Judici a Juan Miguel Cerrillo: Declaració i negació dels fets
Introducció de la notícia des de l'Audiència Provincial on Juan Miguel Cerrillo comença a respondre les preguntes del fiscal.
L'acusat nega haver segrestat o violat la nena i explica que va trobar el cadàver al seu llit després d'una nit de festa i alcohol.
Cerrillo detalla com va cobrir el cos amb mantes, plàstics d'obra i caixes de cartró perquè li 'dava coraje'.
L'acusat admet haver donat diners a altres nenes per motius personals i reconeix el seu mobiliari però nega haver manipulat les cordes del llit.
Crònica de la declaració judicial de Juan Miguel Cerrillo
El procés judicial contra Juan Miguel Cerrillo ha viscut un moment clau a l'Audiència Provincial amb la declaració de l'acusat. Durant l'interrogatori de la Fiscalia, l'inculpat ha mantingut una línia de defensa basada en la negació dels càrrecs més greus i en l'atenuant d'un estat depressiu i d'embriaguesa en el moment dels fets.
Negació de les agressions i el segrest
L'acusat ha negat categòricament haver traslladat la víctima, la nena Tamara, al seu domicili. Concretament, ha rebutjat les acusacions de:
- Haver-la lligat al llit.
- Haver realitzat una penetració.
- Haver exercit violència directa sobre la menor.
El descobriment del cadàver
Un dels punts més impactants del relat ha estat quan Cerrillo ha explicat com va trobar el cos. Segons la seva versió:
- Es va despertar a les vuit del matí després d'una nit de consum d'alcohol pels bars de Salou.
- Va trobar el cos al llit i va saber que era un cadàver en tocar-lo i notar que estava fred.
- Va afirmar que mai va veure el cos sencer, però va deduir que era una dona pels cabells llargs.
Accions posteriors i justificacions
L'acusat ha admès haver ocultat el cos sota una manta, un plàstic d'obra i diversos objectes com una taula i caixes. Ha utilitzat una expressió textual per justificar l'ocultació:
"Me dava coraje"
D'altra banda, tot i reconèixer que va donar diners a dues menors de 12 i 13 anys, ha al·legat motius altruistes, com la compra de roba o targetes telefòniques. Sobre les proves gràfiques, ha admès que el somier de les fotografies era seu, però ha negat haver-hi col·locat les cordes que hi apareixien.

