La recuperació del Ball dels Set Pecats Capitals
Contextualització del seguici de Santa Tecla (1321–1370) i la primera referència del ball dels set pecats capitals al segle XV, amb cites a l’obra d’Emili Morera.
Explicació de com les danses gremials es tornaren teatralitzades entre el segle XIV i XV, amb carros-escenari i passos teatrals sobre rodes.
Anàlisi de les característiques coreogràfiques i teatrals del ball, on es representa de forma clara l’enfrontament de vicis contra virtuts.
Comparativa amb la Moma de València, els cociers de l’Aro (Mallorca) i altres representacions de set pecats contra virtuts en territoris catalans.
Recerca sobre les màscares medievals (gàrgoles, capitells) a la catedral de Tarragona i com aquestes inspiren les peces del ball recuperat.
Detall del treball de les colles, el criteri historicista (7 contra 7) i la normativa de patrimoni etnogràfic i cultural aplicat a la recuperació.
Debat sobre l’ampliació de dies i horaris de la festa, la creació d’actes nous (arrencada, Santa Tecla Petita) i la dinamització de la participació.
Reptes de futur per al seguici de Tarragona, agraïments finals i avanç de la gran novetat d’aquest any: el ball dels set pecats capitals.
La història darrere el Seguici Popular de Tarragona
L'espai de cultura popular, conduït per Jordi Bertran, analitza el procés de recuperació d'un element clau del patrimoni festiu: el Ball dels Set Pecats Capitals. Aquest ball no s'ha d'entendre com una peça aïllada, sinó com a part d'una evolució constant des de l'arribada de la relíquia el 1321.
El context del segle XV i la teatralització
Durant el segle XV, les festes van patir una transformació profunda cap a la dramatització. El que inicialment eren danses gremials es van convertir en representacions més complexes amb:
- L'ús d'escenaris mòbils anomenats roques.
- La introducció de la lluita entre el bé i el mal.
- L'aparició de màscares grotesques per representar els vicis.
"A mi m'agrada més la paraula representació que ball, en el sentit que és potser el primer moment en què es veu una clara lluita, un clar enfrontament entre el bé i el mal."
Simbologia i referents iconogràfics
La recuperació actual s'ha basat en una recerca rigorosa que ha begut de diverses fonts:
- La Catedral de Tarragona: S'han utilitzat les carotes i monstres dels capitells i el claustre com a model per a les noves màscares.
- Paral·lelismes geogràfics: S'han estudiat figures com la Moma de València, els Cociers de Mallorca i els Pecados de Camuñas (Toledo).
- Model historicista: S'ha optat per una estructura de 7 contra 7 (set pecats contra set virtuts), seguint les cròniques de les coronacions reials del segle XV.
Debat sobre el creixement de la festa
L'episodi tanca amb una reflexió sobre si el seguici de Tarragona ha arribat al seu sostre.
- La llei obliga a vetllar per la recuperació del patrimoni, però cal intel·ligència per no saturar els dies centrals.
- Es proposa l'ús de nous espais i horaris (com la plaça de l'Escorxador) per encabir les noves incorporacions sense col·lapsar l'acte de la professó tradicional.

