Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2003
Subscriu-te
Fragmentos de un discurso femenino: Veus de dona a l'Escenari
Presentació de l'activitat al Teatre Almagatzem amb la cançó d'Edith Piaf de fons com a referent musical.
Sílvia Palazón detalla les quatre parts de l'obra: identitat, amor/desamor, maternitat i la visió sobre la guerra.
Explicació del procés creatiu basat en records personals i textos de Gloria Fuertes, Gabriela Mistral i altres poetes.
Discussió sobre si l'obra és només per a dones i la dinàmica de duo entre Sílvia Palazón i Montse Plana.
Detalls sobre l'estrena mundial, el caràcter experimental de la proposta i la importància de les cançons en el muntatge.
Un viatge per l'univers femení
L'espectacle titulat Fragmentos de un discurso femenino és una proposta artística que combina música, poesia i recitació per explorar la realitat de les dones. Protagonitzat per Sílvia Palazón i Montse Plana, l'obra es divideix en quatre grans blocs temàtics:
- Identitat: Reflexions sobre l'aspecte físic, el vestuari i la construcció del 'jo'.
- Amor i desamor: L'ús de poemes i la simbologia d'objectes quotidians (com el telèfon).
- Maternitat: Una visió des de la perspectiva de mares i de filles.
- Guerra i opinió: El posicionament de les dones davant la violència i el món.
Referents i Autores
La selecció de textos neix d'una recerca personal en els records i la literatura que ha marcat les protagonistes. Entre les autores citades trobem Gloria Fuertes, Gabriela Mistral, Carilda Oliver Labra i Ángeles Mora. Segons Palazón, el criteri ha estat buscar textos amb els quals s'identifiquessin emocionalment.
"Són fragments, trossets de discursos... textos que parlen del món femení i que ens han fet sentir identificades en algun moment de la vida."
Un experiment musical i teatral
L'obra no és exclusivament per a dones; s'ha creat amb la intenció de fer reflexionar a tothom, inclòs el públic masculí, sobre certs rols i actituds. La part musical té un pes rellevant, amb referents com Edith Piaf i la interpretació de cançons clàssiques com La vie en rose per part de Montse Plana.