esclerosi múltiple i el control del dolor crònic. "Si consumim droga, com a mínim consumim-la bé i amb controls de qualitat." Educació versus Sanció Hi ha un consens generalitzat que la solució no passa exclusivament per la prohibició, sinó per la pedagogia. Els tertulians coincideixen que el "papà Estat" no hauria d'interferir en les decisions d'adults responsables, però sí que ha de fer grans esforços en educar els joves per evitar addiccions primerenques que són molt difícils de tractar. Experiències internacionals i locals • L'exemple d'Holanda: S'utilitza com a cas d'estudi tant per defensar el control estatal com per alertar sobre els nivells d'addicció en joves. • Innovacions sanitàries: Es mencionen les narcosales i els programes d'intercanvi de xeringues com a mesures pragmàtiques que, tot i ser impopulars políticament, ajuden a gestionar el problema des de la base.

  • 38'

    La tecnologia i la nostra qualitat de vida

    La Revolució dels Petits Invents En aquesta tertúlia, diversos joves vinculats a la política analitzen com la tecnologia ha transformat la nostra quotidianitat. El debat se centra no tant en les grans infraestructures, sinó en els objectes que han canviat el dia a dia de les llars. Impacte en la vida domèstica Els tertulians coincideixen que molts invents han esdevingut imprescindibles per a la gestió del temps: • El rentaplats i la rentadora: Es consideren els grans alliberadors de temps, permetent realitzar tasques que abans requerien hores en pocs minuts. • El microones: Un invent clau per a la comoditat, tot i que es debat sobre la pèrdua de qualitat en l'alimentació i els possibles riscos per a la salut. • El comandament a distància: Descrit com un element catalitzador del confort però també de la sedentaritat i la pèrdua d'imaginació. Dependència i noves necessitats Un dels punts més crítics del debat és si la tecnologia realment cobreix necessitats o les crea: "Les necessitats no són objectives, sinó que es creen per la publicitat." • L'esclavitud digital: Es menciona com el telèfon mòbil ens obliga a estar localitzables i altera el nostre ritme vital. • La dependència técnica: En espatllar-se un aparell (com l'ordinador), l'individu resta sovint bloquejat en la seva feina. L'evolució del món laboral i personal Es reflexiona sobre el contrast generacional; mentre els més joves ja no conceben un món sense internet o telèfons, els més grans recorden l'ús de les màquines d'escriure i el paper de calca. Finalment, es conclou que la tecnologia ha fet el món més petit, facilitant fins i tot el retorn a la vida rural gràcies a les millores en les connexions i serveis.

  • 41'

    Olla de Grills: La precarietat i el futur dels joves

    Tertúlia sobre la situació socioeconòmica del jovent En aquesta edició d'Olla de Grills a Tarragona Ràdio, un grup de joves vinculats a la política debaten sobre les dificultats actuals per emancipar-se i les barreres del mercat laboral. La idea central és que, tot i que el cost de la vida afecta tothom, els joves constitueixen un dels col·lectius més vulnerables. Habitatge i Emancipació L'accés a l'habitatge es defineix com el principal obstacle. El debat se centra en: • L'especulació immobiliària i l'economia basada en el "totxo". • La manca de polítiques de lloguer estables i assequibles. • Les ajudes públiques a Tarragona: mentre alguns les veuen com un pas positiu, altres les consideren insuficients o una "transferència de diners públics a mans privades". "Molta gent que es dedica a la construcció són gent mafiosa amb una connivència molt clara amb determinats grups de poder." Precarietat Laboral i Formació S'analitza com la inestabilitat laboral condiciona qualsevol projecte de vida: • Sobrepereparació vs. Inserció: El paradoxa de joves molt preparats que no troben feina o són rebutjats per por a les seves pretensions salarials. • CTTs (Empreses de Treball Temporal) i contractes precaris que, tot i ser legals, s'anomenen com a explotació burocràtica. • La pèrdua de l'humanisme en favor de carreres purament tècniques. Cultura de l'Oci i Participació Es discuteix el tòpic dels joves com a "gastadors". Els tertulians defensen que: • L'oci actual és car (cinema, sopars, discoteques) i sovint no hi ha alternatives públiques. • Fenòmens com el botellón són respostes a preus inassequibles. • Hi ha una crida a la participació política activa més enllà del vot: opinar, manifestar-se i exigir drets. Perspectives de Futur Les opinions estan dividides entre un pessimisme paulatí (la situació no millorarà ràpidament) i un optimisme basat en el progrés dels drets ja assolits per generacions anteriors.

  • 42'

    Olla de grills: Tertúlia jove i política a Tarragona Ràdio

    Presentació de la Tertúlia i els Participants L'espai Olla de grills s'estrena com una xerrada informal entre joves de Tarragona, d'entre 20 i 30 anys, tots ells vinculats a la política però amb ganes de parlar de temes universals i lúdics. Els tertulians es defineixen professionalment: • Alejandro Fernández: Politòleg i regidor de promoció econòmica a l'Ajuntament. • Carles Castillo: Advocat que està muntant el seu propi despatx i també regidor. • Fede Adán: Professor de dret processal a la Universitat Rovira i Virgili. • Joan Manuel Fernández: Educador social especialitzat en infància i pedagog. • Gerard Castells: Estudiant de dret i turisme en cerca activa de feina. Ocis i Estil de Vida Els participants comparteixen les seves preferències culturals, destacant una certa desconnexió de la televisió convencional (a excepció del digital o programes de reportatges) i un interès marcat per la lectura i l'esport: • Lectures: Des de novel·les clàssiques com La conjura de los necios fins a assajos polítics com L'art de la guerra de Sun Tzu. • Cinema: Es debaten clàssics com El Padrino o Casablanca enfront de gustos més romàntics o contemporanis com Dies de futbol. Reflexions sobre el Món i la Societat Es discuteixen temes profunds com la hipocresia en la política, la qual els tertulians consideren un reflex de la societat general i no un tret exclusiu del seu sector. Altres preocupacions destacades inclouen: • La velocitat de la vida moderna i la pressió productiva sobre l'individu. • La intolerància cultural i la dificultat de fer compatibles diferents visions del món. • Problemes globals com el racisme, la fam i les guerres. "A vegades la pressió ens converteix en una màquina de produir i, quan ja no serveixes, simplement t'aparten." Curiositats Personals En un to més distès, els tertulians confessen els seus defectes (com el mal geni o ser despistats) i virtuts. També parlen de l'estètica, on alguns admeten haver estat a prop de fer-se tatuatges o piercings en la seva joventut, tot i que ara prioritzen una imatge més convencional per la seva feina, sense renunciar a la comoditat.