Les Violines: La renovació del ball folk del Pirineu
Explicació del repertori de ball basat en la tradició del Pirineu amb acordió, violí i tarima de fusta, i la voluntat de mantenir l’aire de poble amb més força i sis músics a l’escenari.
El grup neix el 1996 amb sis violins; dos anys després s’afegeix l’acordió diatònic i més tard la formació actual amb contrabaix i bateria per ser autosuficients en la base rítmica.
Participació d’artistes com Gerard Quintana, Jordi Batista i Mota Serradells en discos i actuacions; intercanvi amb altres bandes i oberta a múltiples propostes.
Presentació del tercer disc “Ñigo, Ñigo”, la primera gravació amb la formació completa, i preparatius per a l’actuació a la plaça del Rei per engrescar el públic a ballar.
Evolució i context del grup Les Violines
El grup, fundat pels volts de l'any 1996, va néixer de la inquietud de joves violinistes per recuperar l'esperit de la música de ball tradicional dels pobles del Pirineu. El projecte busca actualitzar el repertori històric on, antigament, només un violí i un acordió eren suficients per fer ballar tota la plaça.
Formació i identitat sonora
- Els orígens: Van començar amb una curiosa formació de sis violins que va debutar al Tradicionàrius.
- Creixement: Amb el pas del temps, es van afegir l'acordió diatònic i, posteriorment, una base rítmica de contrabaix i bateria per aconseguir la potència d'una banda de ball gran.
- Versatilitat: Tot i ser instruments aguts, han aconseguit una autosuficiència musical que els permet mantenir la força rítmica necessària per a qualsevol festa major.
Col·laboracions i nous projectes
El grup destaca per la seva capacitat de connectar amb altres artistes del panorama català i internacional:
- Han col·laborat amb figures com Gerard Quintana, Jordi Batista i Kepa Junkera.
- El seu repertori s'ha obert a sonoritats d'altres cultures amb influències del Quebec, Escòcia, Itàlia i música celta.
"No fem un concert, anem a fer un ball; l'objectiu és engrescar la gent amb jotes, pasdobles, masurques i xotis."
Nou treball discogràfic
La Simone presenta el seu tercer disc, titulat Ñigo, Ñigo, que és la primera gravació on es plasma fidelment el so actual de la banda amb tota la seva base rítmica de directes.

