Mites i tradicions compartir entre la costa gallega i la catalana
Presentació del tema i reflexió sobre la identitat marinera de ciutats com Tarragona i el seu lligam amb Galícia.
Exploració del santuari de Muxía a la Costa da Morte, la seva relació amb Santa Tecla i les llegendes sobre l'arribada de la Verge en barca.
Descripció de les 'pedras de abalar', els seus moviments causats pels temporals i la funcionalitat ritual de curació de malalties.
Relat de la troballa d'una barca a la deriva a Benidorm l'any 1740 i la documentació oficial que n'acredita el fet.
Anàlisi dels mascarons de proa, la seva etimologia lligada al diable a Tarragona i l'ordre de cremar la barca per motius sanitaris.
Com la imatge de fusta va sobreviure al foc i la pervivència d'aquestes representacions en les festes actuals.
En aquest episodi, s'explora la riquesa de la cultura popular marinera, establint paral·lelismes entre les llegendes de la Costa da Morte a Galícia i les tradicions dels Països Catalans. El context del primer aniversari de la tragèdia del Prestige serveix com a punt de partida per parlar de la màgia i la devoció que envolten el mar.
La màgia de Muxía i el Santuari de la Barca
Es destaca la importància del santuari de la Nuestra Señora de la Barca, un lloc on la devoció religiosa es fusiona amb elements megalítics:
- Pedres oscil·lants (Pedras de Abalar): Roques modelades pel mar que, segons la tradició, tenen poders curatius i es mouen amb la força de les onades o rituals específics.
- Simbologia marinera: Pedres amb formes de barca, timó o veles que la llegenda vincula amb l'arribada de la Mare de Déu a la costa.
- Rituals de curació: Pràctiques com passar nou vegades per sota de certes roques per curar el reumatisme.
El cas de Benidorm: La Mare de Déu del Sufragi
S'explica un fet històric recollit a l'arxiu de Simancas que va tenir lloc el 1740, on una barca fantasma va aparèixer a la deriva a la costa de Benidorm:
- El prodigi del foc: Tot i que les autoritats van manar cremar l'embarcació per por a la peste, la imatge de la Mare de Déu que servia de mascaró de proa va sobreviure a les flames totalment intacta.
- Etimologia del Mascaró: Es fa una distinció entre el mascaró com a element decoratiu de proa i el personatge del Mascarón, un diable tradicional documentat a la Tarragona medieval.
"Parlar de Galícia i no parlar de màgia i d'éssers extraordinaris és impossible, però als Països Catalans ens passa exactament el mateix."

