Arxiu Sonor 2003 Toc de castell

En aquest espai pots accedir a una selecció del podcast del programa Toc de castell emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 2003

·37 episodis

RSS

episodis

1-12 de 37

16 de nov. del 2003
33'
Suspensió de la Diada de Sant Úrsula per la pluja
La pluja impedeix l'actuació a Valls La històrica Diada de Sant Úrsula a la plaça del Blat de Valls s'ha vist truncada per les condicions meteorològiques adverses. La pluja, que ha caigut amb intensitat des de primera hora del matí, ha impedit que les colles puguessin dur a terme les seves construccions programades. Estat de la plaça i de les colles • La presència de castellers a la plaça ha estat molt minsa, amb només unes desenes de camises de la Colla Joves i la Colla Vella. • L'ambient a l'edifici consistorial ha estat d'espera i incertesa fins a la reunió definitiva. • S'ha destacat que fer castells en aquestes condicions hauria estat impossible i perillós per a la canalla i els castellers. Suspensió definitiva i falta d'acord Després d'una reunió a l'Ajuntament amb l'alcaldessa Dolors Batalla i els caps de colla, s'ha pres la decisió de suspendre l'acte: "Sant Úrsula se suspèn avui i, en principi, no s'ajorna a cap altre dia. S'ha suspès definitivament per a l'any 2003." • Sense nova data: Malgrat els rumors de traslladar-la al 1 de novembre (Tots Sants), finalment no s'ha arribat a un acord per reprogramar la diada. • Precedents: Aquesta és una situació insòlita que no es repetia des de l'any 1981, tot i que l'any 2000 es va suspendre a la meitat. Afectacions en altres diades La jornada castellera ha estat negra a tot el territori català a causa del temporal: • Girona: La diada de Sant Narcís també s'ha suspès, on els Minyons de Terrassa pretenien oferir una actuació ambiciosa. • Barcelona: La diada dels Castellers de Sants també ha estat anul·lada. Perspectives del final de temporada Amb la cancel·lació de Sant Úrsula, els grans objectius de les colles vallenques podrien traslladar-se a la petita actuació de Vilarrodona el proper 2 de novembre, tot i que és difícil que s'hi vegin castells de la gamma extra per la logística del lloc.
16 de nov. del 2003
1h 36min
Diada de Santa Teresa al Vendrell 2003
Crònica de la Diada Castellera de Santa Teresa Retransmissió en directe des de la Plaça Vella del Vendrell d'una de les diades més significatives del calendari casteller, marcada per les grans expectatives de les colles participants i la interrupció final causada per la pluja. Actuacions de les Colles • Nens del Vendrell: La colla amfitriona ha viscut una jornada de contrastos. Han obert amb un intent desmuntat de 2 de 7, que posteriorment han aconseguit descarregar amb patiment. Han intentat el carro gros (4 de 8), però aquest ha caigut quan ja hi eren els dosos. Finalment, han completat el 4 de 7 amb l'agulla. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Han demostrat un gran domini del 2 de 8 amb folre, descarregant el sisè de la temporada amb una solvència absoluta. La nota negativa ha estat l'intent de 5 de 8 (la catedral), que ha acabat cedint per la rengla central a causa de la lentitud en l'execució de la canalla. • Colla Joves Xiquets de Valls: Degut al sistema de rotació i als retards per la pluja, la colla vallenca només ha pogut realitzar una construcció, el 4 de 8, que han hagut de treballar intensament a causa d'una forta deformació als pisos superiors. Incidències i Meteorologia "La pluja és un enemic vital per a l'equilibri casteller." L'actuació ha començat amb retard per actes previs del seguici popular. A migdia, un plugim constant ha obligat a suspendre la diada a la tercera ronda, tancant la jornada amb els tradicionals pilars de 5 de comiat sota l'aigua. Valoració Final de la Temporada L'Albert Grau, cap de colla de la Jove de Tarragona, destaca en l'entrevista final una temporada de "poc a poc i bona lletra", posant en valor l'estrena d'un nou acotxador en estructures de vuit pisos i la consolidació de la gamma alta de vuit, tot i el regust amarg de no haver completat la catedral avui.
16 de nov. del 2003
2h 34min
Diada Castellera de Santa Tecla 2003 a Tarragona
Context de la Diada de Santa Tecla Retransmissió en directe des de la plaça de Font de Tarragona per a la diada castellera més important de les festes de Santa Tecla 2003. L'esdeveniment compta amb la participació de les quatre colles de la ciutat: Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Actuacions Destacades Colla Jove Xiquets de Tarragona La gran triomfadora de la jornada. Després de quatre anys sense aconseguir-ho, han descarregat la catedral, el 5 de 8, provocant una eufòria total a la plaça. També han completat: • 2 de 8 amb folre descarregat. • 4 de 8 amb l'agulla carregat (el pilar de 6 ha cedit a la sortida). Castellers de Sant Pere i Sant Pau Han signat la seva millor actuació de la temporada, demostrant una gran progressió: • 5 de 7 carregat. • 4 de 7 amb l'agulla descarregat amb molta solvència. • 3 de 7 descarregat per tancar la seva diada. Xiquets de Tarragona Jornada agredolça pels matalassers. Tot i la potència dels seus troncs, les caigudes han marcat el seu resultat: • 2 de 8 amb folre carregat (caiguda a la sortida). • 4 de 8 descarregat (el seu millor castell del dia). • 3 de 8 carregat (caiguda després de l'aleta). Xiquets del Serrallo La colla del barri mariner ha viscut una diada difícil, marcada per la desmotivació i els problemes amb la quitxalla: • Intent de 5 de 7 que ha anat a terra. • 4 de 6 amb l'agulla descarregat per refer-se. • 3 de 7 carregat (caiguda a la baixada). Anàlisi Tècnica i Reflexions Els comentaristes Carles Esteve i Guillem Soler destaquen que, tot i no haver-se intentat cap castell de nou, el nivell de gamma alta de vuit ha estat d'una qualitat excepcional. "Aquesta és la millor Santa Tecla de la Colla Jove des de 1999; descarregar el 5 de 8 els torna a situar al lloc que els toca." Es tanca la retransmissió amb la vista posada en la Diada de la Mercè i els pilars caminants de l'endemà.
2 de febr. del 2003
0'
Producció elèctrica de Repsol i suport cultural
Capacitat Energètica i Impacte Social La refineria de Tarragona destaca per la seva elevada producció d'electricitat, amb una xifra impressionant d'energia generada de manera constant. Aquesta capacitat no només és tècnica, sinó que es tradueix en una mesura comprensible per a la ciutadania: Producció: 1,5 megawatts per minut. Equivalència: Aquesta energia equival al consum familiar de 4 mesos. Compromís amb el territori Més enllà de la seva activitat industrial, l'empresa reforça el seu lligam amb la societat tarragonina actuant com un actor clau en la preservació de les tradicions: Suport institucional: Repsol IPF promou la cultura local. Tradicions: Es destaca especialment el seu suport als castells de Tarragona, un puntal del patrimoni immaterial de la ciutat. "Repsol IPF dona suport a la cultura de la ciutat."
2 de febr. del 2003
0'
Suport de Repsol IPF als Castells de Tarragona
Suport de la Refineria a la Cultura Local Aquesta comunicació destaca el vincle entre la refineria de Tarragona i el teixit cultural de la ciutat, utilitzant una analogia tradicional catalana. Dada clau sobre la plantilla La planta compta amb un total de 720 treballadors, una xifra significativa que permet visualitzar la magnitud de l'empresa a la regió: Amb aquest nombre de persones es podria arribar a formar un castell de 10 pisos. Es subratlla el compromís de Repsol IPF amb el territori. Compromís amb la tradició L'empresa no només actua com a motor econòmic, sinó que s'involucra activament en les tradicions locals: "Repsol IPF dona suport a la cultura de la ciutat i amb els castells de Tarragona." Aquest suport es tradueix en una col·laboració directa amb el món casteller, un dels pilars identitaris més forts de la societat tarragonina.
2 de febr. del 2003
0'
Patrocini de Repsol IPF a les Festes de Tarragona
El Suport de Repsol a la Cultura Local Aquest comunicat destaca el paper fonamental de Repsol IPF com a motor de suport a les tradicions i el patrimoni cultural a la ciutat de Tarragona. L'empresa ha estat una peça clau en la revitalització d'elements emblemàtics de les festes populars, garantint la seva continuïtat i esplendor. Accions de Patrocini Destacades Recuperació d'elements festius: S'ha finançat directament la recuperació de la Moixiganga i de la Cucafera Petita. Renovació de vestuari: S'ha donat suport a la renovació integral del vestuari del Ball de Serrallonga. Món casteller: Repsol IPF manté un compromís ferm amb els castells de Tarragona, col'laborant activament amb les colles. "Repsol IPF dona suport a la cultura de la ciutat." En resum, la implicació de la companyia permet que entitats i balls tradicionals puguin mantenir la seva activitat i presència en el calendari cultural tarragoní.
2 de febr. del 2003
1'
Salutacions nocturnes de benvinguda
Inici de la sessió El contingut consisteix en una sèrie de salutacions cordials realitzades durant els primers minuts de la trobada. S'estableix un to de cortesia i proximitat per als assistents. Punts clau de la interacció Recepció dels participants: L'emissor dóna la benvinguda de manera reiterada. Entorn temporal: La sessió té lloc durant la nit. Establiment de la connexió inicial. "Bona nit" Aquestes paraules marquen l'inici d'una comunicació que busca la comoditat dels interlocutors en un ambient relaxat.
2 de febr. del 2003
0'
Concurs Fotogràfic El Fet Casteller amb Repsol IPF
Patrocini de la 14a edició d'El fet casteller L'empresa Repsol IPF ha confirmat la seva col·laboració continuada amb el món de la cultura tarragonina mitjançant el patrocini de la 14a edició del concurs fotogràfic El fet casteller. Aquesta iniciativa busca capturar l'essència i la força de les torres humanes a través de l'òptica dels participants. Detalls del concurs Públic objectiu: Està destinat específicament a joves talents. Franja d'edat: Els participants han de tenir entre 16 i 35 anys. Objectiu principal: Promoure la fotografia i el vincle de la joventut amb les tradicions locals. "Repsol IPF dona suport a la cultura de la ciutat. Repsol IPF amb els castells de Tarragona." Aquesta acció referma el compromís de l'entitat amb les tradicions de Tarragona, posant el focus en un dels elements més emblemàtics de la cultura catalana: l'activitat castellera.
2 de febr. del 2003
0'
La Torre de Propilè de Repsol i els Castells
Comparativa d'Alçada: Enginyeria i Tradició El contingut presenta una curiosa analogia visual entre les dimensions de les infraestructures industrials i les construccions humanes de la cultura catalana. La torre de propilè de la refineria de Repsol IPF destaca amb una alçada impressionant de 98 metres. Per tal d'ajudar a visualitzar aquesta magnitud, es comparen els metres de la torre amb la superposició de diversos tipus de castells: 10 castells de la gamma 4 de 8. 6 castells de l'enorme estructura de 3 de 10 amb folre i manilles. 9 castells de la categoria 4 de 9. Compromís amb la Cultura Local Més enllà de les dades tècniques, el missatge subratlla el vincle entre la indústria i la societat de Tarragona. "Repsol IPF dona suport a la cultura de la ciutat." Aquesta col·laboració referma el suport de l'empresa a les colles de la ciutat, unint la potència operativa de la refineria amb la passió de la tradició castellera.
2 de febr. del 2003
0'
La Refineria de Repsol i la Tradició Castellera
Equivalències de l'Altura Industrial En aquesta càpsula informativa es destaca la impressionant magnitud de les infraestructures industrials de la refineria de Repsol, utilitzant el món casteller com a referència visual i cultural. Dades clau de les instal·lacions Els tancs d'emmagatzematge més alts de la planta assoleixen els 16 metres d'alçada. Aquesta mesura és equivalent a les estructures humanes més complexes de les festes tradicionals. Comparativa amb el món casteller L'alçada d'aquests tancs es pot comparar directament amb: - Un 3 de 9 amb folre i manilles. - Un 4 de 10 amb folre i manilles. - Una pila vertical formada per dos castells de 4 de 7 o 3 de 7. "La mateixa [alçada] que faria un 3 de 9 amb folre i manilles o un 4 de 10 amb folre i manilles." Finalment, es subratlla el compromís de l'empresa amb la cultura local i el seu suport explícit a les colles castelleres de la ciutat de Tarragona.
2 de febr. del 2003
0'
La Torre de Propiler i el suport de Repsol als Castells
La Refineria i la Tradició Castellera Aquesta càpsula informativa estableix una analogia visual i cultural entre una de les estructures més emblemàtiques de la refineria Repsol IPF i la tradició dels castells a la ciutat de Tarragona. Comparativa de Dimensions L'element central és la torre de propiler, una estructura industrial que destaca per la seva gran alçada. Per tal de fer més entenedora la seva magnitud, s'utilitzen exemples de construccions castelleres: La torre fa exactament 98 metres d'alçada. Aquesta alçada equivaldria aproximadament a l'apilament de: 10 castells de 4 de 8. 6 castells de 3 de 10 amb folre i manilles. 9 castells de 4 de 9. Compromís Cultural El missatge subratlla la vinculació de l'empresa amb el teixit social de la zona: "Rapsol IPF dona suport a la cultura de la ciutat." L'entitat reafirma el seu compromís amb els castells de Tarragona, reconeixent-los com un pilar fonamental de la identitat local.
2 de febr. del 2003
0'
Repsol IPF i el seu suport als castells de Tarragona
Col·laboració Estratègica amb la Cultura Popular El contingut destaca la vinculació entre la infraestructura industrial de la refineria de Repsol IPF i la tradició cultural de la ciutat de Tarragona, establint una analogia visual i simbòlica entre la tecnologia i els castells. Punts Clau de la Comparativa Dimensions Imponents: Es menciona que una de les unitats de cogeneració (producció d'electricitat) de la planta té una alçada de 9,5 metres. Simbolisme Casteller: Aquesta alçada es compara directament amb la mida d'un 4 de 8, una de les construccions més emblemàtiques del món casteller. Compromís Social: L'empresa referma el seu suport actiu a la cultura local i, específicament, a les colles castelleres tarragonines. "Repsol IPF dona suport a la cultura de la ciutat." Aquest paral·lelisme serveix per apropar la realitat industrial de la refineria als ciutadans a través d'un element identitari tan fort com són els castells.