Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Anàlisi sobre el mercuri a l'aigua de Tarragona
Un veí resident a Tarragona realitza anàlisis pròpies per determinar si hi havia risc per al consum d’aigua després d’un episodi de mortalitat de peixos.
Explicació de la recollida de mostres de sang/plasma i comparació de dades prèvies i posteriors a l’episodi de contaminació.
Es detecta un increment fins a 10 µg/L en sang, molt per sota dels 200 µg/L considerats tòxics, per la qual cosa no es preveu risc immediat per a la salut.
Els peixos actuarien com a sentinella, ja que la xarxa d’aigua no analitzava mercuri amb suficient freqüència. Es destaca la sort de veure’n la mort sobtada.
El cos pot eliminar el mercuri si la funció renal és normal, però l’acumulació pot ser perillosa en pacients amb problemes renals o en dones embarassades.
El metge decideix no fer públics els resultats per evitar alarma social, ja que l’episodi ja s’havia aturat i els nivells mesurats no representaven cap perill.
Informen el Consorci d’Aigües, que augmenta la freqüència d’anàlisi de mercuri de mensual a diària i preveu instal·lar filtres avançats.
Els marges de seguretat consideren especialment les gestants, però no es van detectar efectes adversos ni malformacions en naixements de l’any següent.
Context i motivació de l'estudi
L'entrevistat, resident al Camp de Tarragona i consumidor habitual d'aigua del Consorci d'Aigües de Tarragona, explica que va realitzar una analítica de forma privada i motu proprio. L'objectiu era investigar si un episodi de contaminació per mercuri al riu Ebre suposava un risc real per a la seva salut i la de la seva família.
Resultats de les analítiques
L'estudi es va basar en la determinació dels nivells de mercuri en sang i plasma de la població local abans i després de l'incident. Les dades van revelar:
- Un increment detectable de mercuri en sang, confirmant que la població havia estat exposada.
- Els nivells mitjans trobats van ser de 10 micrograms per litre.
- S'estima que la toxicitat greu apareix a partir dels 200 micrograms per litre, és a dir, 20 vegades més que el nivell detectat.
- Tot i l'exposició, els nivells es van considerar totalment fora de qualsevol risc potencial per a la salut pública.
El paper dels sentineles naturals i el control institucional
L'incident es va detectar gràcies a la mortalitat de peixos al riu, que van actuar com a sentineles. Això va permetre activar les alarmes de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i l'Agència Catalana de l'Aigua, procedint al canvi del subministrament cap a pous de reserva.
"Els pobres peixos van actuar de sentineles i segurament al morir ells es van encendre les alarmes."
L'entrevistat critica que, en aquell moment, els mecanismes de control eren insuficients, ja que el mercuri només s'analitzava un cop al mes. Actualment, la freqüència ha augmentat a diverses vegades al dia.
Gestió de la informació i absència d'efectes
L'expert justifica no haver fet públics els resultats immediatament per evitar l'alarma social, ja que l'exposició ja s'havia produït i els nivells no eren perillosos. També destaca que no s'ha registrat cap increment de malformacions en fetus de dones gestants (el grup de risc més alt), confirmant que els marges de seguretat van ser suficients.