Arxiu Sonor 2004
Arxiu Sonor 2004
Programa

Arxiu Sonor 2004

·17 episodis
RSS

episodis

13-17 de 17
  • 18'

    Memòria periodística de les eleccions del 1979

    Un viatge a la Tarragona de 1979 L'episodi ofereix una mirada retrospectiva a la societat i la política de fa 25 anys, concretament al voltant de les primeres eleccions municipals democràtiques del 1979. Els periodistes Tomàs Carot i Enric Pujol comparteixen les seves vivències professionals i personals d'aquella època de canvi. Context Social i Cultural Es repassen diversos fets que van marcar l'imaginari col·lectiu d'aquell any: Eurovisió i música: El record de Betty Missiego quedant segona amb "Mi canción" i el triomf de l'"Hallelujah" d'Israel. Televisió i Cinema: L'època de l'UHF i les pantalles que encara no s'havien generalitzat en color. S'esmenten sèries com Dallas o Heidi, i el contrast cinematogràfic entre Woody Allen i el fenomen de Pajares y Esteso amb "Los Bingueros". Geopolítica i Espanya: La invasió soviètica de l'Afganistan, la renúncia al marxisme del PSOE i l'aprovació dels Estatuts de Catalunya i Euskadi. La cobertura de les eleccions municipals Els interlocutors descriuen com es treballava en el periodisme electoral sense les tecnologies actuals: Autoaprenentatge: Els periodistes van haver de crear la seva pròpia metodologia i terminologia, com el concepte del "ball de l'escó". Fonts d'informació: Davant la lentitud del Govern Civil, les seus dels partits (sovint pisos petits i familiars) eren les fonts més ràpides. El PSUC destacava per la seva eficàcia en el recompte paral·lel. Tecnologia rudimentària: Sense telèfons mòbils ni enquestes sofisticades, la informació depenia de les trucades des de cabines públiques. Dinàmiques del primer Ajuntament democràtic Es destaca la transició d'una política amateur a una de professional: Fair Play: Malgrat la falta d'experiència, imperava un esperit de col·laboració per "fer ciutat". Temes clau: El gran debat sobre la municipalització de l'aigua a Tarragona, que llavors encara era salada. Plenaris maratonians: A diferència dels plens ràpids del franquisme, els nous plenaris eren llargs i amb debats intensos que sovint acabaven a la mitjanit. "Abans els polítics eren amateurs que entrenaven cada dia i que tenien un nivell de professionals."

  • 25'

    25 anys de política municipal a Tarragona

    Tertúlia commemorativa: Un quart de segle a l'Ajuntament L'episodi aplega dues figures clau de la política tarragonina, Joan Miquel Nadal (alcalde) i Josep Anton Burgasé (president del Port), per repassar la seva trajectòria de 25 anys ininterromputs des de les primeres eleccions municipals democràtiques. L'evolució de les formes i el simbolisme Es discuteix com ha canviat la imatge pública dels representants polítics: • La transició des dels texans i la camisa blanca dels inicis cap a la corbata com a signe de respecte institucional. • L'anècdota de la senyora de Camp Clar que va qüestionar Nadal sobre la seva "vestimenta d'alcalde". • El simbolisme de la roba com a marca de progressisme en el context del canvi de règim. Els temps difícils de la transició Els interlocutors recorden que els inicis no van ser fàcils i van estar marcats per la tensió social: • Les manifestacions de la Guàrdia Urbana amb elements lligats a l'extrema dreta. • L'ambient de perill físic i els insults rebuts en actes oficials com el Dia de les Forces Armades. • La inexpertesa total del moment, intentant seguir un manual del concejal que no s'ajustava a la realitat. La professionalització política vs. l'idealisme Es reflexiona sobre la naturalesa de la política actual en comparació amb la de 1979: • El concepte de polític professional: els tertulians defensen la dedicació plena com una necessitat de la democràcia moderna. • El contrast entre l'idealisme del canvi de règim i la gestió pràctica d'una democràcia ja consolidada. "Nosaltres hem viscut la consolidació i la democràcia plena, ells van viure el procés de canvi que no va ser ni fàcil ni d'un sol dia."

  • 40'

    25 anys del primer Ajuntament Democràtic de Tarragona

    Memòria històrica de la transició política a Tarragona Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio commemora el 25è aniversari de la constitució del primer ajuntament democràtic des de la República, aplegant els principals protagonistes de la legislatura de 1979. Context social i vida quotidiana • La ciutat comptava amb només cinc discoteques principals (Tòtem, Zodiac, Egipcis, Explosión i Nalàuria) i la mítica sala de festes Máxims. • L'esperit de l'època estava marcat per una forta empenta reivindicativa als barris, que patien mancances elementals de serveis bàsics. Desafiaments del nou consistori • El problema de l'aigua salada va ser l'eix central de les campanyes electorals i de les queixes ciutadanes. • La gestió es va veure limitada per una manca absoluta de recursos econòmics, amb un pressupost de només 300 milions de pessetes. • Els regidors de l'època es definien com a "aficionats" o "polítics sense experiència de govern", impulsats més per la il·lusió que per la tècnica administrativa. Protagonistes i representació • Josep Maria Requesens: Primer alcalde democràtic, qui destaca la seva herència republicana familiar. • Teresa Batet: L'única dona regidora l'any 1979, símbol de la lluita per la presència femenina a les institucions. • Francesc Xammar: Representant de la candidatura veïnal, recorda la lluita dels barris per obtenir escoles, sanitat i asfalt. "No podíem donar tot el que demanaven perquè no es demanava per capritx, era un dret que exercien els ciutadans però no hi havia diners."

  • 9'

    Manifestació a Tarragona contra el terrorisme pels atemptats de Madrid

    Crònica de la Mobilització Ciutadana a la Rambla Nova L'episodi recull el testimoni directe de diversos ciutadans de Tarragona que participen en una manifestació multitudinària en rebuig als atemptats de Madrid. L'ambient es descriu com a commovedor, amb la Rambla Nova completament desbordada per la gent i moments de silenci trencats per aplaudiments espontanis. Veus de la Manifestació Famílies i infants: Hi ha una presència notable de nens que porten cartells fets a mà amb missatges com "Visca la Pau". Els pares expliquen la dificultat de fer-los entendre la situació, però subratllen la importància de transmetre valors de convivència. Joventut i estudiants: Grups d'estudiants i entitats com el Tarragona Handbol Club han suspès les seves activitats per sumar-se a la marxa, destacant que la violència és una "falta de vergonya a la humanitat". Col·lectius professionals: Treballadores de l'ajuntament i altres sectors s'uneixen per reclamar el dret a viure sense por. Missatges Clau i Reivindicacions Unitat i Pau: El sentiment dominant és la solidaritat amb les víctimes i la necessitat d'unitat social, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya. Crítica a la manipulació: Alguns manifestants expressen el seu desig de transparència informativa i el rebuig a qualsevol forma de manipulació política dels fets. Impacte emocional: Els testimonis descriuen una barreja de: "Angúnia, impotència molt forta i una indignació completa." La marxa culmina a la Plaça Imperial Tàrraco, visualitzant una de les respostes ciutadanes més massives que es recorden a la ciutat, comparant-la amb les mobilitzacions contra la guerra de l'Iraq o l'assassinat d'Ernest Lluch.

  • 6'

    Resposta de l'alcalde de Tarragona a l'atemptat de Madrid

    Condemna institucional i ciutadana als atemptats de Madrid L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, intervé a Tarragona Ràdio per expressar la seva consternació i la de la ciutat davant l'atemptat brutal i salvatge ocorregut el matí de l'11 de març a Madrid. L'Ajuntament ha activat de forma immediata els protocols de rebuig institucional en solidaritat amb les víctimes i la capital de l'Estat. Accions de l'Ajuntament de Tarragona L'alcalde ha detallat el full de ruta per a la jornada de dol: - Convocatòria d'una concentració de silenci a les 12:00h a la Plaça de la Font. - Realització d'un plenari extraordinari a les 13:00h. - Publicació d'un bàndol oficial de condemna i solidaritat. Punts clau del bàndol oficial L'alcalde ha llegit les cinc consideracions principals del text institucional: 1. Condemna enèrgica de l'atemptat per la seva especial crueltat. 2. Crida a la unitat ciutadana contra l'acte que qualifica de "criminal i feixista". 3. Solidaritat profunda amb el dolor de les famílies i de la ciutat de Madrid. 4. Apel·lació al seny català com a eina per fer front a la barbàrie a través dels drets humans i la llei. 5. Invitació a participar en tots els actes de repulsa que s'anunciïn. Posicionament polític contra el terrorisme Nadal ha estat contundent en la seva anàlisi sobre el combat contra el terrorisme, independentment de la seva autoria: "Aquí no és un problema de diàleg, és un problema de l'exercici judicial immediat i de l'exercici policial. No cap més diàleg." L'alcalde sosté que en aquest extrem de crueltat, l'única via és l'aplicació estricta de la llei i la fermesa de l'estat de dret per protegir la convivència i la democràcia.