L'època daurada del CBT: Els ascensos de 1993
Repàs a la temporada 1998-1999 marcada per la crisi esportiva i d’afició, la decisió de la junta de Rafa Pintado de passar a la Lliga ALEP2 i la reconstrucció de l’equip amb Ricard Casas i jugadors destacats. S’analitza la lluita per la salvació, la Copa Lepa-Algeciras i la dolorosa derrota en el play-off contra el Cornellà.
El locutor reobre el programa, recorda les fases d’ascens dels anys 1991-1992 i avança el salt cronològic fins a maig de 1993, definit com el moment més important en 25 anys d’història del club.
Context i dates clau: el 14 de maig de 1993, l’equip masculí ascendeix a la 1ª Divisió A; el 30 de maig, l’equip femení puja a la 1ª Divisió B. Importància doble per al club.
Presentació dels cinc protagonistes que commemoraran 10 anys d’aquest doble ascens: Berni Álvarez, Artur Martí, Jesús San José, Mònica Berguedà i Montse Fuentes. Primera reflexió sobre la rellevància personal i col·lectiva del mes de maig de 1993.
Jugadors i entrenador narren l’ambient d’entrenaments, la lliga i la fase d’ascens: records de derrotes inicials, remuntada de 11 partits, fitxatge i valor del mig Jasmid, nervis al Serrallo i jugades decisives en tirs lliures.
Les jugadores i l’entrenador Joan Garretón descriuen la cohesió del vestidor, la garra competitiva, els partits de la fase d’ascens contra l’Elios i la celebració conjunta en un dinar al restaurant Imperial Tarraco.
Debat sobre les dinàmiques socials i esportives entre l’equip masculí i el femení: visites mútues, entrenaments conjunts, sortides de dijous i piques constructives. Valoració col·lectiva del grup com el millor moment humà i esportiu, amb analogies al «Dream Team.»
Breu espai d’anècdotes divertides de desplaçaments (Burgos, Zamora) i recapitulació final dels dobles ascensos del maig de 1993, agraïment als convidats i comiat del programa.
Un mes de maig històric per al Club Bàsquet Tarragona
Aquest episodi commemora el desè aniversari dels ascensos simultanis de les seccions masculina i femenina del CBT l'any 1993, considerat el moment més dolç dels seus primers 25 anys d'història.
El camí cap a l'èxit
- L'equip masculí: Va aconseguir el pas a la Primera Divisió A (segona màxima categoria estatal) el 14 de maig, vencent el Collado Villalba per un ajustat 83-80.
- L'equip femení: Va assolir l'ascens a la Primera Divisió B el 30 de maig contra l'Helios de Saragossa.
Factors clau de la victòria
L'anàlisi dels protagonistes destaca elements que van anar més enllà de la tècnica esportiva:
- Qualitat humana: Es va prioritzar el fitxatge de persones que encaixessin en un bloc sòlid, creant una pinya infrangible tant a la pista com fora d'ella.
- Aposta per la joventut: El club va complir estrictament amb la reglamentació de jugadors sub-22, sent un dels pocs equips a tot Espanya on aquests joves tenien minuts reals de joc.
- Bon ambient: Tant l'equip masculí (dirigit per Jesús San José) com el femení (amb Joan Garritonendía) compartien un esperit festiu però professional, el que ajudava a mantenir la pressió sota control.
El component personal i la identitat
Els convidats recorden el pavelló del Serrallo com la seva "segona casa". Segons expliquen, l'èxit no va ser només esportiu, sinó un enriquiment personal que encara perdura en la memòria de jugadors com Berni Álvarez i Artur Martí.
"No només era bàsquet; ens vèiem fora i havíem format un grup excepcional que es traslladava a la vida real."

