Juli César i el teatre contemporani d'Àlex Rigola
Introducció dels actors Pere Arquillué i Joan Carreras, que porten a Tarragona l'adaptació de Juli César dirigida per Àlex Rigola.
Els actors repassen la llarga trajectòria de l'obra des de la seva estrena el 2002, destacant actuacions a ciutats com Roma, Caracas o Sant Petersburg.
Explicació de com Àlex Rigola ha sintetitzat un text de cinc hores en dues hores, mantenint l'ànima de Shakespeare i eliminant l'accessori.
Detalls sobre l'escenografia minimalista en blanc, la música eclèctica i la traducció en vers de Salvador Oliva que fa l'obra més propera.
La dificultat de dir bé el vers i la curiositat sobre els tretze components de l'obra, incloent-hi un gos anomenat Gastón.
Reflexió sobre la universalitat de Shakespeare, la seva vigència davant el producte 'fast-food' televisiu i l'estructura de thriller de l'obra.
Comentari sobre la capacitat de la companyia d'alternar diverses obres i idiomes, una pràctica poc habitual actualment.
Debat sobre la necessitat de fons públics per mantenir companyies estables i la importància del públic per donar sentit al teatre.
Entrevista amb Pere Arquillué i Joan Carreras
Els actors Pere Arquillué i Joan Carreras visiten Tarragona Ràdio per presentar la seva versió de Juli César de William Shakespeare, sota la direcció d’Àlex Rigola. L'obra, que porta en cartell des del 2002, ha recorregut mitja Europa i Amèrica, demostrant la vigència d'un clàssic que connecta directament amb les passions humanes actuals.
Una adaptació moderna i essencial
L'espectacle destaca per una proposta escènica que fuig del teatre clàssic convencional:
- L'ànima del text: Tot i que l'original podria durar més de cinc hores, Rigola ha fet una síntesi de dues hores que manté tota l'essència i la força del verb de Shakespeare sense els elements accessoris.
- Estètica contemporània: S'abandona l'ús de togues i corones de llorer per una escenografia sòbria, un espai blanc minimalista amb mobiliari abstracte i una combinació musical que va des de Mozart fins a The Doors.
- Traducció i vers: L'obra utilitza una traducció de Salvador Oliva que aconsegueix que el vers arribi al públic de manera natural, transparent i neta.
El concepte de companyia i gira
Els actors reflexionen sobre la duresa i la satisfacció de les gires llargues:
- Teatre de repertori: La companyia alterna obres com Juli César i Santa Joana dels Escorxadors, canviant d'idioma (català o castellà) segons el lloc de la representació.
- El valor de la col·lectivitat: Es destaca la importància de recuperar el sentit de companyia estable, un model que Joan Carreras considera difícil de mantenir en el sistema actual sense el suport de les administracions.
- Un elenc singular: A l'escenari hi ha dotze actors i un personatge molt especial: en Gastón, un gos que aporta una gran sobrietat a l'escena.
"Shakespeare parla del mateix que ens passa a tots: passions, pulsions humanes i la lluita pel poder."
Connexió amb el públic
L'obra s'estructura com un thriller ple de suspens, especialment en la primera part que culmina amb la mort de Juli César. Malgrat l'exigència del text, els actors asseguren que la proposta és molt física i plena d'energia, fent que les emocions arribin al públic de forma directa i sense barreres.

