Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2003
Subscriu-te
Drets polítics i dret a vot de la població estrangera
El locutor introdueix el tema dels drets polítics dels estrangers, àmbits d’acollida i col·lectius implicats.
Jordi Jarià explica els drets polítics fonamentals: sufragi actiu (votar) i sufragi passiu (ser elegit).
Breve panoràmica de diferents lleis d’estrangeria i l’impacte dels tractats de reciprocitat entre països de la UE.
Drets de vot i elegibilitat segons eleccions municipals, autonòmiques, generals i del Parlament Europeu.
Mostra d’opinions d’immigrants i autòctons sobre si els estrangers haurien de poder votar i sota quines condicions.
Relació del dret a votar amb la condició de ciutadà i el reconeixement per la Declaració Universal dels Drets Humans.
Discussió sobre la pràctica del vot quan les persones viuen temporalment en diferents països i la idea de comunitat estable.
Comparativa dels processos de ciutadania a França i Alemanya, i el paper de la convicció de pertinença més enllà de la sang.
Exemples de països (Noruega, Dinamarca, Suècia, Holanda, Irlanda) que reconeixen el vot local a immigrants empadronats.
Jarià clou amb propostes per revisar marcs legals i adaptació als fluxos de mobilitat i doble pertinença.
Els drets polítics en el context de la immigració
L'episodi aborda la complexa qüestió dels drets polítics de les persones estrangeres, tant comunitàries com no comunitàries. S'analitza si la societat actual prioritza el dret a escollir i ser escollit per a aquests col·lectius, més enllà de les necessitats bàsiques d'acolliment, treball i sanitat.
Marc legal actual a l'Estat espanyol
Segons Jordi Jarià, professor de Dret Constitucional, el panorama electoral es divideix en tres nivells:
- Eleccions Municipals: És l'únic àmbit on hi ha hagut una reforma constitucional (1993) per permetre el vot a estrangers residents, basat en tractats de reciprocitat i en la ciutadania de la Unió Europea.
- Eleccions Autonòmiques i Generals: Reservades exclusivament a persones amb nacionalitat espanyola.
- Parlament Europeu: Permet el sufragi actiu (votar) als ciutadans comunitaris, però no necessàriament el passiu en tots els casos.
Ciutadania contra residència
El debat central gira entorn de la base del dret a vot. Actualment, el dret polític està estretament lligat a la condició de ciutadà (nacionalitat) i no a la de resident. Jarià exposa diversos punts clau:
- La pertinença a una comunitat no ha d'estar necessàriament lligada al territori on es viu temporalment, sinó a l'Estat del qual s'és nacional.
- Es planteja el model de ciutadania política de França (basada en valors republicans i elecció pròpia) en contraposició al model de ciutadania ètnica d'Alemanya (basada en la nissaga o sang).
"El tema més rellevant no és tant dret de vot sí o no, sinó si un ciutadà estranger pot escollir deixar de ser del lloc on és i passar, per la seva pròpia tria, a ser ciutadà espanyol."
Reptes en un món globalitzat
- L'ús de termes com il·legal és criticat per ser lingüísticament incorrecte i deshumanitzador; es prefereix parlar de situació irregular.
- Es discuteix la possibilitat de la doble pertinença o doble nacionalitat en un món on la circulació de persones és constant i ràpida.
- La integració política sol començar en l'àmbit local, ja que és la comunitat més propera on l'estranger inicia els seus processos socials.