Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2003
Subscriu-te
Orígens i evolució històrica de la Loteria de Nadal
El conductor i Jordi Bertran comenten les veus estranyes, fan broma amb «els angelets de Nadal» i plantegen la Loteria de Nadal com a element material de la festa. S’introdueix l’enfoc sociològic de la tradició.
Es parla de la ritualització del 22 de desembre, del tempo mediàtic, de les cantarelles i de la concepció màgica dels números, vinculada a textos sagrats i al desig d’abundància com a símbol d’inici d’any.
Repàs dels antecedents: la paraula «sorteig» en grec i llatí, l’ús de varetes i tauletes en cerimònies, el paper dels nens extractors i els primers sortejos publics patrocinats per l’Estat durant les festes saturnals de l’Imperi Romà.
Explicació de les rifes en mercats medievals, desvinculades de l’oficialitat, i la continuïtat en les «participacions» actuals: costums de carrer, zocos musulmans i la tolerància de certes pràctiques il·legals però populars.
El pas de les loteries estatals a Flandes per finançar obres públiques, l’augment progressiu dels premis i la reforma de Carles V amb obligacions socials i culturals, així com l’origen del terme italià "loto" des de Nàpols.
Descripció de la primera loteria estatal espanyola el 10 de desembre del 1763, organitzada per funcionaris napolitans, i la cerimònia amb nens del Col·legi de Sant Ildefons, boles, caixa, campaneta i túnica.
Es destaca la primera Loteria de Nadal (1799), la modernització després de la Guerra d’Independència, l’origen del terme "gordo/grossa" i la imatge del nano de la sort. També esmenten la cita de Carles III, la devoció a Sant Pancràs, Borges i el tancament de la conversa.
En aquesta conversa amb Jordi Bertran, s'analitza el fenomen de la Loteria de Nadal no només com un joc d'atzar, sinó com un ritual sociològic i cultural profundament arrelat. A diferència d'altres apostes, la loteria nadalenca és acceptada socialment com una tradició més, equiparable a menjar torrons o fer cagar el tió.
Fonaments històrics i etimològics
L'origen de la loteria es remunta a l'antiguitat, amb una forta base en la concepció màgica dels números:
- Tradicions greco-llatines: El terme prové de les sortes romanes. Ja a Grècia s'utilitzaven nens extractors per garantir la innocència i la sort en els sortejos.
- Festes Saturnals: Durant l'Imperi Romà, se celebraven festes amb grans àpats on l'Estat fomentava sortejos de regals, des de coses insignificants fins a objectes de gran valor econòmic.
- Edat Mitjana: Apareixen les rifes populars i de carrer, derivant en una multiplicació de sortejos que sovint finançaven obres públiques o causes socials.
L'evolució cap al model actual
El sistema modern arriba a Espanya principalment per influència italiana (Nàpols) durant el segle XVIII:
- Carles III: Va instaurar el primer sorteig oficial el 1763 per reordenar les rifes populars i recaptar fons.
- Col·legi de Sant Ildefons: Ja el 1796 es documenta la participació dels nens de Sant Ildefons, vestits amb tòniques i perruques blanques.
- La Grossa (El Gordo): El nom prové del personatge d'un nano fanfarró i opulent ple de números que apareixia a les butlletes del segle XIX.
"El que juga molt és un boig, però el que no juga res és un tonto."
Una tradició compartida
El programa destaca com la loteria de Nadal ha esdevingut una il·legalitat tolerada a través de les participacions d'entitats i amics, reforçant la idea d'abundància i il·lusió col·lectiva per iniciar l'any nou.