La Mostra Internacional de Films de Dones i el seu cicle a Tarragona
Es dona la benvinguda a Mercè i es presenta la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, que compleix 12 anys i ha guanyat reconeixement i públic.
Es parla de la dificultat inicial de trobar produccions realitzades per dones i de la selecció rigorosa. S'esmenta el fenomen comercial d’‘La Bona Estrella’ de Icíar Bollaín i la problemàtica que encara no és la norma.
Debat sobre si existeix una manera de fer pròpia de les dones. Conclouen que cada autor/a aporta la seva mirada i experiència vital, però no es pot endevinar el gènere només pel producte final.
S’analitza com el cinema realitzat per dones ha passat d’un to fortament reivindicatiu a una expressió més lliure de narratives i temàtiques diverses, no sempre explícitament feministes.
Descripció del cicle a Caixa Tarragona amb tres projeccions: l’obertura de curtmetratges sobre sexualitat i desig, la ficció poètica de Chantal Akerman basada en Proust, i el tancament amb ‘Caos’ de Colín Serró, que tracta el racisme i la investigació femenina.
Consolidació i evolució del cinema fet per dones
L'entrevista amb la Mercè commemora la dotzena edició de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, un certamen ja consolidat que serveix de plataforma per a produccions que sovint queden invisibilitzades en els circuits comercials habituals. Tot i que actualment és més fàcil seleccionar obres per l'augment de la producció, encara existeix una descompensació clara respecte al cinema dirigit per homes.
Una perspectiva pròpia, no un gènere abstracte
El debat se centra en si existeix un "cinema femení" per definició. Els punts clau són:
- No hi ha una diferència genèrica abstracta, però sí un punt de vista condicionat per les experiències i funcions socials viscudes com a dones.
- L'evolució del cinema de dones: de la reivindicació necessària dels inicis a una voluntat actual d'expressió universal i comunicativa.
- Treballar els continguts des de la subjectivitat per fer visible allò que l'ull no veu: sentiments, desitjos i pors.
"Com a directora es tracta de donar forma, de fer visible allò que mai és visible amb els ulls: sentiments, desitjos."
El cicle de cinema a Tarragona
Gràcies a la iniciativa de Caixa Tarragona, es presenta una selecció de tres pel·lícules emblemàtiques que mostren la diversitat d'estils i temàtiques:
- 1 "Filmer le désir" (Agnès Varda, Jane Campion, Liliana Cavani, etc.): Un manifest teòric on diverses directores reflexionen sobre la sexualitat i la sensualitat des de la càmera.
- 2 "La Captiva" (Chantal Akerman): Una adaptació de Proust que explora la gelosia i l'amor possessiu a través d'una narració creativa centrada en els sentiments.
- 3 "Chaos" (Coline Serreau): Una obra més comercial que tracta temes de racisme i compromís social a través d'una investigació protagonitzada per una dona.

