Eudald Carbonell: Ciència, Evolució i Consciència d'Espècie
Eudald Carbonell defineix l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social: recerca en ecologia antiga, història social i desenvolupament de tecnologia social a partir de dades paleoclimàtiques.
Carbonell critica la manca d’estructuració empírica en sociologia, psicologia i tertúlies mediàtiques, i defensa la necessitat d’una base empírica de les ciències de la vida i de la Terra.
Explicació de la visió transdisciplinària: trencar barreres analítiques i integrar disciplines per obtenir un pensament consistent i aplicable a la societat.
Debat sobre la ciència com a únic mètode capaç d’explicar fenòmens amb rigor, enfront de mites, religions i pseudoconeixements que no tenen fonament empíric.
Discussió sobre el suport institucional, la confiança dels polítics, i l’elecció de Tarragona com a seu de l’institut, amb vocació social i ciutadana.
Detall dels tres objectius bàsics: aplicar ciències de la vida i de la Terra a la història social, convertir recerca analítica en integració transdisciplinària i projectar coneixement en pensament crític.
Importància de fer arribar la ciència a tothom, fomentar el debat social, i transformar el coneixement en pensament crític (comparativa sexe vs tècnica).
Reflexió sobre fam, malalties, alfabetització, producció energètica i necessitat de tecnologia social universal per garantir condicions mínimes de supervivència.
Anàlisi de la contradicció d’un capitalisme antiglobalitzador en una única espècie planetària i crida a adoptar una perspectiva planetitzadora i integradora.
Crítica a l’ecologisme com a nova creença religiosa, i discussions sobre transgènics, residus tòxics (cas Flix) i la seguretat en centrals nuclears i energia.
Propostes de planificació, sentit comú i protocols de seguretat per a l’emmagatzematge de materials tòxics i nuclears, i importància d’analitzar riscos a llarg termini.
Reclam de transparència i justificació en decisions polítiques, exigint raonaments clars i metodologia científica per a la societat.
Resum de la finalitat de l’entrevista, detall de la presentació pública de l’institut i agraïments de la locutora a Eudald Carbonell.
Tancament amb salutacions finals i acomiadada de l’entrevista.
Presentació de l'Institut Català de Paleoecologia Humana
L’arqueòleg i antropòleg Eudald Carbonell explica el propòsit de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Segons Carbonell, no es tracta només d'estudiar el passat des d'una vessant disciplinària antiga, sinó d'utilitzar les ciències de la vida i de la terra per generar tecnologia social. L'objectiu és:
- Comprendre els canvis climàtics i d'hàbits del passat per aplicar-los al pensament actual.
- Analitzar com l'espècie humana s'integra a la biosfera.
- Rompre les barreres de les disciplines clàssiques i apostar per la transdisciplinarietat.
"Volem transformar el coneixement en pensament."
Crítica a les anàlisis socials sense base empírica
Carbonell llança una crítica punyent cap a certs àmbits de la sociologia, la psicologia o les tertúlies mediàtiques que analitzen el present sense una fonamentació científica sòlida. Considera que moltes d'aquestes anàlisis són inconsistents i que sovint serveixen només per justificar un sistema consolidat que ens porta cap a la destrucció.
La importància de la ciència aplicada
- La societat ha d'utilitzar la ciència per conèixer el seu propi funcionament social.
- Només el mètode científic (assaig-error, empirisme i teoria) té la capacitat d'explicar la realitat i evitar que caiguem pel "cingle" de l'extinció.
Consciència d'Espècie i Humanització
El debat se centra en el concepte d'humanització, un procés en el qual l'espècie encara es troba immersa.
- L'ús de la tècnica: Carbonell afirma que el que realment ens fa humans és la tecnologia i la capacitat de relacionar-nos mitjançant estructures complexes, i no la biologia bàsica.
- Socialització del coneixement: La clau per resoldre problemes globals (fam, guerres, malalties) és que el progrés científic i tecnològic arribi a tothom de manera equitativa.
- El futur de les relacions: L'entrevistat reflexiona sobre com el coneixement acabarà sent més rellevant que aspectes biològics com el sexe, ja que el saber és un patrimoni que no cansa i no té edat.
Reptes de la Modernitat i Sentit Comú
Es discuteixen temes d'actualitat sota una òptica racionalista:
- Ecologisme i sostenibilitat: Crítica a l'ecologisme "barat" i a la por irracional als transgènics. L'autor advoca per l'obvietat i el sentit comú (per exemple, no abocar residus tòxics als rius no per ideologia, sinó per perill real i objectiu).
- Energia i seguretat: Acceptació de tecnologies com la nuclear sempre que s'eliminin els riscos per negoci i es prioritzi l'eficàcia com a espècie.
- Globalització: Crítica al capitalisme per ser "antiglobalitzador" en l'àmbit humà (fronteres, lleis d'estrangeria) mentre hi ha una sola espècie al planeta.

