25 anys de bàsquet femení al Club Bàsquet Tarragona
Presentació del Club Bàsquet Tarragona i repàs als 25 anys d’història del bàsquet femení, xifres de jugadores i absència de suport massiu d’afició.
Noms i trajectòria de les primeres 10 jugadores del sènior femení, entrenades per Enric Rovira, i arribada de noves incorporacions la temporada següent.
Relat de desplaçaments per Catalunya amb cotxes particulars i primeres passes cap a la professionalització, culminant el 1988-89.
Reflexió sobre la il·lusió del projecte en els inicis i els fonaments que han portat el CBT a assolir fites difícils d’imaginar el 1978.
El locutor dóna la benvinguda a les sis jugadores convidades i planteja els temes de la tertúlia: trajectòria i aportació al prestigi del bàsquet femení del club.
Cada jugadora explica com va arribar al CBT (influències familiars, escola), els primers anys com a cadet i la vivència de descobrir el club.
Debat sobre si les jugadores se sentien mimades o discriminades, el compromís de la directiva i la importància del recolzament econòmic i logístic.
Records inesborrables: pujades a categories superiors, bocinazos, salts a pista, sopars i la pinya de l’equip que va impulsar l’èxit.
Parlen de la fraternitat dins del bàsquet femení, sortides de grup, relació amb el sènior masculí i com ha anat canviant amb el temps.
Comentari sobre la prohibició de sortir abans dels partits, reglament intern de cada equip i la seva evolució segons la categoria.
Testimonis de jugadores que van deixar el bàsquet per lesions o per prioritzar la feina, i reflexió sobre la dificultat de fer-se vida jugant professionalment.
Menció d’alguns entrenadors que han marcat la història (Jesús San José, Pere Tobilla, Ramon Martínez) i breu visió de les perspectives de futur.
Comiat de l’espai amb agraïments a les sis jugadores, record de la crida per reunir 600 jugadores i tancament del programa.
Evolució i Reptes del Bàsquet Femení
Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio commemora els 25 anys d'història del Club Bàsquet Tarragona (CBT), posant el focus exclusivament en la trajectòria de les seves jugadores. A través d'una taula rodona amb sis exjugadores i jugadores actuals, s'explora des dels inicis precaris fins a l'època daurada dels ascensos als anys 90.
Els Inicis i l'Esperit de Club
- El bàsquet femení al CBT va debutar la temporada 1981-1982 amb un grup de jugadores provinents majoritàriament de l'escola Sagrat Cor.
- En els primers anys, la precarietat era la norma: els viatges es feien en cotxes particulars de pares i entrenadors, pagant la benzina entre tots.
- Malgrat la falta de recursos, les protagonistes recorden una etapa marcada per la germandat i una relació molt estreta entre els equips masculins i femenins.
L'Època Daurada i la Professionalització
- Durant el principi dels anys 90, l'equip va viure un creixement meteòric, aconseguint dos ascensos consecutius fins a arribar a la Primera Divisió.
- Es destaca la figura d'entrenadors clau com Pere Tobilla, Ramon Martínez i Jesús San José en la formació tècnica i personal de les jugadores.
La Bretxa de Gènere en l'Esport
Les convidades debaten obertament sobre el tracte rebut pel club en comparació amb l'equip masculí:
- Recursos i Visibilitat: Es reconeix que el masculí sempre ha generat més diners i ha rebut més atenció mediàtica i suport de la ciutat.
- Mancances actuals: Jugadores en actiu com l'Esther Rovira denuncien promeses incomplertes, com la falta d'un fisioterapeuta exclusiu per a l'equip femení.
- Retirada prematura: Moltes jugadores abandonen l'esport abans que els homes a causa de la dificultat per conciliar la vida laboral amb un esport que no els ofereix un sou per viure.
"La veritable grandesa del CBT són les tones d'il·lusió dels inicis que van ajudar a la seva consolidació i a tirar endavant un projecte engrescador."
El Sentiment de Família
- El club és descrit com una gran família, on s'han format amistats duradores i, fins i tot, moltes parelles.
- La falta d'instal·lacions pròpies s'esmenta com el principal obstacle actual per mantenir aquesta cohesió que es vivia quan tots els equips coincidien al Pavelló Sant Jordi.

