Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2003
Subscriu-te
Quim Vila: Filosofia, Eutanàsia Col·lectiva i el disc Verbaquim 700
Explica per què la banda es diu “Quim Vila i Obtenàcia Col·lectiva” i reflexiona sobre l’etiqueta de “cantautor” en contraposició al pop–rock i altres estils.
Parla del premi Sonar 9 (2001 finalista, 2002 guanyador) i com això va permetre enregistrar un CD i començar la promoció.
Desvela l’origen del títol *Verbaquim 700*, la metàfora de no callar sota l’aigua i el toc irònic contra la pirateria.
Discuteix per què van ajornar la promoció fins després de l’estiu i quines són les expectatives de vendes per a una cançó “per sempre”.
Descriu el seu poble natal Mollà, anècdotes locals i la seva vida compartida entre allà i la capital.
Comenta la seva experiència com a professor de guitarra, baix i bateria, i per què vol deixar l’escola per dedicar-se als concerts.
Reflexiona sobre anar a tocar com “anar a la feina sense treballar” i els efectes físics i emocionals d’un concert.
Descriu la durada i format del seu concert, la combinació de discurs i música, i la interacció amb el públic.
Explica la marató d’entrevistes a Tarragona i anècdotes de preguntes surrealistes de matinada.
Narració del procés d’estudi amb l’enginyer Marc Parrot: solucions tècniques, llibertat artística i impressió personal.
El capítol de com li van demanar una lletra per a un culebró de TV3 i la gravació d’un videoclip per a l’espai final del programa.
Argumenta com el jazz i el blues dignifiquen els missatges controvertits de les seves lletres en contrast amb estils més agressius.
Analitza paraules i figures com “meto ignomínia” i la paràbola de la part pel tot en la construcció de les cançons.
Reflexiona sobre etiquetes ideològiques en la música, principis personals i la disponibilitat a escriure un himne per a qualsevol partit.
Presentació de la cançó recomanada del disc, la lluita interior entre l’“angelet” i el “demoniet” i la seva funció com a himne col·lectiu.
Explica que escriu novel·les —una en castellà amb protagonistes femenines— i per què suposa un repte personal.
Considera quina faceta professional li fa sentir millor: la música, l’escriptura o l’entreteniment radiofònic.
Descriu com va emocionar una nena discapacitada cantant una cançó sola amb guitarra i el seu impacte personal.
Comenta com sobreviu amb la música, les classes i alguns guanys puntuals, combinant diferents activitats.
Adverteix que no està enganxat a sèries, sinó que prefereix documentals, programes culturals i pornografia amb xat al C25.
Recomana la lectura del filòsof alemany Can (Camus?) i comparteix la seva frase sobre la felicitat com a estat comparat.
Reflexió final sobre la recerca de felicitat, la necessitat de relativitzar-la amb el treball dur i els valors quotidians.
Els locutors agraeixen la conversa, remarquen la poca música tocada en directe i escurcen el temps per connectar amb notícies.
Introducció a Quim Vila i la seva proposta musical
L'entrevista ens presenta en Quim Vila, líder de la banda Eutanàsia Col·lectiva. El músic es defineix a cavall entre un cantautor clàssic i un personatge provocador a l'estil de Marilyn Manson o Pepe Rubianes. La seva música destaca per la combinació de lletres àcides amb estils com el jazz i el blues, que segons ell, serveixen per a "dignificar" el missatge i les animalades que arriba a dir.
Trajectòria i el disc "Verbaquim 700"
L'artista explica el seu camí cap a l'èxit després de guanyar el concurs Sona 9 el 2002, fet que li va permetre gravar el CD i realitzar una promoció important que el va portar a programes com el de Buenafuente. El títol del disc, Verbaquim 700, té un doble significat:
- La seva xerrameca incessant (Verba).
- Una referència irònica a la pirateria, utilitzant el nom d'una coneguda marca de CDs gravables.
Col·laboracions i èxit mediàtic
Un dels punts clau de la seva carrera va ser la creació d'una cançó per a la sèrie de TV3 El Cor de la Ciutat. Vila relata amb humor com, tot i no seguir la sèrie, va aconseguir captar l'essència gràcies al seu cosí i als guionistes, creant una peça extremadament enganxosa que el va connectar amb un públic adolescent que no esperava.
"Vaig anar a l'estudi del Marc Parrot per fer la versió definitiva; el Marc és un crac professional i una persona massa bona per a un 'satanàs' com jo."
Pensament filosòfic i estil de vida
L'entrevista revela una faceta acadèmica sorprenent de Vila:
- Ha estudiat Psicologia, Filosofia i Teologia, cosa que influeix en la profunditat satírica de les seves lletres.
- Se sent seguidor d'Immanuel Kant, de qui destaca la definició de la felicitat com un estat de contrast entre un moment dolent anterior i un de millor.
- Expressa la seva necessitat de "putejar-se" de tant en tant (ajudant en masies o en la construcció) per poder relativitzar la felicitat i valorar la seva vida com a músic.
Reflexions sobre la indústria i la societat
Finalment, es discuteix el seu pragmatisme professional. Vila afirma que, tot i cantar en català, no té problemes a fer encàrrecs per a qualsevol ideologia (com l'himne d'un partit contrari) si se li demana com a feina, defensant que els músics no haurien de tenir una càrrega ideològica obligatòria més que qualsevol altre professional com un instal·lador de calefaccions o un venedor de cotxes.