Receptes tradicionals de l'àvia: cuina amb llet i canyella
El Francesc anuncia que estarà dues setmanes de vacances a Cuba. Comenta que vol conèixer l'illa a peu i reflexiona sobre la situació política i social del país caribeny.
Introducció de les receptes de l'àvia. Es discuteix l'origen àrab de l'ús de la canyella en plats salats a la Catalunya pobra.
Explicació detallada de la recepta. La importància de sobtar la ceba, l'ús de la llet en lloc d'aigua i la tècnica d'acabar la cocció de la pasta fora del foc.
Com es prepara el fricandó marinant la carn amb canyella i utilitzant molta ceba fondejada. Variants amb albergínia o carxofes.
El Francesc recomana la pasta integral i l'ús de llorer fresc. El locutor s'acomiada desitjant-li bon viatge.
En aquest episodi, el cuiner Francesc s'acomiada temporalment de l'espai de cuina per marxar de vacances a Cuba. Com a comiat, comparteix dues receptes tradicionals de la seva família que destaquen per la seva originalitat i herència cultural:
Macarrons amb llet i canyella
Aquesta és una recepta atípica amb una tècnica de cocció inversa. El secret principal és un sofregit de ceba que s'ha de torrar fins a gairebé cremar-se una mica per donar-li profunditat.
- Es prepara un sofregit amb carn picada (vedella o mixta) i ceba tallada a mida d'una ungla d'home.
- S'hi afegeix canyella en pols, llorer, farigola i un toc opcional de tomàquet o brandi.
- La clau és la llet: s'afegeix un litre de llet que s'ha de treure del foc just quan arrenca el bull.
- La pasta es bull a part i es treu molt al dente (crua); s'acaba de coure fora del foc absorbint tot el líquid de la llet calenta durant una hora.
Fricandó amb canyella
Una variant de l'estofat català clàssic que prescindeix de la pastanaga i el tomàquet, centrant-se en l'aroma de la canyella i la ceba.
- La carn (culata de l'espatlla) es marina amb abundant canyella en pols durant mitja hora.
- S'utilitza una gran quantitat de ceba (unes quatre peces grosses per a cinc persones) que s'ha de fondejar a foc lent.
- Després d'enfarinar i fregir la carn, s'ajunta amb la ceba, llorer i aigua, deixant-ho coure a foc suau (xup-xup) una hora o més.
"Som el que mengem, i aquestes receptes són part de la nostra història, influenciades per la cultura àrab que utilitzava espècies dolces en plats salats."
L'episodi clou amb consells sobre l'ús de les herbes aromàtiques fresques, com el llorer, i la recomanació de provar aquestes tècniques amb pastes integrals o varietats grosses.

