Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
L'art com a reivindicació contra la violència de gènere
L'autora explica que l'obra neix per sensibilitzar i evitar que la gent es quedi indiferent davant les notícies de maltracte, ja que la indiferència equival a tolerància.
L'artista reflexiona sobre la necessitat de denunciar la manca d'igualtat real i la paradoxa que països amb alt nivell cultural encara tinguin xifres elevades de violència.
Descripció de les 35 peces i la seva divisió: retrats amb notícies reals de diaris, crítica al sistema judicial i denúncia de pràctiques com l'ablació i la manca de drets humans.
Anàlisi de l'estil pictòric: l'ús de colors durs, la integració de la realitat periodística i l'èmfasi en la mirada i l'expressió de por de les dones pintades.
L'exposició itinera per Catalunya i el País Valencià, rebent l'agraïment d'associacions de dones tot i la trista vigència del tema.
L'artista defensa la necessitat de mostrar la duresa de la violència per generar un rebuig social tan fort que impossibiliti qualsevol justificació.
Art i compromís contra la indiferència
L'entrevista explora la gènesi d'una exposició artística nascuda de la necessitat personal i social de denunciar la violència de gènere. L'artista explica que el seu objectiu principal és sensibilitzar la societat i trencar amb la indiferència, la qual considera una forma de tolerància cap a l'agressió.
Estructura i simbolisme de l'obra
L'exposició es compon de 35 peces (30 de petit format i 5 de grans dimensions) organitzades per temàtiques:
- Retrats del maltracte: Cada dibuix incorpora un tros de diari real amb una notícia d'agressió o assassinat per vincular l'art amb la realitat crua.
- Crítica al sistema: Obres que qüestionen les sentències judicials i la lentitud dels canvis en l'àmbit legal.
- Visions globals: Denúncia d'atrocitats internacionals com l'ablació, l'ús del burca o les lapidacions.
Estètica de la duresa
L'estil visual destaca per una gran cruesa expressiva per transmetre el terror i el pànic de les víctimes:
- Ús de colors habituals de l'autora (ocres, terres i vermells) però tractats amb una agressivitat inèdita.
- Focus en els ulls i la boca per capturar l'expressió de por.
- Representació directa de la sang i postures forçades que reflecteixen el dolor físic i psicològic.
"La indiferència és tolerància; és impensable que al segle XXI encara s'escoltin justificacions davant d'un maltracte."
Impacte i itinerància
L'obra ha causat un fort impacte en les ciutats on s'ha exposat, rebent el suport d'associacions de dones. Tot i que l'èxit artístic és notable, l'autora confessa una sensació agredolça: el fet que l'exposició sigui tan sol·licitada indica que la violència masclista continua sent una xacra vigent i profundament arrelada.