Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2003
Subscriu-te
Psicologia i esport en l'adolescència
Discussió sobre la importància de tractar l’esport com una pràctica integral de cos i ment, sense separar variables físiques i psicosocials.
Diferenciació entre pubertat (canvis físics) i adolescència (impacte cultural i psicosocial) i comparació amb altres societats.
Factors que duen els adolescents a deixar l’esport: comparacions amb professionals, imatge corporal impossible i canvi de prioritats.
Anàlisi de com l’ESO i les activitats organitzades no aconsegueixen retenir els joves, i manca d’oferta adaptada.
Explicació de l’impacte de l’amor, la tecnologia, la inseguretat i la por a la frustració en la motivació esportiva.
Distinció entre la competitivitat sana (desig de millorar) i la competició amb conseqüències (resultats i pressió).
Com pares i monitors poden ser fonts de pressió o suport i com les estructures federatives influeixen en la pràctica esportiva.
Explicació dels tres models d’entrenament i la importància de l’aprenentatge i la diversió en la fase d’iniciació.
Proposta de reformular les lligues de base i prolongar la fase recreativa fins als 12 anys per evitar frustracions.
Descripció d’un programa quinzenal d’activitats d’aventura, cross, futbol i atletisme sense repercussions competitives.
Com les vivències agradables i el suport dels amics són clau per a la continuïtat de l’activitat física més enllà de l’adolescència.
Conclusions: no buscar culpables, sinó buscar solucions conjuntes perquè l’esport sigui gratificant i saludable per a tothom.
L'esport com a unitat física i mental
En aquesta conversa amb el psicòleg de l'esport Fernando Revillas i la cap d'activitats del Patronat Municipal d'Esports de Tarragona, Roser Barberà, s'aborda la pràctica esportiva no només com un exercici físic, sinó com una unitat on el cap i el cos actuen conjuntament. Es destaca que l'esport és una eina clau per gestionar el complex pas de la infància a l'adolescència.
L'abandonament de l'activitat física
S'analitzen les causes per les quals molts joves deixen de fer esport en arribar als instituts:
- Models irreals: La pressió per assemblar-se a esportistes professionals rics i d'èxit crea frustració quan l'adolescent veu que no pot assolir aquests nivells.
- Noves prioritats: El descobriment del sexe contrari, les relacions socials i els canvis en el pensament (més abstracte) fan que l'esport perdi atractiu davant d'altres interessos.
- Pressió del sistema: L'estructura competitiva actual sovint no deixa espai per al lleure o la simple activitat física.
Competició vs. Competitivitat
Els experts fan una distinció fonamental:
- 1 Competitivitat: Un desig natural de millorar i superar reptes, present des de la infància sense necessitat de grans conseqüències.
- 2 Competició: Una estructura formal amb conseqüències (guanyar, marcar gols, ser el millor) que pot generar estrès i un sentiment d'inseguretat.
"L'esport no hauria de ser fer-ho per ser el millor, sinó per gaudir-ne. La pregunta dels pares no hauria de ser 'quants gols has marcat?', sinó 't'ho has passat bé?'"
Cap a un nou model esportiu
Es proposa un canvi en el sistema per evitar l'abandonament precoç:
- Prioritzar la iniciació i l'aprenentatge fins als 12 anys, evitant lligues massa exigents.
- Fomentar l'esport col·lectiu basat en el grup d'amics i la diversió.
- Crear activitats sense conseqüències competitives, com l'exemple de les jornades multiesportives on els nens canvien d'activitat cada 15 dies.
En conclusió, no es tracta de buscar culpables (pares, entrenadors o federacions), sinó de buscar solucions col·lectives per fer de l'esport una experiència agradable que perduri en l'edat adulta.