Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2003
Subscriu-te
Entrevista a Cristófol Pasqual: 51 anys vivint les festes
Sílvia García presenta Cristófol Pasqual, el perpetuador de les festes, trobat casualment a la Rambla de Tarragona.
Es comenta el pes i la satisfacció del càrrec honorífic després de més de mig segle vinculat activament a les celebracions.
El Tòfol recomana especialment el toc de campanes i les vistes privilegiades des de dalt de la Catedral.
L'entrevistat parla de la seva participació a la colla de l'Abastor i la intensitat de l'Entrada de Santa Tecla.
Tancament de la connexió amb agraïments i comentaris informals sobre l'ambient festiu i altres colles.
Cristófol Pasqual, el perpetuador de les festes de Tarragona
En una connexió des de la Rambla, davant del Teatre Metropol, la reportera Sílvia García entrevista Cristófol Pasqual, conegut popularment com "Tòfol", qui ostenta el títol honorífic de perpetuador de les festes. Amb una trajectòria de 51 anys vinculat a la cultura popular, el Tòfol comparteix la seva visió personal i emocional de les celebracions.
Experiències i recomanacions clau
El Tòfol destaca diversos moments imprescindibles de la festivitat que considera únics:
- El campanar de la Catedral: Recomana l'experiència de pujar al campanar per a escoltar el toc de prima. Descriu la vista des de dalt com a "maravillosa", afirmant que en dies clars es pot albirar tot l'horitzó i fins i tot l'illa de Mallorca.
- L'Entrada del Braç de Santa Tecla: Un dels moments més emotius on la pell es posa de gallina, destacant el conjunt del seguici, les traques i el ball.
- Vinculació castellera: Com a membre actiu de la Colla de l'Abastor (Veste), el Tòfol subratlla la seva col·laboració en els castells i el seu compromís amb l'entitat.
Un reconeixement a tota una vida
La figura del perpetuador no és només un càrrec, sinó un reconeixement a la tasca continuada durant més de mig segle. Tot i que admet que el càrrec "pesa" per la responsabilitat i el reconeixement públic, afirma que la major satisfacció és el salut i l'afecte de la gent al carrer.
"No hi ha paraules... es veu tot. Si estigués net, quasi es veuria fins a Mallorca."