150 Anys de la Rambla: Història, Urbanisme i Transformació Social
El locutor recorda les celebracions del centenari de la Rambla amb el seu pare i comenta la manca de projectes fotogràfics conscients per documentar la seva evolució tot aprofitant esdeveniments com Setmana Santa o Carnaval.
Es proposa dividir els 150 anys de la Rambla en tres blocs de 50 anys: la fase inicial d'edificació, un període d'estancament social i una etapa de canvi brutal i reactivació urbana.
Es repassa el projecte subvencionat per l'Ajuntament de 1980 per definir el nou paviment, arbres, siringuitos i bancs de la Rambla. Es narra el referèndum popular sobre el tipus de paviment i les crítiques posteriors per relliscament.
Presentació de Josep Maria Boqueres i conversa sobre la Rambla com a punt de trobada per a celebracions esportives (Nàstic) i ciutadanes, així com la polèmica ciutadana entorn de la retirada dels plàtans malalts.
Descripció del concurs urbanístic de desembre de 1854 i la decisió del projecte de l'enginyer Cribiller el febrer de 1855. Es detallen les fases de construcció i la intervenció d’Ignasi Jordà i Francesc Rossell fins a l’aprovació definitiva de 1857.
Evolució de les formes de passeig i exhibicionisme social a la Rambla: passar pel mig o als laterals, ús de cadires, bancs, arbres i reconversió dels baixos en locals comercials.
Revisió dels principals edificis modernistes de la Rambla: col·legi de les Teresines (Bernadí Martorell i Puig), Casa Sala, Casa Rossell (Morera i Gatell) i obres de Jujol, Gaudí i Domènech i Montaner.
Anàlisi de l’impuls contemporani: edifici del Banc d’Espanya, el Banc Atlántico com a primer «gratacels», debat sobre alçades i sancions de les llicències, i reflexions sobre la Tarragona cosmopolita.
Un segle i mig d'evolució urbana
L'episodi explora la rica història de l'artèria principal de Tarragona, des de la seva planificació com a esplanada militar fins a convertir-se en el centre neuràlgic de la vida social. Al llarg de la conversa, s'analitza com la fisonomia de la ciutat ha canviat a través dels seus edificis, el seu paviment i, sobretot, la seva gent.
Etapes de la transformació
- 1854-1904: Els primers 50 anys marcats pel concurs urbanístic inicial i l'inici de l'edificació.
- 1904-1954: Un període d'adormiment o letargia on el ritme de canvis va ser més lent.
- 1954-Actualitat: Una etapa de canvis accelerats, marcada per la desaparició d'edificis emblemàtics i la modernització.
L'Arquitectura i el Patrimoni de la Rambla
Els interlocutors, incloent l'arquitecte tècnic Josep Maria Boqueres, destaquen joies del modernisme com el Col·legi de les Teresines o la Casa Sala. També hi ha espai per a la crítica sobre la pèrdua de patrimoni:
"El dia que l'Ajuntament va donar el primer permís per superar les quatre plantes, es va esguerrar l'invent de la Rambla."
Es discuteixen fites arquitectòniques singulars com:
- L'Edifici Atlàntic, considerat el primer gratacels de la ciutat.
- El Teatre Metropol, obra de Josep Maria Jujol.
- L'antiga subdelegació del govern, un exemple d'avantguarda dels anys 60.
Identitat i Costums Socials
La Rambla no només ha canviat físicament, sinó també socialment. Es recorda l'època en què passejar pel mig era un signe d'estatus reservat a la burgesia, mentre que caminar per les voreres laterals era per a la resta o per a les dones soles. Avui dia, aquests codis han desaparegut, donant pas a un espai dominat per franquícies, terrasses i grans celebracions ciutadanes.

