Entrevista amb Joan Pinos al Festival de Dixieland
Joan Pinos explica que el grup va néixer d'un **grup d'amics** que no eren músics professionals, sinó que van comprar els instruments per aprendre l'estil *Dixieland* de manera conjunta i autodidacta.
Reflexió sobre com la combinació d'actuacions al carrer, bars i pizzeries recupera l'**esperit popular** del jazz de principis de segle, convertint la música en un acte social compartit amb tot el poble.
Definen la seva música com a **jazz antic**, cobrint el període des de l'evolució del *blues* i el *ragtime* fins a les *big bands*. Es detalla la formació de sis membres amb base rítmica i secció de vent.
Anunci del seu segon disc, on adapten **repertori tradicional català** (Pastorets, sardanes i grallers) a l'estil de New Orleans, reivindicant el jazz com una música directa que connecta ràpidament amb la gent.
El retorn de la Sitges Van a Tarragona
En aquesta conversa, Joan Pinos, integrant de la formació Sitges Van, comparteix la seva experiència en l'onzena edició del Festival Internacional de Dixieland de Tarragona. El grup, que va néixer d'una colla d'amics aficionats que van aprendre a tocar junts, celebra la seva tercera participació en el certamen.
L'esperit del festival i l'estil musical
El músic destaca la diversitat d'escenaris que ofereix el festival, des de la Rambla Nova fins a locals petits com la cerveseria Kennedy's. Segons Pinos, aquesta fórmula és un encert total:
"Recupera l'esperit que realment es tenia a principis de segle... la música es vivia al carrer i era una cultura popular."
Pel que fa al seu estil, el defineixen com a jazz antic, que abasta des del ragtime de finals del segle XIX fins al pre-swing dels anys 30, incloent referències a Scott Joplin i Fletcher Henderson.
Nous projectes i formació del grup
La banda està formada per sis membres amb una estructura clàssica:
- Base rítmica (second line): Contrabaix, washboard i banjo.
- Front line: Clarinet, trombó i trompeta.
Actualment, el grup prepara un nou disc que fusiona la tradició americana amb la catalana, adaptant peces del repertori popular com els Pastorets, cançons de Festa Major o composicions de Sitges al ritme del Dixieland.

