Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

1-12 de 1247
  • 11'

    Nova web de Santa Tecla: Formació i inclusió laboral

    Projecte d'Inclusió Digital per a les Festes de Tarragona El programa TEL3 del Servei Municipal d'Ocupació (SMO) ha culminat amb la creació de la nova pàgina web oficial de les Festes de Santa Tecla. Aquesta iniciativa combina la formació tecnològica amb la inclusió de col·lectius amb dificultats d'inserció laboral. Un equip divers i multidisciplinari L'elaboració de la web ha anat a càrrec d'un grup de deu alumnes amb perfils heterogenis: * Cinc persones amb discapacitat (minusvalideses físiques o d'altres tipus). * Cinc persones de col·lectius amb risc d'exclusió, com ara dones majors de 45 anys. Sota la coordinació de Manuel Cuesta, l'equip ha treballat durant sis mesos en l'aprenentatge de disseny web i eines de teletreball, demostrant que les barreres físiques o d'edat no són un impediment per a l'excel·lència professional. Característiques de la nova web La plataforma no és només un calendari d'actes, sinó un portal integral sobre la Festa Gran de Tarragona: * Contingut històric i cultural: Informació sobre la seqüència ritual, la gastronomia i la història de la festa, continguts que abans només es trobaven en llibres especialitzats. * Usabilitat: Dissenyat per ser intuïtiu, permetent l'accés a qualsevol secció en un màxim de tres clics. * Interactivitat: Inclou un espai de suggeriments perquè la ciutadania pugui participar i donar la seva opinió. "El teletreball és una de les professions on menys importa el sexe, l'edat o les mancances físiques de la persona." Impacte social i laboral El programa TEL3 no només ofereix competències tècniques, sinó que fa una tasca de motivació personal. Manuel Cuesta destaca que veure el resultat final publicat ajuda els alumnes a recuperar la confiança en les seves capacitats per competir en el mercat laboral real. A més de la web de Santa Tecla, el curs ha servit per renovar altres portals municipals com el del Viver d'Empreses o l'escola taller del Pont del Diable.

  • 11'

    25 anys de la Colla Jove i els Teclers d'Honor

    Homenatge als 25 anys de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, es commemora el 25è aniversari de la fundació de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, coincidint amb la recuperació de les festes majors democràtiques a la ciutat. Tres dels seus membres fundadors —Màrius Castellví, Joan Olivant i Gregori Luengo— expliquen l'emoció de ser nomenats Teclers d'Honor. Els orígens i l'evolució de la Colla Un inici jove i inexpert: La colla va néixer el 1979 impulsada per un grup molt jove, molts d'ells menors d'edat, que provenien de moviments associatius i escoltes. Obertura social: En un moment on el món casteller era tancat i reduït, la Jove va servir de motor per obrir la festa a tota la ciutadania i a nous extractes socials. Motor cultural: De la colla van sorgir altres elements clau del Seguici Popular, com el Ball de Diables o l'Àliga. Reconeixement com a Teclers d'Honor Aquest vespre, durant la Crida a la Festa, s'homenatjarà 19 castellers que han estat en actiu de manera ininterrompuda durant el darrer quart de segle. "Hem sigut uns simples peons dins d'aquest gran projecte de la colla... és un orgull poder tenir aquest reconeixement pel que representa per a la Colla Jove." Reptes castellers L'entitat ha passat de fer castells bàsics de 6 i 7 a situar-se a la divisió d'honor del món casteller. Tot i mantenir la discreció sobre l'actuació de diumenge, els convidats transmeten la il·lusió de seguir formant part de l'elit casteller catalana.

  • 42'

    La Rambla de Tarragona: 150 anys d'història i arquitectura

    Evolució i Significat de la Rambla de Tarragona L'episodi realitza un recorregut detallat pels 150 anys d'història de la Rambla Nova, des dels seus inicis com a esplanada militar fins a convertir-se en l'eix central de la vida social i comercial de la ciutat. Els convidats analitzen com aquest espai ha reflectit les transformacions de la societat tarragonina. Origen i Urbanisme • El projecte es va originar el 1854 amb un concurs urbanístic guanyat per l'enginyer militar Josep Cribillé. • La Rambla va néixer de la necessitat d'enderrocar les muralles per permetre l'eixample de la ciutat cap al riu Francolí. • Es destaca la curiositat del nom Rambla en un lloc on no passa cap riu i la seva numeració inversa, que comença des del mar cap a l'interior. Arquitectura i Patrimoni • S'analitzen edificis emblemàtics com la Casa de les Teresines (obra de Bernardí Martorell), la Casa Sala i el Teatre Metropol de Josep Maria Jujol. • Els experts lamenten la pèrdua de patrimoni amb l'enderroc d'edificis modernistes per construir blocs més alts durant els anys 60 i 70, com el cas de l'Edifici Atlàntic, considerat el primer gratacels de la ciutat. • Es discuteix la transició d'un estil burgès amb plantes de sostres alts cap a una arquitectura més funcional i, de vegades, menys atrevida. Vida Social i Costums • Antigament, la Rambla era un espai d'exhibicionisme social: la gent benestant passejava per la coca central ("anar pel mig"), mentre que la resta de la ciutadania observava des dels costats. • L'evolució comercial ha passat dels grans cafès i cinemes històrics (com el Fèmina o el Modern) a la dominació actual de les franquícies. "La Rambla era un espai intocable; qualsevol transformació aixecava unes polèmiques ciutadanes enormes." Projectes de Futur i Memòria • El Museu d'Història presenta un nou CD interactiu amb reconstruccions en 3D de la Rambla històrica. • Es debat sobre el futur del Banc d'Espanya i la prolongació definitiva del passeig fins al riu Francolí.

  • 28'

    150 Anys de la Rambla: Història, Urbanisme i Transformació Social

    Un segle i mig d'evolució urbana L'episodi explora la rica història de l'artèria principal de Tarragona, des de la seva planificació com a esplanada militar fins a convertir-se en el centre neuràlgic de la vida social. Al llarg de la conversa, s'analitza com la fisonomia de la ciutat ha canviat a través dels seus edificis, el seu paviment i, sobretot, la seva gent. Etapes de la transformació • 1854-1904: Els primers 50 anys marcats pel concurs urbanístic inicial i l'inici de l'edificació. • 1904-1954: Un període d'adormiment o letargia on el ritme de canvis va ser més lent. • 1954-Actualitat: Una etapa de canvis accelerats, marcada per la desaparició d'edificis emblemàtics i la modernització. L'Arquitectura i el Patrimoni de la Rambla Els interlocutors, incloent l'arquitecte tècnic Josep Maria Boqueres, destaquen joies del modernisme com el Col·legi de les Teresines o la Casa Sala. També hi ha espai per a la crítica sobre la pèrdua de patrimoni: "El dia que l'Ajuntament va donar el primer permís per superar les quatre plantes, es va esguerrar l'invent de la Rambla." Es discuteixen fites arquitectòniques singulars com: • L'Edifici Atlàntic, considerat el primer gratacels de la ciutat. • El Teatre Metropol, obra de Josep Maria Jujol. • L'antiga subdelegació del govern, un exemple d'avantguarda dels anys 60. Identitat i Costums Socials La Rambla no només ha canviat físicament, sinó també socialment. Es recorda l'època en què passejar pel mig era un signe d'estatus reservat a la burgesia, mentre que caminar per les voreres laterals era per a la resta o per a les dones soles. Avui dia, aquests codis han desaparegut, donant pas a un espai dominat per franquícies, terrasses i grans celebracions ciutadanes.

  • 1h 18min

    La revolució d'internet i els nous mitjans de comunicació

    Presentació de la nova web de l'EMMC L'acte s'inicia amb la presentació de la nova plataforma digital de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona. Segons els ponents, aquesta web no és només un aparador, sinó una nova secció que integra: • Tarragona Ràdio: Amb l'objectiu d'emetre en directe i oferir la graella actualitzada. • Publicacions municipals: Accés a continguts com el Tarragona Municipal i altres edicions en format PDF. • Interactivitat: Serveis de missatgeria SMS i futurs xats amb personalitats rellevants. Conferència de Vicenç Partal: Una revolució, no una evolució El periodista Vicenç Partal, fundador de VilaWeb, exposa una visió profunda sobre com la tecnologia ha transformat el periodisme. La seva tesi principal és que internet ha trencat el model d'intermediació tradicional. Conceptes clau del nou paradigma • Fi dels intermediaris: La realitat pot arribar al lector directament des de la font. Partal cita l'exemple de Salam Pax, el blogger de Bagdad que informava durant la guerra de l'Iraq amb més agilitat que les grans agències. • L'usuari actiu: A diferència de la televisió, on l'espectador és passiu, a internet l'usuari adopta una posició felina, decidint constantment on fer clic. • El poder de la tria: En el model antic, l'emissor tenia el poder de ressaltar la notícia; en el nou, el receptor té el poder de triar què vol consumir. Reptes i perills de la xarxa Partal no evita els aspectes crítics de la digitalització: "L'important no és la tecnologia, sinó el canvi de concepte: una xarxa global de persones comunicant-se sense intermediaris." • La fractura digital: Adverteix que el problema real no és tecnològic, sinó una extensió de la fractura social i política. • La dictadura de la velocitat: La pressió pel temps real impedeix sovint contextualitzar i entendre la profunditat dels fets. • La fiabilitat: La credibilitat ja no depèn d'una marca, sinó de la mirada del lector i del contrast entre fragments de realitat. El futur dels mitjans tradicionals El debat final suggereix que els diaris en paper no desapareixeran immediatament, però s'hauran de convertir en objectes de contextualització i opinió, ja que la informació pura ja s'ha convertit en un bé efímer que internet gestiona de manera molt més eficaç.

  • 24'

    25 anys de política a Tarragona: Nadal i Burgessé

    Diàleg sobre un quart de segle de municipalisme L'episodi presenta una conversa distesa entre Joan Miquel Nadal (alcalde de Tarragona) i Josep Anton Burgessé (regidor i president de l'Autoritat Portuària), centrada en la celebració dels seus 25 anys d'activitat política ininterrompuda. A través d'anècdotes personals, els interlocutors analitzen l'evolució de la ciutat i de la professió política des de la transició fins a l'actualitat. Dels orígens a la institucionalització • L'evolució del vestuari: Es narra l'anècdota de com Burgessé entrava a l'ajuntament amb texans i camisa blanca, un gest que inicialment simbolitzava el progressisme de l'època, i com van acabar adoptant el vestit i la corbata per respecte institucional. • Relacions personals en política: Malgrat les diferències ideològiques, ambdós destaquen una relació de complicitat i respecte després de tants anys compartint consistori. • El canvi de règim: Es discuteix la complexitat dels primers anys de la democràcia, recordant la influència de l'extrema dreta i moments de tensió amb les forces de seguretat de l'època. La gestió municipal i l'aprenentatge • La inexpertesa inicial: Recorden l'ús del Manual del concejal i la manca d'escoles per a regidors en un període on tot estava per fer. • Anècdotes de gestió: Joan Miquel Nadal explica la seva experiència com a president de l'empresa de Pompes Fúnebres i la surrealista situació de provar un taut per demostrar valentia davant el gerent. • Participació juvenil: Burgessé recorda la creació del Consell Municipal de la Joventut, una plataforma que aglutinava des de moviments d'esquerres fins a organitzacions del règim anterior. "La dignitat és anar vestit com els cànons habituals; el ciutadà vol que els seus representants el representin amb dignitat." Professionalització i futur • La política com a professió: Es debat sobre si la política ha perdut l'idealisme original per tornar-se més pràctica i professionalitzada. Nadal defensa que la dedicació plena a una ciutat gran exigeix aquesta professionalització. • La bretxa generacional: Reflexionen sobre el paper de la seva generació com a "tap" per als més joves i la transformació dels valors polítics al llarg de tres dècades.

  • 41'

    Homenatge musical i històric a la Rambla de Tarragona

    La Rambla com a Escenari de Vida i Música En motiu del 150è aniversari de la Rambla Nova de Tarragona i el Dia Internacional de la Música, aquest programa especial connecta el teixit comercial històric amb el talent jove de l'Estudio de Música. A través d'entrevistes i actuacions en directe, es dibuixo un retrat d'un dels espais més emblemàtics de la ciutat. Actuacions Musicals en Directe L'episodi compta amb la col·laboració d'alumnes i professors dirigits per Teresa Valls, oferint un repertori variat que inclou: • Una interpretació de l'obra Els Miserables per Cristina Prats. • Un homenatge al revival dels anys 70 amb la cançó de Nino Bravo, interpretada per Joan Manel Brunet. • Un gran final coral amb un duet adaptat del musical Grease. Memòria Històrica dels Establiments Emblemàtics Mitjançant reportatges de Josep Sunyer, es repassa l'evolució de la Rambla des de la veu dels seus protagonistes: • Bar La Jolla: Nativitat i Vicente recorden el boom turístic dels anys 60 i 70, quan els autocars d'estrangers omplien les terrasses fins a la matinada. • Bar Motoclub: Pau Díaz destaca el canvi en els hàbits de consum, des dels licores clàssics (Calissay, Anís 43) fins a l'actual predominis de la cervesa. • Administració de Loteria Pere Sanz: Una reflexió sobre els canvis físics de la Rambla —des de les cadires de ferro de pagament fins a la construcció del pàrquing— i la importància de la loteria de Nadal que ja es comença a vendre a l'estiu. Anecdotari Local i Curiositats "Si es repartissin bufetades, la gent vindria a la Rambla a buscar-les." Aquesta frase de Pere Sanz resumeix l'atracció magnètica de l'espai. Diversos entrevistats coincideixen a recordar la mítica visita de Salvador Dalí muntat sobre un elefant (o cavall de cartró segons la versió), una imatge surrealista que ha quedat gravada en la memòria col·lectiva tarragonina.

  • 1h

    Commemoració del 25è Aniversari dels Ajuntaments Democràtics a Tarragona

    Un quart de segle de democràcia municipal L'acte commemora els 25 anys de la constitució dels primers ajuntaments democràtics l'any 1979. Miquel Roca i Junyent ha obert la jornada amb una lliçó sobre la importància de la proximitat en el sistema polític espanyol i català. La Transició i el poder local • Segons Roca, la democràcia municipal va ser la prova del nou de la consolidació del sistema. • Es va decidir esperar a l'aprovació de la Constitució de 1978 per legitimar jurídicament les eleccions locals. • La proximitat de l'alcalde al ciutadà es defineix com l'essència de la vida democràtica, eliminant la distància olímpica d'altres nivells de govern. Reptes de futur i participació ciutadana • Cal avançar cap a una democràcia més participativa on el ciutadà s'integri en la gestió dels seus interessos. • Els ajuntaments han d'anar més enllà de la gestió de serveis bàsics (com el clavegueram) per defensar els interessos globals de la ciutadania. • La cohesió social europea depèn directament de la qualitat de vida en el teixit de les ciutats. Intervencions dels grups municipals i homenatges Els portaveus de l'Ajuntament de Tarragona han fet balanç de l'evolució de la ciutat: • Es destaca la il·lusió compartida els anys 1979-1985 malgrat la manca de recursos i experiència. • Reivindicació unànime d'un millor finançament municipal i de la segona descentralització. • Homenatge especial a Joan Miquel Nadal i Josep Anton Burgasé pel seu servei ininterromput durant 25 anys. "L'essència de la democràcia és realment que puguem, per la via de la participació, intentar resoldre la problemàtica dels ciutadans."

  • 1h 10min

    Les Set Paraules de Jesús a la Creu: Reflexions de Divendres Sant

    Introducció i Context Espiritual L'episodi recull la tradicional funció de les Set Paraules radiada des de la capella de Sant Magí de Tarragona. Diversos col·laboradors i membres de la comunitat cristiana ofereixen reflexions profundes sobre els darrers moments de Jesús a la creu, subratllant valors com la reconciliació, el perdó i l'esperança. Les Paraules de Jesús i el seu Significat El Perdó i la Maternitat de Maria • Pare, perdona'ls, que no saben el que fan: Es planteja com una súplica d'intercessió per a tota la humanitat, recordant que sovint actuem moguts per l'egoisme però que el referent de Jesús ens crida a refer la nostra existència. • Dona, aquí teniu el vostre fill: Es comenta el testament de la creu, on Maria és presentada com a mare de l'Església i dels homes, oferint un model de fe i servei des de la interioritat. L'Angoixa Humana i el Compliment de la Missió • Déu meu, per què m'heu abandonat?: Una reflexió sobre la solitud humana extrema que, paradoxalment, referma la idea d'un Pare que no abandona i que es fa present en el patiment de qualsevol persona. • Tinc set: S'interpreta no només com una necessitat física, sinó com una set de justícia i de l'amor de la humanitat. • Tot s'ha complert: Es vincula el sacrifici de Jesús amb el sopar pasqual, indicant que ell és l'anyell immolat que passa el testimoni als cristians per continuar la seva obra social i espiritual. La Confiança Final • Pare, confio el meu alè a les vostres mans: La darrera paraula representa la lliura total de la vida a Déu, entenent que la resurrecció és la garantia que la vida del Crist (i per extensió la dels creients) està assegurada. "La creu de Jesús pot convertir-se en un senyal de vida sempre que siguem capaços de transmetre i viure els valors de la bona notícia."

  • 1h 49min

    Processó del Divendres Sant a Tarragona 2004

    Crònica de la Processó del Sant Enterrament Retransmissió detallada de la Processó del Divendres Sant a Tarragona, concretament des del marc del Pla de la Seu i el Palau Arquebisbal. L'episodi descriu el pas dels diversos misteris, les confraries i la simbologia religiosa i cultural d'aquesta tradició centenària. Els Misteris i les Confraries • Jesús Natzarè: Es descriu el pas de Salvador Martorell (1940) i l'anècdota del plegat de la creu per poder passar pel carrer del Claustre. • Descendiment de la Creu: Obra de Saumells, que destaca pel seu significat de dol i el record a les víctimes del 11-M a Madrid. • Gremis Històrics: La participació del Gremi de Marejans i el Gremi de Pagesos, destacant la seva evolució de corporacions d'ofici a entitats culturals. • La Soledat: El tancament visual amb la Verge de la Soledat (Viladomat, 1963), portada per les congregants des de 1840. Reflexió Teològica i Espiritual "Déu és pobre. I perquè és pobre, la seva manera de viure la nostra vida humana l'havia de dur necessàriament a la creu." Es realitza una profunda anàlisi sobre els quatre evangelis (Mateu, Marc, Lluc i Joan), definint el Jesús de Joan com el més místic però alhora el més conflictiu per als poders establerts. Es reflexiona sobre la mort com a realitat humana i el model de persona que representa Crist enfront del "triomfador" de la societat actual. Tancament de la Processó L'acte finalitza amb la incorporació de l'Arquebisbe Metropolità, Lluís Martínez Sistach, i les autoritats polítiques de la ciutat, acompanyats per la música de la Banda Unió Musical de Tarragona.

  • 2h 6min

    Setmana Santa a Tarragona: Processó del Sant Enterrament

    Entrevista a l'Arcavesbe de Tarragona L'episodi comença amb una entrevista al Palau de l'Arcabisbat durant el Divendres Sant. L'arcabisbe reflexiona sobre els seus set anys al capdavant de l'arxidiòcesi i destaca l'augment de la participació ciutadana, especialment dels joves, en els actes de pietat popular. Valors i convivència En el context dels atemptats del 2004 a Madrid, l'arcabisbe subratlla la importància de la dimensió religiosa com a base per a la pau i la convivència humana. Fa una crida a la inclusió de l'assignatura de religió a l'escola per oferir una visió global de la persona. La Processó i els seus Misteris La retransmissió detalla el pas de diverses agrupacions pel Pla de Palau: • Els Armats: Representació de la Guàrdia Pretoriana que custodiava Jesús. El locutor destaca la seva riquesa històrica i la seva evolució militar. • Gremi de Marejans: Presenten el misteri del Sant Sopar (obra d'Emili Soler), destacant el simbolisme de l'Eucaristia. • Associació La Salle: Participen amb els misteris de l'Oració a l'Hort i el 'Vetlleu i Pregueu'. S'esmenta la pèrdua de patrimoni artístic durant la Guerra Civil. • Confraria de Pescadors: Porten el misteri de la 'Presa de Jesús' (obra de Jaume Sotorres). • Confraria del Sant Ecce-Homo: Una de les agrupacions amb més tradició, fundada el 1804. El significat dels acataments Es dedica un espai a explicar per què els misteris fan una reverència (acatament) davant l'arcabisbe. El locutor aclareix que el bisbe no és una figura escenogràfica, sinó que representa Crist sagramentalment, a diferència de les imatges que són simples representacions figuratives. "Les imatges són simples representacions... el bisbe representa Crist sagramentalment, el fa present." Litúrgia i música Es discuteix la polèmica sobre l'ús de bandes de timbals vs. bandes de música, argumentant motius econòmics i de tradició. Finalment, es fa un repàs als perfils de Jesús segons els evangelis de Marc, Lluc i Mateu, centrant-se en la figura del Jesús acollidor i misericordiós.

  • 41'

    Pregó de la Setmana Santa de Tarragona 2004

    Introducció i Missatge de Pau L'acte s'inicia amb un recordatori de la tradició cristiana de Tarragona i un missatge de rebuig a la violència, marcat pel context dels recents atemptats de Madrid. Es destaca la missió de les confraries com a entitats que promouen l'amor al proisme i la concòrdia social. Presentació del Pregoner El senyor Josep Ignasi Boada presenta Antoni Huber i Company, destacant la seva trajectòria com a advocat i el seu profund arrelament a la ciutat i a les tradicions religioses familiars. El Pregó d'Antoni Huber El pregoner comença amb un homenatge al seu avi, regidor de l'ajuntament executat l'any 1936, reivindicant la seva figura com a home de pau i convicció. Huber defineix el seu discurs no com una peça poètica, sinó com un exercici de convicció des de la seva perspectiva de jurista i tarragoní. La Setmana Santa com a fenomen tot l'any Huber destaca que a Tarragona la festa no es limita als dies de processó, sinó que és un treball constant de 365 dies: • Manteniment de passos i vestimentes. • Assajos de bandes i timbals. • Projectes socials i de museïtzació. Reflexió Jurídica i Passions Modernes L'eix central del pregó és l'analogia entre el procés judicial farcit d'injustícies que va patir Jesús i les "passions" actuals. El pregoner denuncia la ineficàcia del dret per si sol davant de: • La marginació social i la pobresa. • La violència de gènere i domèstica. • Les execucions i la tortura en països suposadament desenvolupats. • El drama dels immigrants en pasteres. "No n'hi ha prou amb declarar, legislar i pregonar que els drets existeixen... s'ha de trobar la fórmula que les passions s'acabin." Cloenda i Compromís Institucional L'alcalde Joan Miquel Nadal recull el guant sobre la creació d'un futur Museu de la Setmana Santa. Finalment, l'arquebisbe Lluís Martínez Sistach tanca l'acte convidant a redescobrir la identitat pròpia per poder dialogar amb altres cultures i religions des del respecte i la fraternitat.