Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Dèficit d'atenció i hiperactivitat: Diagnòstic i suport familiar
S’exposa la conversa sobre el dèficit d’atenció i hiperactivitat, es dona la xifra de prevalença (3–7 %) i es posa en relleu la importància de no banalitzar conceptes com “hiperactiu”.
S’explica que el TDAH és un trastorn neurobiològic, s’introdueixen els criteris del manual DSM-4 i proves com l’escala WISC per establir el diagnòstic.
Es descriuen les dificultats dels nens amb TDAH per fer amistats, concentrar-se en classe i seguir el ritme escolar, així com l’efecte estigmatitzador (“mal educat”) i el malestar familiar.
Es subratlla la necessitat d’un tractament conjunt entre família, escola i metges, es detallen pautes, medicacions i estratègies pràctiques, i es comparteix l’experiència de pares amb fills adolescents.
Es tracta la diferència de gènere: les nenes interioritzen més els símptomes, tenen més risc de depressió i requereixen una atenció diagnòstica específica.
Es presenta la sessió informativa organitzada per l’associació APIDA a Tarragona, es detallen les ponències (neurofisiologia clínica de la Dra. Iazaba) i es facilita el telèfon de contacte per a famílies.
Entendre el TDAH: Més enllà de la conducta
El trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) no és una simple qüestió de mala educació o una actitud passatgera, sinó un trastorn neurobiològic d'origen principalment hereditari (90% dels casos). Afecta entre un 3% i un 7% de la població infantil i adolescent, tot i que persisteix en l'edat adulta.
Diagnòstic i intervenció
Un dels majors reptes és la detecció precoç. El procés de diagnòstic és complex i sovint tarda massa en la sanitat pública:
- Via pública: Pot trigar fins a un any, provocant la pèrdua d'un curs escolar.
- Eines: S'utilitzen estàndards com el DSM-IV i tests específics com l'escala WISC.
- Tractament multimodal: Per a l'èxit de la teràpia, és imprescindible la coordinació a tres bandes entre família, escola i especialistes mèdics.
Impacte en l'entorn i gènere
L'afectació varia significativament segons l'individu:
- Nens: Acostumen a mostrar una mobilitat exagerada i falta d'autocontrol, el que dificulta la seva integració social.
- Nenes: Sovint interioritzen el trastorn, el que pot derivar en quadres de depressió que emmascaren el TDAH original.
- Família: La falta de diagnòstic genera un gran sofriment, especialment per l'estigma social de "nen mal educat".
"Se neix i se mor hiperactiu. No és una cosa transitòria que se solucioni només amb una pastilleta."
L'Associació APIDA
Amb l'objectiu de donar suport i visibilitat, neix l'associació APIDA a Tarragona. El seu focus és sensibilitzar la societat i destacar les virtuts dels hiperactius, com la seva gran creativitat i capacitat artística.