Laila Karrouch: De Nador a Vic, una història de vida i èxit literari
Introducció de l'autora, el seu premi literari i la reflexió sobre com una persona jove de 27 anys pot explicar una vida tan intensa marcada per la migració als 8 anys.
Relat del procés de reagrupament familiar iniciat pel seu pare i el pes emocional de deixar enrere els avis i amics al Marroc.
Impressions del primer viatge, la dificultat del concepte d'integració i el xoc en veure l'individualisme de la societat catalana davant la vida comunitària magrebina.
Com l'obra va néixer de l'atzar i com reflecteix el paper de la seva mare i la voluntat de sumar cultures.
L'orgull de parlar català amb accent vigatà i els records agredolços dels primers anys d'escolarització sent una nena 'diferent'.
Reflexió sobre què significa integrar-se i defensa de la llibertat de portar el mocador com una decisió personal de comoditat i identitat.
L'educació de la seva filla en les arrels amazigues i la seva faceta com a pintora a més d'escriptora.
L'emoció del seu pare en llegir el llibre i la il·lusió de la seva primera signatura per Sant Jordi a Barcelona.
Per què va deixar l'atletisme d'elit i tancament de l'entrevista amb perspectives de futur.
Entrevista a Laila Karrouch: El camí de la immigració i la literatura
L'autora Laila Karrouch presenta el seu llibre De Nador a Vic, guardonat amb el Premi Columna Jove. L'obra és un relat autobiogràfic que narra el seu procés migratori des del Marroc fins a Catalunya quan només tenia 8 anys, explorant els xocs culturals, les pèrdues i la construcció d'una nova identitat.
El procés de migració i adaptació
Laila descriu el canvi radical que va suposar passar d'un entorn familiar i comunitat a Nador a la realitat de Vic:
- El xoc emocional: Tot i la il·lusió inicial, el comiat dels avis i amics va ser un moment d'angoixa i tristesa profunda.
- La barrera cultural: La transició d'una cultura comunitària i sociable a una de més individualista on la gent viu en parella o sola, un concepte que encara li costa d'assimilar.
- La integració lingüística: Laila destaca la facilitat amb què va aprendre el català a Vic, un procés que considera fonamental i del qual se sent orgullosa, fins i tot pel seu accent vigatà.
Identitat i simbolisme: El mocador
Un dels punts clau de la reflexió de l'autora és l'ús del mocador (hijab). Laila defensa que la seva utilització ha de basar-se en la llibertat personal i la comoditat individual, trencant el mite que és un signe de submissió:
"De la mateixa manera que s'ha de tenir llibertat per treure'l, s'ha de tenir llibertat per posar-lo... jo sóc així, vull anar així, no estic fent mal a ningú i estic còmoda amb mi mateixa."
Un èxit literari inesperat
Tot i que Laila es veia més com a pintora, l'èxit de la seva obra l'ha consolidada com a escriptora. El llibre ha estat rebut amb gran emoció per la seva família:
- La reacció del pare: Es va emocionar fins a les llàgrimes en recordar detalls del passat que ell havia passat per alt.
- De l'atletisme a l'escriptura: Laila va ser una atleta destacada, però va deixar la competició per pressions culturals i per desig del seu pare, transformant finalment aquella energia en la seva carrera literària.
Actualment, l'autora viu amb molta il·lusió el seu primer Sant Jordi a Barcelona com a escriptora, reafirmant el seu optimisme sobre la normalització de la diversitat en la literatura catalana.

