Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Ritus i Necròpolis: El món de la mort a Tàrraco
Iolanda i Josep Soñé reben Josep Anton Norremolà davant la necròpoli espatió cristiana i expliquen la tranquil·litat i el context del lloc.
Es detalla la legislació romana que prohibia enterrar dins la ciutat, l’origen de les necròpolis al costat de vies i l’evolució cap a cementiris tancats amb edificis de culte.
Discussió sobre qui tocava els cadàvers, els àpats funeraris al costat de la tomba amb forats libatoris i la participació del mort mitjançant menjar i libacions.
Visita de l’exposició: sarcòfags locals i d’importació (lleons, pedagog), estàtues d’Atis, objectes personals (Nina Dibori), i l’arxiu fotogràfic de Serra i Vilaró.
Reflexió sobre similituds amb cerimònies cristianes contemporànies (vetlla, enterrament, visites), i estat dels projectes de reforma i reobertura de la necròpolis.
Exploració de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona
El conservador de documentació i recerca del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Josep Anton Remolà, ens guia a través d'un recorregut per la necròpolis paleocristiana, un espai sagrat situat als afores de l'antiga ciutat de Tàrraco. L'episodi se centra en l'exposició permanent "El món de la mort", que ofereix una visió detallada dels costums funeraris romans i la transició cap al cristianisme.
Conceptes clau sobre el ritual funerari romà
- Ubicació extraurbanística: Per llei, els romans tenien prohibit enterrar els difunts dins de les muralles de la ciutat. Les tombes es disposaven al llarg de les vies d'entrada i sortida per garantir que els vianants recordessin els morts.
- El banquet funerari: Era habitual celebrar àpats al costat de les tombes en dates assenyalades. En l'època pagana, s'utilitzaven els forats libatoris per introduir aliment directament a la tomba.
"Es feia un menjar amb el mort per rememorar la seva existència a la terra."
- Continuïtat de creences: Tot i el pas del paganisme al cristianisme, molts rituals es van mantenir, com el vetllatori, el trasllat al cementiri i l'ofrena de flors.
Peces i troballes destacades
- Sarcòfags d'elit: L'exposició mostra des de produccions locals fins a luxosos sarcòfags de marbre blanc importat, com el Sarcòfag dels Lleons o el del Pedagog.
- La Nina d'Ivori: Una de les peces més commovedores, trobada en una tomba infantil. Representa una excepció en els enterraments cristians, on normalment no es dipositaven objectes personals per evitar creences en la reencarnació.
- Mossèn Serra i Vilaró: Es ret homenatge a l'arqueòleg que va excavar el recinte durant els anys 20 i 30, la tasca de documentació fotogràfica del qual és encara avui una font científica imprescindible.
Estat actual i futur del recinte
Actualment, part del jaciment està pendent de reformes estructurals i inversions per tornar a ser plenament visitable, tot i que l'exposició permanent a l'edifici principal continua oberta al públic per explicar la tipologia d'enterraments (àmfores, tègules i sarcòfags) que es concentraven vora el riu Francolí.