Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2003
Subscriu-te
Olla de grills: Tertúlia jove i política a Tarragona Ràdio
El presentador engega la segona hora de _Ja Tardes_, explica el concepte de la tertúlia _Olla de Grills_ i presenta el to informal i els objectius de la trobada.
Cada convidat es defineix: Carles (advocat i emprenedor de despatx), Gerard (estudiant de turisme i dret), Joan Manuel (educador social i pedagog), Fede (professor de dret a la universitat) i Àlex (politòleg i regidor de promoció econòmica).
Reflexió sobre la comoditat i reptes d’explicar-se en el món universitari front a la creació d’un negoci propi i la dedicació política al consistori.
Els participants comenten com dediquen el temps lliure: lectura de novel·les i assajos, pràctica de futbol, consum crític de televisió i intercanvi de pel·lícules favorites, des de grans clàssics fins a estrenes recents.
Debat sobre cantautors (Serrat, Serrano, Silvio), grups com Bruce Springsteen, Pixies i Sargento García, i la importància dels records associats a la música.
Cada tertulià reflexiona—de vegades amb humor—sobre els seus punts forts (sinceritat, memòria, generositat) i febleses (mal geni, despistat, impulsivitat).
Debat seriós sobre la qualitat de vida a Tarragona, la hipocresia a la política, la guerra, la fam, la immigració, la tolerància i la velocitat de la societat occidental.
El Joan Manuel introdueix el CD _Un poc i tot_ de Sargento García i destaca l’estil i les lletres de protesta del grup.
Tots diuen tres objectes per a una illa deserta i escullen personatges amb qui voldrien conversar: des de actrius a figures històriques i polèmiques.
Àlex descriu la seva trajectòria musical des del heavy metal i Sisters of Mercy fins al rock alternatiu (Pixies, Nirvana) i cantautors nord-americans (Neil Young).
Debat sobre la temptació de fer-se tatuatges o piercings, experiències d’adolescència i reflexions sobre la cura de la imatge segons l’edat i la professió.
El presentador resumeix l’acord entre tertulians, la bona sintonia del debat i convida l’audiència a tornar dijous que ve amb més tertúlia.
Presentació de la Tertúlia i els Participants
L'espai Olla de grills s'estrena com una xerrada informal entre joves de Tarragona, d'entre 20 i 30 anys, tots ells vinculats a la política però amb ganes de parlar de temes universals i lúdics. Els tertulians es defineixen professionalment:
- Alejandro Fernández: Politòleg i regidor de promoció econòmica a l'Ajuntament.
- Carles Castillo: Advocat que està muntant el seu propi despatx i també regidor.
- Fede Adán: Professor de dret processal a la Universitat Rovira i Virgili.
- Joan Manuel Fernández: Educador social especialitzat en infància i pedagog.
- Gerard Castells: Estudiant de dret i turisme en cerca activa de feina.
Ocis i Estil de Vida
Els participants comparteixen les seves preferències culturals, destacant una certa desconnexió de la televisió convencional (a excepció del digital o programes de reportatges) i un interès marcat per la lectura i l'esport:
- Lectures: Des de novel·les clàssiques com La conjura de los necios fins a assajos polítics com L'art de la guerra de Sun Tzu.
- Cinema: Es debaten clàssics com El Padrino o Casablanca enfront de gustos més romàntics o contemporanis com Dies de futbol.
Reflexions sobre el Món i la Societat
Es discuteixen temes profunds com la hipocresia en la política, la qual els tertulians consideren un reflex de la societat general i no un tret exclusiu del seu sector. Altres preocupacions destacades inclouen:
- La velocitat de la vida moderna i la pressió productiva sobre l'individu.
- La intolerància cultural i la dificultat de fer compatibles diferents visions del món.
- Problemes globals com el racisme, la fam i les guerres.
"A vegades la pressió ens converteix en una màquina de produir i, quan ja no serveixes, simplement t'aparten."
Curiositats Personals
En un to més distès, els tertulians confessen els seus defectes (com el mal geni o ser despistats) i virtuts. També parlen de l'estètica, on alguns admeten haver estat a prop de fer-se tatuatges o piercings en la seva joventut, tot i que ara prioritzen una imatge més convencional per la seva feina, sense renunciar a la comoditat.