Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
La Rambla de Tarragona i la postguerra a la ciutat
Introducció al 150è aniversari de la Rambla de Tarragona i presentació de Ramon Giné i Rafel Vidal.
Debat sobre la versatilitat de la Rambla i record d'antics comerços desapareguts com la Bolera Tucumán.
Presentació de l'obra sobre la postguerra a Tarragona i discussió sobre els múltiples noms històrics de la Rambla.
Anàlisi de l'hemeroteca i com el Diari Español reflectia la ideologia del règim i el control social.
La importància dels testimonis vius i el paper de la Falange i la Secció Femenina en la societat de l'època.
Actes militars, sardanes i anècdotes sobre els menjadors d'Auxilio Social situats al passeig.
Reflexió final sobre la necessitat d'apropar la història a tothom i cloenda amb la recomanació dels dos llibres.
Memòria històrica de Tarragona: La Rambla i la postguerra
En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, s'entrevista els autors Ramon Giné i Rafel Vidal, responsables del llibre La Rambla de Tarragona, un passeig al llarg del temps (1854-2004), i l'historiadora Esther Magrinyà, autora de La supervivència de postguerra: el cas de Tarragona.
Els 150 anys de la Rambla Nova
L'eix central de la ciutat, la Rambla, celebra el seu 150è aniversari consolidada com l'escenari principal de la vida social tarragonina. Els autors destaquen diversos aspectes:
- Versatilitat de l'espai: Definida com una "noia per a tot", ha acollit des de manifestacions i fires fins a pistes de bàsquet i recitals.
- Evolució dels noms: Al llarg dels anys ha canviat de denominació fins a set o vuit vegades (Rambla de Sant Joan, 14 d'abril, del Generalíssimo, etc.).
- Comerços emblemàtics: Es recorden establiments desapareguts com la Bolera Tucumán, el Nyam-Nyam, Calçats Pinyol o la Granja Clarà.
La vida quotidiana sota el franquisme
Esther Magrinyà aporta la visió acadèmica però divulgativa de la Tarragona de postguerra, centrant-se en la quotidianitat de la supervivència:
- Censura i propaganda: L'estudi de l'hemeroteca del Diari Español revela com es construïa una realitat paral·lela marcada per la ideologia del règim i la influència dels règims feixistes europeus.
- L'estraperlo: La situació de precarietat va fer aparèixer el mercat clandestí i personatges que transportaven productes de forma oculta.
- Control moral i social: S'expliquen anècdotes sobre la prohibició de determinats comportaments a la platja o fins i tot a l'hora de ballar sardanes, per considerar-se "poc morals".
"La premsa de l'època tractava la gent com si fossin nens, intentant explicar un conte amb una ideologia molt particular que era difícil de creure, però que acabava calant en la societat."
Recerca i divulgació
Tots els autors coincideixen en la importància de fer que la història sigui accessible per al gran públic, fugint de terminologies excessivament acadèmiques per apropar el passat de la ciutat a tots els ciutadans.