Memòria periodística de les eleccions del 1979
Un viatge a la Tarragona de 1979 L'episodi ofereix una mirada retrospectiva a la societat i la política de fa 25 anys, concretament al voltant de les primeres eleccions municipals democràtiques del 1979. Els periodistes Tomàs Carot i Enric Pujol comparteixen les seves vivències professionals i personals d'aquella època de canvi. Context Social i Cultural Es repassen diversos fets que van marcar l'imaginari col·lectiu d'aquell any: Eurovisió i música: El record de Betty Missiego quedant segona amb "Mi canción" i el triomf de l'"Hallelujah" d'Israel. Televisió i Cinema: L'època de l'UHF i les pantalles que encara no s'havien generalitzat en color. S'esmenten sèries com Dallas o Heidi, i el contrast cinematogràfic entre Woody Allen i el fenomen de Pajares y Esteso amb "Los Bingueros". Geopolítica i Espanya: La invasió soviètica de l'Afganistan, la renúncia al marxisme del PSOE i l'aprovació dels Estatuts de Catalunya i Euskadi. La cobertura de les eleccions municipals Els interlocutors descriuen com es treballava en el periodisme electoral sense les tecnologies actuals: Autoaprenentatge: Els periodistes van haver de crear la seva pròpia metodologia i terminologia, com el concepte del "ball de l'escó". Fonts d'informació: Davant la lentitud del Govern Civil, les seus dels partits (sovint pisos petits i familiars) eren les fonts més ràpides. El PSUC destacava per la seva eficàcia en el recompte paral·lel. Tecnologia rudimentària: Sense telèfons mòbils ni enquestes sofisticades, la informació depenia de les trucades des de cabines públiques. Dinàmiques del primer Ajuntament democràtic Es destaca la transició d'una política amateur a una de professional: Fair Play: Malgrat la falta d'experiència, imperava un esperit de col·laboració per "fer ciutat". Temes clau: El gran debat sobre la municipalització de l'aigua a Tarragona, que llavors encara era salada. Plenaris maratonians: A diferència dels plens ràpids del franquisme, els nous plenaris eren llargs i amb debats intensos que sovint acabaven a la mitjanit. "Abans els polítics eren amateurs que entrenaven cada dia i que tenien un nivell de professionals."

