Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2003
Subscriu-te
Música en directe per al cinema mut: La Quimera de l'Or
Com expliquen com l’arribada del sonor va relegar l’ofici a les filmoteques i la seva tasca de recuperar-lo amb música en directe tal com es feia als anys 10 i 20.
Els dos músics narren com la fascinació per Chaplin els va unir al Conservatori de Vilanova i van decidir crear música en directe per a les seves pel·lícules.
Carles relata el repte del centenari del cinema el 1995, l’encàrrec de tocar com s’hi feia fa cent anys i la primera banda sonora per a la pel·lícula muda.
Detallen com visionen la pel·lícula sense cap música, estudien seqüències i componen secció a secció durant aproximadament un mes fins a tenir la partitura.
Discuteixen per què han incorporat el clarinet, la seva capacitat per expressar comicitat i drama, i referències històriques de compositors que van escriure per a aquest instrument.
Revelen que la versió de 'La Quimera de l’Or' inclou aproximadament un 50% d’improvisació, fent cada passe diferent i viu.
Comparteixen anècdotes com cables desendollats que van interrompre la projecció i com van solucionar-ho tocant els últims segons per inèrcia.
Parlen de com el públic reacciona: aplaudiments al final, riures durant la projecció i diferències entre espectadors de concert i cinèfils.
Descriuen la impossibilitat de portar el piano als estudis de Tarragona Ràdio i l’acord perquè Miquel Àngel porti només el clarinet.
Carles exposa la estructura del programa: temes del xarlot, introducció a crèdits, seqüències de Georgia i el ball al Monte Carlo, amb indicacions per al públic.
Avancen l’estrena de 'Llums de la ciutat' al Festival de Mim de Reus, actuacions en instituts i conservatoris i recomanen moments claus de la pel·lícula per fixar-se-hi.
Reivindicació de l'Ofici de Músic de Cinema Mut
En un món on les bandes sonores ja venen pre-gravades, els músics Carles Robert (piano) i Miquel Àngel Marín (clarinet) treballen per recuperar l'art de musicar pel·lícules en directe. Aquest ofici, gairebé desaparegut i relegat a les filmoteques, permet una llibertat creativa única on els instruments no només acompanyen, sinó que parlen pels personatges.
El procés creatiu i la simbiosi instrumental
El procés de composició de la banda sonora és meticulós i evita influències externes:
- Es realitza un visionat de la pel·lícula totalment muda per no ser influenciat per versions prèvies.
- Es compon seqüència per seqüència, identificant els clímax i els punts de gir narratiu.
- La incorporació del clarinet afegeix una textura agredolça, ideal per al personatge de Chaplin.
"Posem en el programa que els personatges parlen amb els sons del clarinet i del piano, i realment és una miqueta el que busquem."
Chaplin i La Quimera de l'Or
L'episodi se centra en el seu treball sobre el clàssic de Charles Chaplin, La Quimera de l'Or. Els músics destaquen la naturalesa musical dels moviments de Chaplin, conegut com a Charlotte, la qual cosa facilita la sincronia rítmica. Tot i que hi ha una partitura base, l'espectacle manté un 50% d'improvisació, fent que cada representació sigui única.
Projectes futurs i difusió musical
A banda d'aquest clàssic, els músics estan treballant en nous projectes:
- Estrena de la banda sonora de Llums de la ciutat al Festival de Teatre i Mim de Reus (COS).
- Objectiu pedagògic mitjançant actuacions en instituts i conservatoris.
- Ús d'aquest format per fer difusió d'instruments menys populars entre els joves com el clarinet.